Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dimecres, 2 de novembre del 2011

Ressenya gravació de la Gran Partita del Consortium Clasicum

Amb aquesta entrada estrenem una nova sèrie d'entrades. Aquestes seran ressenyes de CDs de música per a ensembles de cambra publicats que, per una raó o altra, ens semble interessants.
Que millor que començar amb la Serenata nº 10 de Mozart, més coneguda com la Gran Partita. El vídeo correspon al primer adagio, música ben coneguda per estar inclosa en la pel·lícula Amadeus.
Els CDs (aquesta edició és de 2 CD) inclou les serenates 11 i 12, i els divertimentos K. 213, 240, 252, 270. Les Serenates foren compostes entre 1781 i 1784, i els divertiments entre 1775 i 1777. La distància temporal no és gran, però en un compositor d'una evolució tan extraordinària és un temps a tenir en compte, podem apreciar evolucions estilístiques entre les serenates i els divertiments.
La gravació és deu al grup alemany Consortium Clasicum. Interpretació correcta, sense estridències, solvent. Ens deixa gaudir de la música sense que aquesta siga una excusa per al lluïment personal dels intèrprets, centrant l'audició en la música i no en efectismes individuals. El grup sona compacte, "massís" en la millor tradició alemanya, sense deixar-se portar per sonoritats de produccions a la berlinesa, tradició sorgida en temps de Karajan, on el paper dels enginyers era més que patent . L'oient podrà copsar fàcilment la diferent actitud estètica cap a la serenata i el divertimento que realitza Mozart, motivat per la finalitat a la qual estava destinada cadascuna d'aquestes, composicions semblants però de caràcter diferent. Els músics del Consortium Clasicum ho transmeten perfectament.
Trobem a faltar en algun moment un poc d'atreviment, de risc. La correcció sovint comporta aquest excés. Però no és en cap moment una interpretació avorrida o sense interés.
Tot aquell qui vulga endinsar-se en la música de cambra escrita per Mozart per a instruments de vent, trobarà en aquesta edició un bona companyia per a fer aquest plaent viatge.  

MOZART, W.A.: Serenades / Divertiment. Consortium Clasicum. EMI. (nº catàleg  0724356939257)



(No us espanteu per la imatge del vídeo, només premeu play veure la caràtula del CD)

dimarts, 1 de novembre del 2011

Estadístiques del blog durant octubre

Aquestes són les dades estadístiques del blog durant el darrer mes.
1125 visites, 861 són d'Espanya, 149 dels EUA, 55 dels Països Baixos, 28 de Rússia, 4 de Hong Kong, 2 de l'Argentina, 2 de Xina, 2 d'Alemanya i 2 de Mèxic.
Segons les estadístiques es mantenen les visites i augmenten els llocs des d'on es realitzen. No ens deixa de sorprendre les visites des d'altres països!
Les notícies pròpies són les més seguides, com per exemple l'anunci de mecenatge per part de l'empresa Alberlamp, o el cartell dels abonaments, i com sempre les entrades que considerem articles d'opinió. 

debat sobre la cultura a Telesafor

Interessant debat sobre la cultura a Telesafor. Paga la pena veure el vídeo, és el del darrer divendres. L'única pega és que no hi ha cap representat de la música professional.

http://www.radiogandia.net/telesaforcom/programas-a-la-carta/a-debat.html

Entrevista a José Antonio Abreu, pare del "sistema"

Suposem que no tardaran a donar-li el premi nòbel de la Pau, si li'l van donar a Al Gore clama al cel que Abreu i altra gent no el tinguen.
Només una frase "la cultura para los pobres no puede ser una pobre cultura"
Gran entrevista.
http://www.elpais.com/articulo/portada/cultura/pobres/puede/ser/pobre/cultura/elpepusoceps/20111030elpepspor_8/Tes

dilluns, 31 d’octubre del 2011

The problem with outreach by Greg Sandow

Altra entrada ineteressant al blog de Greg Sandow, ens fa pensar, i promet continuar en el tema.

But (in my view) here’s something crucial that’s missing. We don’t do much to reach what I’d think is our most natural audience — people just like us, who don’t listen to classical music. Take music students. Many schools (maybe most, maybe all) have programs that teach them how to do outreach and education. Few schools (if any) have programs to teach them to reach an audience their own age. Just about all of them — this certainly is true of nearly every student I’ve ever taught — have friends who don’t listen to classical music. These friends, culturally speaking, are just like the students. They watch the same movies, hear the same bands. But they don’t listen to classical music, which in some cases (or, maybe, realistically, many) means they don’t even go to the students’ own concerts. Concerts their friends give.

http://www.artsjournal.com/sandow/2011/10/the-problem-with-outreach.html

article de Las Provicias sobre el congrés Comunica 2.0


Expertos abogan en Gandia por la creatividad en las redes sociales.
Aquest és el títol de la notícia que apareix a Las Provincias. Res nou, ja fa anys que es diu i es rediu, fins i tot nosaltres ho hem dit en alguna que altra entrada d'aquest blog! Però la qüestió no és la repetició o manca d'originalitat, la qüestió és que la creativitat s'aprèn, i quines disciplines inculquen una mentalitat creativa, especialment en els xiquets? les arts: música, arts plàstiques, literatura, dansa, teatre, ... en quines disciplines s'està retallant més? a veure qui ho adivina

http://www.lasprovincias.es/v/20111028/safor/expertos-abogan-gandia-creatividad-20111028.html

Resum del mes

Bé, aquest mes no ha sigut dels més roïns, tampoc ha sigut bo. A la comarca de la Safor hem gaudit de quatre concerts, tots ells ben diferents, l'Orquestra d'Elx, la Capella Ducal, l'Orquestra del Caucas i el Llevant Ensemble. Poca cosa és, però més que res.