El dissabte vam tornar a viure una vetlada memorable al Teatre del Raval, almenys per a nosaltres. Altra vegada l'Entartete Musik!No és contradictori, de fer, que la música -l'expressió més sublim de l'ànima dels homes- haja estat, ella també, lligada a aquesta empresa infernal d'extermini de milions de sers humans i que haja format part de forma més que activa?
No manquen les publicacions que declaren, no sense cert èmfasi, que la música subjectava als presoners descarnats i els donava forces per resistir. Altres afirmen que la música produïa l'efecte invers, que deprimia als infeliços precipitant-los a la seua fi. Personalment, combregue amb aquesta darrera opinió.
 |
| Primo Levi |
Al Lager la música t'arrastrava fins al fons
El record d'aquestes músiques roman per sempre en els supervivents. Segons LeviPareu!, pareu! aneu-vos-en! deixeu-nos morir en pau!
Havia que escoltar-la sense obeir-la, sense sofrir-la, per entendre el que representava i les raons premeditades per les quals els alemanys havien instaurat aquest ritme monstruós, s'ha d'entendre per què hui encara, quan una d'aquestes cançons innocents retorna a la nostra memòria, se'ns gela la sang a les venes.
Era una bogeria tenir una orquestra i que ens obligaren a cantar i tocar mentre exterminaven a tantes persones, però sense bogeria no es pot entendre Auschwitz
 |
| orquestra a Auschwitz |
Un 21 d'octubre del 2011 xafàvem per primera vegada l'escenari del Teatre del Raval de Gandia. En aquells mesos estàvem treballant en una espècie de quimera, la de canviar el format i l'estructura de les nostres actuacions. Volíem acabar amb el tradicional concert de música clàssica, on els músics saluden, toquen, reben aplaudiments, tornen a saludar i se'n van cap a casa. El programa que interpretàrem aquell dia va ser A la carta. Aquest suposava un avanç, però no una ruptura com la que teníem en ment i que perfilàvem per a programes successius.
Pocs mesos després, el 24 de febrer del 2012, tornàvem al Raval amb un programa que ens abellia molt portar als escenaris. Però pel tema estàvem convençuts que no anava a agradar. Era el primer programa que fèiem pensat interdisciplinarment. Poesia i música d'escriptors i músics perseguits pel nazisme, alguns d'ells morts a camps d'extermini. La música extraordinària, el poemes realment bells, però com respondria el públic? Aquella va ser una nit màgica. Les sensacions d'alt l'escenari, més allò que ens aplegava des del públic va fer que recordem aquella data com un punt d'inflexió en la carrera del grup. Hi ha un abans i un després d'aquell dia. Descobrírem que era possible despertar emocions que mai abans havíem aconseguit en els nostres concerts. La música, la poesia recitada magistralment per Ximo Vidal i el rerefons històric, havien aconseguit allò que no esperàvem. Vàrem constatar com a certa que la veritat històrica s'aprén prosaicament, però a la compassió, en el sentit estricte de la paraula, s'aplega pel contacte directe o mitjançant l'art. Havíem interpretat per primera vegada l'Entartete Musik. 
Ara tornem al Teatre del Raval, i ho fem amb l'Entartete Musik. Moltes coses ens han passat i moltes coses li han passat al Raval. El fet d'anar amb aquest programa és una mena d'homenatge per tot el que hem aprés d'alt aquell escenari. Volem que torne a ser una vetlada màgica, que ens tornem a emocionar, que la música i la poesia ens facen més humans. Recordarem aquella gent que va patir el que no havia de patir. 
 |
| darrer 9 d'Octubre. Foto: la Veu del País Valencià |
 |
| Pavel Haas |
 |
| Hans Krasa |
 |
| Viktor Ullman |
Per cert, des d'ací recomanem un llibre: Amb els ulls d'una nena de dotze anys, de Janina Hescheles. El llibre són unes memòries escrites per Janina el 1944, poc després d'ésser alliberada del camp de concentració de "Janowski". La traducció és de Guillem Calafora, qui, per cert, sap molt, i quan diem molt, volem dir exactament molt, sobre música. 
La propera temporada arranca amb dos projectes que portem entre mans des de fa temps, i que conclourem aquesta tardor. Durant el mes de juliol vàrem enregistrar la música del programa de més èxit de tots els que tenim en cartell, l'Entartete Musik. En aquest moments ens trobem en la fase de postproducció. el CD va prenent forma i ens té ben il·lusionats. Encara no tenim concertades les presentacions, però en farem i us les anunciarem. Per descomptat, hem enregistrat la música, però també els poemes, que per cert us encaterinaran tal i com els recita l'amic Ximo Vidal. Per cert, una producció completament Valldignenca!
I Les Solfes de la Mediterrània, el concurs de composició que coordinem i que organitza l'Ajuntament de Tavernes, ens tindrà ben acomboiats durant tota aquesta tardor. Estem ben il·lusionats d'anar provant les obres que ens envien els compositors, que de segur van a ser magnífiques i posaran al jurat en un bon compromís. A més, ens sentim ben orgullosos de poder retre homenatge al poeta de la Vall Joan Vicent Clar.
Però ací no acaba la cosa, clar està. Tenim entre mans dos projectes relacionats amb la dramatúrgia, un d'ells és un projecte propi. No podem estendre'ns, l'un per tenir-lo encara en bajoqueta, i l'altre per no dependre de nosaltres i no haver-se fet públic encara. Però ja els dedicarem més d'una entrada al blog!
La darrera setmana han sigut uns dies ben intensos per al Llevant Ensemble. Hem estat registrant la música de l'Entartete Musik, de tots els programes que tenim en cartell el que més èxit té. 
 |
| Tomàs i Jesús davant la taula de mescles |
La concentració, és això el que caracteritza una sessió de gravació, estar durant hores concentrat fent música i escoltar acuradament el resultat. És un procés laboriós, on un soroll de l'edifici, un peu que involuntàriament frega el terra, la cadira que cruix en un petit
Les cares són de concentració, mentre les hores caloroses d'estiu passen sense adonar-nos. Això, de fet, no és novetat, sempre és així quan estem fent música.
Quan sona i ens agrada com ho hem interpretat, per descomptat cares de satisfacció. 
Amigues i amics del Llevant Ensemble, aquesta setmana arranquem el treball previ per preparar l'enregistrament d'un disc. Serà el primer per a nosaltres. Encara que semble estrany, no ens ho havíem plantejat abans, la nostra prioritat i allò que realment ens agrada és l'actuació en directe. Si alguna vegada havíem parlat sobre el tema era més bé per tenir alguna cosa per a nosaltres. Per si algun dia tenim néts poder dir: mira que feia el iaio quan era jove!
No són pocs els que després dels concerts amb el programa Entartete Musik, i amb els dedicats a Frank Zappa i a Nino Rota, ens pregunten si tenim un CD amb les peces del concert. Tant és així que vam començar a pensar-ho seriosament, fins que ens decidírem quan gent que no havia pogut assistir als concerts, però n'havien sentit parlar, es posava en contacte amb nosaltres preguntant-nos-ho. 
La mateixa setmana en què tornàvem a posar dalt l'escenari -aquesta vegada a Xeresa- l'Entartete Musik, ens assabentàvem del traspàs d'Alice Herz-Sommer. A ella li vam dedicar ahir unes paraules al concert/recital. Alice sembla ser una d'aquelles persones vingudes al món per redimir-nos de tanta misèria ètica, supèrbia, maldat d'alguns, i la pèrdua de vista en les nostres vides d'allò que ens és essencials: el somriure, la felicitat, el gaudi. Ens alimentem de la bellesa, deia Alice, hem de conèixer i cercar les coses belles de la vida per gaudir-ne, per ser feliços. És elecció nostra. Ho deia una dona que va veure i xafar l'infern d'Auschwitz, on va perdre el marit.
El nostre proper concert serà el dia 2 de març, a les 18'30h, a Xeresa. Ben contents que estem de tornar. Tenim un molt bon record d'un concert que férem allí fa anys. A més, un dels membres del grup és del poble, i la resta tenim allí amics que ens els estimem. Així que tot un goig.
Posarem dalt l'escenari novament l'Entartete Musik. Passa el temps, estrenem nous programes, passen els concerts, però aquest programa continuen demanant-nos-el. Quan l'interpretem entenem perfectament el perquè aquesta predilecció per l'Entartete, una música tan meravellosa, uns poemes tan bells i el rerefons històric, tot junt, conforma un programa molt emotiu, que va molt més enllà del gaudi estètic per unes músiques o uns poemes. 
El propassat dia 8, vàrem estar en Tavernes amb l'Entartete Musik. Per a nosaltres, per una sèrie de circumstàncies, una vetlada molt especial. Entre el públic molts amics, però un d'ells, Rubén Chover, excel·lent fotògraf, ens va fer unes fotos realment boniques que volem compartir amb tots vosaltres. Tots els programes que tenim o hem tingut en cartell són importants per a nosaltres, però l'Entartete Musik és especial, i sembla que per a vosaltres també, és el que més ens demanen i que desperta emocions més fortes. 
