Articles al voltant del finançament de la cultura i una reflexió

Pengem tres articles, ben diferents els uns dels altres, que parlen sobre el problema del finançament de la cultura.

El més interessant és aquell que parla sobre l'autogestió. Els altres dos no diuen res nou, un fa un repàs del passat i ens diu el que els polítics del govern han promés que vindrà, però que ací estem esperant sense que aplegue. Això sí, la desaparició de la subvenció sí ha vingut, i sense perdre temps. I l'altre és una apologia del mecenatge privat.

Però bé, centre'm-nos. L'article sobre l'autogestió sembla ben interessant i és com un camí interessant per on caminar. Però si ho mirem bé... si l'autogestió és la solució, per què les sales independents no alcen el cap? això tan suggestiu de l'autogestió és el que han fet durant anys companyies de teatre amb sala pròpia, però en aquest moment ho estant passant mal, algunes d'elles tancant. Per a funcionar l'autogestió cal més que empenta d'artistes entusiastes. La cultura també necessita de la creació d'unes estructures socials, urbanístiques, educatives i econòmiques que les facen viables. O a les grans superfícies comercials no se'ls faciliten terrenys amb condicions avantatjoses, se'ls construeixen accessos,... al turismes no se'ls afavoreix el seu desenvolupament adequant les platges, els passejos marítims, promocions amb diners públics en fires... el comerç... la indústria... per què a la cultura no? 

Només recordar una cosa: els països europeus que millor estan gestionant la crisi, i els de nivell de vida més alt i amb un millor i estable estat de benestar, mireu per on, són els que més cultura consumeixen. I des de fa temps el raonament no és que és així per estar econòmicament millor, sinó que possiblement ho estan, entre altres factors, pels valors que l'art han tramés a amples capes d'aquelles societats afavorint el desenvolupament social.

Frente a los recortes, autogestión

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/03/18/actualidad/1332081856_035199.html

http://www.larazon.es/noticia/9058-la-subvencion-como-anacronismo-por-pedro-alberto-cruz-sanchez

Més sobre el mecenatge en cultura

Més reflexions sobre la llei de mecenatge i el sistema de subvencions. El següent text és de Cristina Riera, gestora cultural a Barcelona. Creiem que paga la pena llegir-ne un poc. Les preguntes que se'ns plantegen amb la lectura d'aquest text, i amb les reflexions que ja hem deixat per escrit en aquest blog, són: 

- El teixit empresarial de La Safor veu la inversió en mecenatge cultural rentable?  

- Són capaces les organitzacions empresarials de formar un fons comú per organitzar grans infraestructures? 

- Som capaços aquells qui treballem amb la cultura i els empresaris locals d'establir un diàleg i portar a terme projectes comuns? 

Desde luego los tiempos están cambiando. El estado de bienestar parece estar en camino de ser sustituido por una concepción neoliberal en la que el Estado se plantea pasar de la cultura como derecho universal que requiere apoyo público a dejarla a expensas del mercado y del patrocinio privado.

En este contexto se plantea la reforma de la Ley de Mecenazgo, histórica reclamación del sector cultural, como la receta mágica a todos los males. Una reforma imprescindible, sin duda (actualmente la ley del 2002 permite desgravar hasta un 25% de IRPF y 35% en impuesto de sociedades, frente al 60-70% de Francia e Inglaterra o hasta el 100% en EEUU).  “No estamos en contra de la subvención a la cultura, pero sí de la cultura de la subvención” Pasar de la subvención a la desgravación y la institución se lava las manos. Aunque, como recuerda Donald Sasoon, “no deja de ser una subvención estatal, aunque se canalice a través de manos privadas” o Luis Martínez: “En cualquiera de los dos casos, conviene precisar, el que paga es usted, lector.” 

Reforma imprescindible, sin duda alguna, pero ojo…, ni es la panacea ni es la solución a todos los males. Por un lado, y siguiendo la argumentación inicial, no se trata sólo de un nuevo modelo de financiación, sino de un modelo institucional, de mentalidad, de valores. Y la mentalidad y los hábitos requieren tiempo. No se convierte a un español en anglosajón a golpe de leyes. En España no existe por el momento suficiente tradición de inversión privada en cultura, ni sensibilidad ni consciencia suficiente por parte del tejido empresarial del interés a nivel de prestigio e imagen que puede conllevar la inversión en cultura, menos aún en un momento de crisis económica como la que afrontamos.

Por otra parte, desengañémonos, ceder el poder de decisión del apoyo cultural al sector privado implica dejar la cultura en criterios de rentabilidad empresariales, con todo el peligro de objetivos cortoplacistas y fácilmente digeribles por dirigentes no especialmente sensibles a conceptos como reflexión, investigación, crítica, riesgo… Así, es indispensable plantear un modelo mixto, en el que se logre una mayor participación de la sociedad civil y sector empresarial, pero protegiendo el concepto esencial de la cultura como derecho y un bien público que debe ser preservado desde la institución pública para garantizar su diversidad y accesibilidad, o, como recuerda Donald Sasoon.

Porque en la mayor parte de la cultura, “la autosuficiencia es imposible. Y la rentabilidad, una utopía.” 


Si desitgeu llegir directament en el blog de Cristina Riera punxeu aquest enllaç:
LEY DE MECENAZO ¿OPORTUNIDAD O PELIGRO?

José Ignacio Wert, ministre de cultura, anuncia que en breu estarà enllestida la llei de mecenatge

El ministre de cultura, José Ignacio Wert, ha anunciat que en breu estarà enllestida i preparada per a la seua aprovació la llei de mecenatge. No ha donat detalls de com serà aquesta, però es suposa que semblant a la proposta que el PP presentà la legislatura anterior. Ja veurem. Queda clar que entrarem en un canvi de sistema, i que per molt ràpid que diu el ministre que està treballant, en aquest moments portem mesos suportant el "no res", el "res de res", ni subvencions ni mecenatge, i les companyies de teatre, grups de música, dansa, etc. desapareixent. No és el treballar ràpid, és no fer tard. Ens preguntem si aquesta llei no la tenien preparada abans de les eleccions per la seua aplicació inmediata.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Ley/Mecenazgo/prioridad/cultural/elpepicul/20120117elpepicul_2/Tes

http://www.larazon.es/noticia/843-wert-anuncia-que-la-nueva-ley-de-mecenazgo-esta-ya-en-fase-avanzada

Un article interessant que apareix hui a la premsa i que complementa la notícia anterior:

¿A qué estamos jugando?

Entrevista a J. M. Lassalle, nou secretari d'estat de cultura

La següent entrevista a José Maria Lassalle dóna llum a molts interrogants oberts arran la victòria electoral del PP. Lassalle clarament aposta pel model anglosaxó, literalment diu 

"el desarrollo de una estrategia nacional de mecenazgo intensa y ambiciosa, inspirada en Gran Bretaña o EE.UU."

La subvenció pública, segons Lassalle 

"Es un modelo ineficiente y que ha de ser transformado en políticas de estímulo a la creación transparentes y basadas en la libertad y la generación de retornos de una más amplia base social. La cultura no puede pivotar exclusivamente alrededor de la subvención. Las ayudas públicas, como ya sucede en la investigación o la innovación, deben ir dirigidas hacia nuevos creadores o industrias incipientes que requieren estímulos estratégicos." 

I la pregunta que se'ns planteja és: i allò que és deficitari, com per exemple el desenvolupament d'activitats culturals a pobles menuts, on el mecenatge privat serà més que complicat? Les entrevistes, pel format mateix, són textos molt reduïts i no pot incloure's tot. Esperem que tinguen en ment les limitacions del sistema de finançament privat de la cultura, sinó el mateix que està ocorrent a als EUA o a Anglaterra ocorrerà ací, i haurem fugit del foc per a caure en les brases.

Llei de mecenatge

Segons la portantveus del nou govern, el ministre de cultura, Jose I. Wert ja té l'encàrrec de confeccionar la nova llei de mecenatge. Sembla que la llei eixirà més prompte que tard, suposem que són conscients que sense subvencions i sense mecenatge no hi res a fer. De totes formes, si el finançament de la cultura va a limitar-se al mecenatge, estaran sabedors del que està ocorrent als Estats Units, no? i que els països on la cultura està en millor posició són aquells que combinen els dos sistemes?. Tant el ministre J. I. Wert com el secretari d'estat José Maria Lasalle, sobretot aquest darrer, són entesos en aquest temes. Cal ressenyar, que amb la llei no hi haurà prou, no hi ha una tradició darrere, caldrà propiciar, incentivar perquè arranque. I una darrera observació, els empresaris efectuaran el mecenatge en aquells llocs on tinguen interessos, clar està, i en aquells pobles on pràcticament només hi ha que un parell de forns i una farmàcia? qui efectuarà allí el mecenatge que permeta una activitat cultural al llarg de l'any?

http://www.levante-emv.com/cultura/2011/12/23/wert-encargo-elaborar-ley-mecenazgo/867361.html

les Corts demanen reduir l'IVA per a cultura i una nova llei de mecenatge

Segons podíem llegir a la premsa, les Corts Valencianes, per iniciativa del grup Compromís, demanaran a l'Estat una reducció de l'IVA per als productes i serveis culturals. 

El PP, per la seua banda, ha proposat afegir a la demanda el canvi de la llei de mecenatge. 

El PSOE ha donat suport a la proposta, però ha afegit que amb açò no és prou i que s'ha de destinar ajudes directes a alguns sectors.

Ens plau la proposta, i ens plau l'acord entre els grups. Però la creació d'una xarxa d'activitats d'una certa importància, i una "comerç" cultural en els nostres pobles, on la iniciativa privada tinga el seu paper, és una tasca d'anys i planificació que no s'ha fet. Cal crear el context, moure una sèrie d'inèrcies, crear una nova relació entre producte cultural, la iniciativa privada, les institucions públiques i el públic.

El que es proposa és important, però a més, els polítics s'han d'arromangar les manegues i treballar en allò que és més complicat. Canviar el tant per cent de l'IVA per a modificar a la baixa els preus, i canviar la llei de mecenatge i dir: ala! iniciativa privada ja teniu millors incentius fiscals, és el més fàcil. Si la proposta es limita a això, la feina feixuga i que demana més esforç i creativitat per part del responsables polítics quedarà per fer.

INICIATIVES CULTURALS altre dels mecenes del Llevant Ensemble

L'empresa INICIATIVES CULTURALS s'uneix al grup de mecenes del Llevant Ensemble! Aquesta empresa, sempre amatent mab tot allò que culturalment ocorre a la comarca, també ens dóna el seu suport. Amb uns Medicis com els que tenim no cal envejar res al florentins!

és hora de la posposada la llei de mecenatge?

Ahir el PP va guanyar les eleccions. Fa unes setmanes donàvem notícia sobre allò que deien els partits més votats de l'estat sobre la música i al cultura en general als programes. Doncs li toca al PP aplicar les seues propostes. Un aspecte que queda ben clar al programa es que no hi haurà "llei de la música", que pensant-ho bé, per a què? També queda clar que les arts, i la música en particular, s'hauran de regir per la llei del mercat. I la llei de mecenatge!, ai mare! que si apliquen el que dèiem a la frase anterior i no fan una bona llei de mecenatge...! podem estar d'acord o no amb que l'art s'haja de regir per les lleis de mercat, però si no hi ha mecenatge eficient no cal que ens preocupem perquè l'art com a pràctica professional desapareixerà i no farà falta cap mecenes.

No volem ser apocalíptics, i mantenim l'esperança que algun dia hi haja una bona llei i una bona aplicació d'aquesta a l'estat. Tanmateix, si un es fixa en els EUA com a paradigma del mecenatge privat i veu la situació en què està la música clàssica...