Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 23 de febrer del 2015

ELS SONS DE LES MERAVELLES A XERESA

http://www.uv.es/maicas/vae/images/img7.jpgEl proper dia 7 a les 20'00h estarem a la Casa de Cultura de Xeresa amb Els Sons de les Meravelles, el nostre homenatge al gran poeta Vicent Andrés Estellés.
Novament posem dalt l'escenari aquest programa, tan especial per a nosaltres. Realment ens complau que passat els anys de la seua estrena encara continuen demanant-nos-el. Sabem que és mèrit del poeta no nostre, i saber-ho ens fa ben feliços, perquè demostra com els seus versos no sols perduren en el temps, sinó que la seua popularitat augmenta.
http://www.gandia.org/image/image_gallery?uuid=01d665ff-452c-4872-b01d-e044a70f04d1&groupId=14&t=1383639383662Cal senyalar per part nostra, com malgrat les circumstàncies econòmiques que pateix el municipalisme, hi ha poblacions, que a pesar de les dificultats, continua programant cultura. Moltes altres han renunciat, portant al desastre bona part del teixit cultural valencià. llavors, reconeixem l'esforç que pobles, com ara Xeresa, fan per mantindre l'activitat cultural viva. Reiteradament hem mostrat la nostra opinió: la cultura no és organitzar actes per a esmerçar l'oci, és quelcom que va molt més enllà, influint en mig termini fins i tot en el progrés econòmic.
Amb nosaltres estarà recitant els poemes Ximo Vidal, a qui millor podíem trobar!

dilluns, 16 de febrer del 2015

UNA ENTREVISTA QUE PAGA LA PENA LLEGIR, I MOLT!

Guillermo Dalia
A la columna setmanal que manté Sixto Ferrero a la Veu del País Valencià, es publica una entrevista amb Guillermo Dalia. L'entrevistat és un psicòleg ben conegut pel món musical, degut a què està especialitzat en l'activitat musical, els seus llibres són de sobra coneguts pels músics.
Dalia a l'enrevista diu coses tan valentes com


Els master que s'ofereixen en els conservatoris superiors són demencials... Han pensat més en ells mateixos, en repartir-se els crèdits, que en els alumnes.

I a València hem estat especialistes, de grans tocadors, ni tan sols músics..., i encara estem amb això. Amb instrumentistes-tocadors i pocs intel·lectuals-músics
Sixto Ferrero
Sixto Ferrero
No volem transcriure ací l'entrevista, només recomanar-vos la lectura. La nostra voluntat és crear continguts propis en cadascuna de les nostres entrades d'aquest blog. Però amb aquesta fem una excepció, per l'interés de la entrevista, i per facilitar des del nostre espai la seua lectura. Si voleu accedir a l'entrevista només heu de punxar en l'enllaç següent:





dilluns, 9 de febrer del 2015

EL PODER MALÈFIC DE LA MÚSICA

El dissabte vam tornar a viure una vetlada memorable al Teatre del Raval, almenys per a nosaltres. Altra vegada l'Entartete Musik!
Unes breus reflexions al voltant de la música i el seu ús als camps, on la música era element de conhort, però també de tortura.
El darrer director de l'orquestra d'Auschwtiz, Simon Laks, en un llibre senzillament aterridor, reflexiona sobre què representava la música al camp. El músic polonés ens presenta la següent paradoxa:

No és contradictori, de fer, que la música -l'expressió més sublim de l'ànima dels homes- haja estat, ella també, lligada a aquesta empresa infernal d'extermini de milions de sers humans i que haja format part de forma més que activa?
Aplega a la conclusió que
 No manquen les publicacions que declaren, no sense cert èmfasi, que la música subjectava als presoners descarnats i els donava forces per resistir. Altres afirmen que la música produïa l'efecte invers, que deprimia als infeliços precipitant-los a la seua fi. Personalment, combregue amb aquesta darrera opinió.
Primo Levi

La darrera frase que no està molt lluny d'aquella que podem lligir en Si açò és un home de Primo Levi:


Al Lager la música t'arrastrava fins al fons

Conta Laks, que la Nit de Nadal del 1943 els caps del camp, els van obligar als músics a interpretar nadales, en alemany i polonés per a la gent que hi era a l'hospital. Primer foren llàgrimes i gemecs, per a poc després els crits de

Pareu!, pareu! aneu-vos-en! deixeu-nos morir en pau!
El record d'aquestes músiques roman per sempre en els supervivents. Segons Levi

Havia que escoltar-la sense obeir-la, sense sofrir-la, per entendre el que representava i les raons premeditades per les quals els alemanys havien instaurat aquest ritme monstruós, s'ha d'entendre per què hui encara, quan una d'aquestes cançons innocents retorna a la nostra memòria, se'ns gela la sang a les venes.

Aquest tema va ser abastament tractat pel cineasta Stanley Kubrik a la seua pel·lícula La toranja mecànica. 
Segons el violinista sefardita, membre de l'orquestra d'Auschwitz

Era una bogeria tenir una orquestra i que ens obligaren a cantar i tocar mentre exterminaven a tantes persones, però sense bogeria no es pot entendre Auschwitz


LEVI, Primo. Si açò és un home. Ed. La Butxaca
LAKS, Simon. Melodias de Auschwitz. Ed. Arena Libros

 André Laks, fill de Szymon Laks, parla de son pare





Jacques Stroumsa, el violinista sefardita supervivent.



dilluns, 2 de febrer del 2015

L'alliberament d'Auschwitz i la música.



http://esmateria.com/wp-content/uploads/2012/07/Orquesta-de-Auschwitz.jpg
orquestra a Auschwitz
Molta música s'ha fet dedicada a les víctimes de l'Holocaust, algunes d'elles ben famoses, com la banda sonora de la pel·lícula la llista de Schindler. Molta música commemorativa. Però sovint traïm el record emocionats pel que som capaços de crear per recordar. Sobretot en llocs on no s'ha sofert directament la barbàrie dels camps d'extermini. Encara que si mirem el llistats de, fiquem per cas, saforencs que varen morir en camps de concentració i extermini nazis, hauríem de parar esment. Per no citar els morts i la misèria patida per aquells que van estar tancats en camps de concentració a l'Espanya de Franco, camps, alguns d'ells, de "disseny alemany", com el de Miranda d'Ebro. 


Però quina era la música que escoltaven als camps? Majorment cants populars cantats als barracons pels allí reclosos, cants religiosos, alguna coseta de música de cambra, però sobretot, i ací un altre dels sofriments, música militar i patriòtica nazi que feien interpretar a les orquestres i bandes de reclosos pels nazis, i molta música d'opereta i de moda per a esmerçar els moments d'esbarjo dels caps nazis del camp. Mentre els amics, la família entrava a la cambra de gas, altres cantaven cançons psical·líptiques per a divertir als botxins.



Imatge d'enllaç permanent incrustada
Des del Llevant Ensemble i la Casa Calba volem recordar i retre homenatge a aquella gent que tant va patir, ho farem al Teatre del Raval el proper dia 7 a les 20'30h. Ho volem fer interpretant música de víctimes, de gent que va sofrir la persecució, i en alguns casos la mort. També interpretarem, encara que mínimament música feta a Auschwitz, concretament l'Auschwitz Tango. Com bé podeu suposar, de la música creada als camps queda pràcticament res, majorment es va conservar per transmissió oral. En l'alliberament qui estava per guardar i arreplegar els papers de música?! Però a la memòria dels supervivents van quedar algunes cançons. També interpretarem composicions fetes als guetos. Perquè a alguns guetos, sobretot al xec de Terezin, l'activitat cultural va ser realment remarcable, i en especial la música. A l'Entartete Musik, interpretem una de les obres, Brundibar, que malgrat no ser original per a quintet, més hem interpretat, més ens emociona. 
Però no només la música, perquè en aquest programa també té un paper principal la poesia. Com amb la música, poemes d'escriptor que van patir la brutalitat del nazisme, alguns d'ells morts a camps d'extermini, i alguns poemes escrits als guetos.
Com sempre que interpretem aquest programa, de ben segur que ens emocionarem, i gaudirem d'una música i uns poemes meravellosos. Que millor per a recordar i retre homenatge a aquella gent que interpretar la seua música, recitar els seus poemes!
Per cert, L'amic Ximo Vidal serà qui recitarà!