Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Sense els artesans de la música aquesta no existiria. Comencem aquesta sèries d'entrades del blog amb una petita ressenya sobre qui som els músics.
A La Safor hi han molts músics, molta música de diversos tipus. Aclarim-nos un poc primer:
- Hi han que són aficionats que pertanyen a les bandes, a cobles de dolçainers, bandes de rock, de jazz, etc.
- Hi ha que són estudiants acomboiats de fer en un futur, molts d'ells ja en un peu dins, de la música el seu ofici.
- I els músics professionals, aquells que desenvolupen la música com a ofici i activitat professional. exactament igual que ho fa un advocat, un notari, un metge, un mestre, etc.
Nosaltres farem referència a aquests darrers.
Què s'espera dels músics professionals?
- Que hagen aconseguit en els anys d'estudiants els coneixements i les habilitats necessàries per desenvolupar la seua feina amb un nivell suficient d'excel·lència i regularitat en aquesta.
- Després de les seues hores de feina diària, per poder mantenir la regularitat de què parlavem suara, un mínim d'una hora i mitja d'estudi individual durant tota la seua carrera com a músic professional en actiu.
- Bagatge cultural, sense aquest no és possible aprofundir en les interpretacions.
- Sensibilitat, expressivitat i creativitat.
- Estar al dia del que ocorre en el món de la música.
- Realitzar despeses entre uns 6.000€ fins uns 40.000€, o més, en un bon instrument amb què treballar, i que per a hisenda estiga considerat objecte de luxe i no eina de treball.
- Formació continua.
Tot açò està molt bé, i és així en tots els llocs. Però que més s'espera dels músics d'ací:
- Cercar treballs relacionats amb la docència perquè quasi no hi han llocs de treball com intèrprets, i, per tant, desenvolupar la intepretació amb mancances de molts tipus, d'infraestructures, de circuïts de música, de catxets, de males polítiques de programació, etc.
- Desenvolupar l'activitat com intèrpret assumint que el benefici econòmic serà escàs, però l'autoexigència i l'exigència del públic i dels responsables institucionals, per contra, sempre són alts. L'autoexigència sempre està ahí. I el públic i els responsables institucionals sempre esperen del músic professional interpretacions d'alta qualitat, però pagant-ho malament.
- A més de ser músic, ser agent, crear la publicitat pròpia, marketing, etc., resumint, fer-ho tot, altrament no és rentable.
- Haver de suportat en moltes ocasions com a interlocutors en les institucions gent sense cap tipus de cultura musical. Podem contar infinitud d'anècdotes que poden parèixer còmiques, però en realitat és bastant trist. També és de justícia dir que en ocasions no és així. No estem dient que la majoria siga gent inculta, sinó que no tenen cultura musical bàsica.
- Trobar-se en què no es diferencia entre músic professional, estudiant i amateur i haver-ho d'explicar i que no ens comprenguen. Frase típica: ah! és que no contractem música, com tenim la banda...
- No estar considerat com altres oficis d'estudis superiors. Doneu un colp d'ull als nostres currículums i els d'altres grups, i després pregunteu-se quin és el del notari al qual aneu, el del secretari de l'ajuntament, etc. Frase típica: eres músic? i què més has estudiat?
Però bé, s'assumeix i avant, a treballar per a canviar les coses. I per què? perquè som músics i ens estimem l'ofici que hem triat, fer música és la nostra passió, i això no ens ho poden llevar..
A poc a poc, anem sumant abonaments per a la temporada que efectuarem al
teatre del Raval. Érem i som conscients que no anava a ser una avinguda de interessats el mateix dia que ho anunciavem, sinó més bé una pluja constant que de mica en mica faria saó. Les empreses van animant-se a comprar paquets, ja anirem donant notícies al respecte i penjant els logos al blog.
Però aquesta entrada vol fer referència sobre tot als espectadors individuals. Aficionats a Gandia i comarca no en falten, i així ens ho han fet saber mostrant interés. Però el nombre major d'abonats ha vingut de la mà dels espectadors que assistiren al concert que oferírem a Oliva, on, per exemple, una mateixa família ha comprat cinc abonaments. Ens encoratja constatar com l'experiència directa és allò que més influeix en el públic, ho sabíem i treballem en aquesta direcció.
Si algú de vosaltres té algun dubte sobre com obtindre un abonament, no dubteu en deixar-nos un comentari ací o al facebook, o enviar-nos un correu a llevantensemble@hotmail.es
Greg Sandow, en un dels seus
darrers comentaris deia que un dels problemes és que "no ens creiem que podem fer-ho". No ens hem de resignar a un auditori amb una mitjana d'edat elevada, amb un perfil social concret, amb una educació concreta,... A la gent li agrada la música, gaudeix de la música, escolta música, però no en els contextos de les sales de concerts. Al darrer concert a Oliva, vàrem aconseguir que un reduït nombre de joves que mai havia anat a un concert de música clàssica anara. Tenien una imatge distorsionada, ho relacionaven amb un sector de la societat que té poc a veure amb ells, i amb una actitud i un ambient que no és "el seu". Efectivament així és. Però després del concert veiérem a aquests joves intercanviar opinions amb altres espectadors, aquestos podien ser ben bé els seus avis. I allí estaven enraonats. Havien tombat els murs.
Sabem que hem fet uns nous espectadors, res més plaent. La tasca és complicada, i sense l'ajut de les institucions, de les quals en aquests moments és difícil esperar gran cosa, encara més. Però persevarem, no ho dubteu.
Aquest mes la cosa es presenta escarransida. Segons les nostres informacions de moment només hi ha programat un concert d'agrupacions professionals a la comarca de la Safor. Aquest concert serà el proper dia 11 a la casa de la marquesa, a Gandia. Novament és un conjunt estranger, format en aquesta ocasió pel flautista belga
Marc Grauwels i el pianista
Stéphane De May. I com amb l'anterior serà subvencionat pel SARC.
Aquest duet està format per dos músics de prestigi amb un currículum ben important.
Sembla que amb açò ens haurem de conformar aquest mes.
Si ens enganyem i hi han més concerts serà una bona notícia, esperem estar mal informats!
Interessant debat sobre la cultura a Telesafor. Paga la pena veure el vídeo, és el del darrer divendres. L'única pega és que no hi ha cap representat de la música professional.
http://www.radiogandia.net/telesaforcom/programas-a-la-carta/a-debat.html
Al Levante de hui podem llegir que la contractació en arts escèniques ha baixat un 50%. De la música no tenim cap estadística, però deu ser major que la de teatre, segur. Però a la notícia s'inclou un comentari que encara no havíem vist escrit a la premsa, però que ja fa temps que es comenta i que ens deixa amb les cames tremolant: l'eliminació, en els pitjors dels casos, del SARC, o la seua reforma, que no cal ser molt llarg per a saber més o menys per quins camins anirà.
El SARC té moltes qüestions controvertides sobre el seu funcionament, però si desapareix "estem més nets que un cuc".
Com diu la notícia moltes companyies de teatre hauran de tancar, i junt amb aquestes molts grups de música clàssica, jazz o música popular.
