UN CAP DE SETMANA DE POESIA I MÚSICA

Si tots els caps de setmana foren com aquest darrer, reblit de música i poesia! 

Divendres es presentà la segona edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània. Per a nosaltres no és qualsevol cosa, és un dels projectes amb que més comboi i il·lusió hem posat des de començàrem a caminar, allà el 2001. Fer d'incentiu per a la creació d'obres musicals basades amb textos poètics en valencià, de poetes que ens estimem per la seua poesia i per la seua proximitat, ens fa sentir-nos realment realitzats des d'un punt de vista particular, però també des d'una vessant cívica. 

L'acte va ser realment bonic, amb la presència de la germana de Joan Vicent Clar, poeta homenatjat en la primera edició, i també d'Encarna Sant-Celoni, poeta donatjada per aquesta edició. Encarna ens recità dos dels poemes escollits per a posar-los música, quin regal!

A més, allí estàvem tots els que d'una forma o altra estem involucrats en aquest comboi.
Tancàrem l'acte amb la interpretació de l'obra Víctor Vallés guanyadora de la 1ª edició del concurs.

A la pàgina web del concurs podeu trobar totes les novetats.

www.solfesdelamediterrania.blogspot.com

durant l'assaig

durant en concert

Dissabte, a Xeresa, posàrem dalt l'escenari Els Sons de les Meravelles, el nostre homenatge particular a Vicent Andrés Estellés. El gran poeta valencià mai

defrauda, i més quan va acompanyat de música de Hindemith, Weill, Bartok, entre altres. Com cada vegada que interpretem aquest programa, constatem

com de bé aplega la poesia i com emociona amb aquesta mena de muntatges. Per descomptat que el mestre Ximo Vidal té bona part de la culpa que així siga.

ELS SONS DE LES MERAVELLES A XERESA

El proper dia 7 a les 20'00h estarem a la Casa de Cultura de Xeresa amb Els Sons de les Meravelles, el nostre homenatge al gran poeta Vicent Andrés Estellés.

Novament posem dalt l'escenari aquest programa, tan especial per a nosaltres. Realment ens complau que passat els anys de la seua estrena encara continuen demanant-nos-el. Sabem que és mèrit del poeta no nostre, i saber-ho ens fa ben feliços, perquè demostra com els seus versos no sols perduren en el temps, sinó que la seua popularitat augmenta.

Cal senyalar per part nostra, com malgrat les circumstàncies econòmiques que pateix el municipalisme, hi ha poblacions, que a pesar de les dificultats, continua programant cultura. Moltes altres han renunciat, portant al desastre bona part del teixit cultural valencià. llavors, reconeixem l'esforç que pobles, com ara Xeresa, fan per mantindre l'activitat cultural viva. Reiteradament hem mostrat la nostra opinió: la cultura no és organitzar actes per a esmerçar l'oci, és quelcom que va molt més enllà, influint en mig termini fins i tot en el progrés econòmic.

Amb nosaltres estarà recitant els poemes Ximo Vidal, a qui millor podíem trobar!

ANEM A LA FESTA ESTELLES DE GANDIA!

Siga aquest post una crida a la participació en la Festa Estellés de Gandia. Serà el proper dissabte dia 1, Tots Sants, a les 12'00h. Com els anys anteriors la festa està organitzada per Saforíssims-societat literària, enguany amb la incorporació del col·lectiu de músics, els Saforíssims-música. Fem de la festa de Tots Sants un dia de poesia viva!

Per part dels Saforíssims-música participarem Eva Dénia, Mª Àngels Faus i nosaltres. Hi ha una cançó de Mirna que diu t'estimo perquè sí, perquè el cos m'ho demana, perquè em dóna la gana. Sovint aquesta és la millor de les respostes, no cal embolicar-se buscant raons. Quan ens pregunten per què participem en les Festes Estellés, la resposta primera ben bé podem dir que és perquè sí, perquè el cos ens ho demana i perquè ens dóna la gana.

Però per què els estranya a molts que un grup de música clàssica participe en aquesta mena d'esdeveniments? senzillament perquè normalment els músics clàssics no hi som. La música clàssica sovint apareix amenitzant actes oficials, com a preludi d'algun tipus d'esdeveniment, com a regal de festa d'aniversari per algun monarca, etc. Però difícilment en actes populars, ací és excepcional trobar-nos. Després ens queixem de l'allunyament del públic general de les nostres activitats, som nosaltres qui estem lluny! A més, tradicionalment al nostre País s'ha palesat una mena de desconnexió entre els música clàssica i la resta de les arts. Doncs sembla que bufen altres vents, i molts companys compartim la necessitat de seure amb els poetes, els pintors, els escultors, etc., i participar -perquè sí, perquè ens ho demana el cos, perquè ens dóna la gana- en actes on tradicionalment els músics clàssics no hi érem. Anem on sempre hauríem d'haver estat.

Per a la Festa Estellés de Gandia interpretarem part del nostre espectacle Els sons de les Meravelles, amb el mestre Ximo Vidal recitant a Estellés.

FESTEJAR A ESTELLÉS, FESTEJAR LA POESIA

El divendres estiguérem a Tavernes participant al Festellés. Si no ens equivoquem, l'única Festa Estellés que es convoca als pobles de la Valldigna. Aquella iniciativa, aparentment boja, llançada per l'escriptor Josep Lozano, ha pres vela. S'escampa per les comarques, arrelant-se, com un esdeveniment esperat per molts de nosaltres a finals de l'estiu. És la festa de la poesia, una festa popular, d'entrepà, conversa animosa, i, sobretot, poesia i música. Perquè a les convocatòries no els manca la música, fent bons aquells versos del poeta de Burjassot: un país que amb la música signa / dóna el decret just de la seua estatura.

Al parc del Cantalot ens aplegàrem i allí muntàrem els nostres instruments per compartir amb els amics allò que sabem fer millor: música, i alhora recitar uns poemes acompanyats per unes imatges de Vicent projectades sobre la muntanya. Sobre les pedres, aquelles pedres que tan presents estan a la seua poesia. Després, entre mos i mos, glops de vi i un poc de cacau, els poemes fluïren per les taules, en unes recitacions que en ocasions ens deixaren bocabadats. Quan de talent en aquest País! I quanta estima per la poesia, perquè per a recitar així s'ha d'estimar-la, entendre-la, fer-la pròpia. 

Per a nosaltres Vicent Andrés Estellés no és un poeta més, per als valencians no és un poeta més. Aquest sopars són una prova que Estellés era i és un poeta del carrer, proper, que ens l'estimem, que no ens entenem com a poble sense els seus versos. 

Un poeta amb uns poemes on la música flueix fàcilment, molts d'ells semblen fets expressament per a posar-los música. 

Les Festes Estellés han començat, us animem des d'ací a participar-hi, sobretot als músics de la clàssica, sovint molt poc participatius en aquesta mena de convocatòries. Companys, ens esperen.
Una darrera cosa. No sempre és possible eixir a les fotos ben guapots!, encare que aparega escrit "los mejores".

El nostre homenatge a V. Andrés Estellés a Tavernes

Tots els programes que tenim en cartell, per unes raons o per unes altres, són especials per a nosaltres. Però un dels que més ens estimem és ELS SONS DE LES MERAVELLES que interpretarem el proper dia 23, dia Sant Jordi, patró dels valencians abans que ho fóra Sant Vicent. El nostre particular homenatge al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés.

Comptarem amb la participació del nostre amic Ximo Vidal, que recita Estellés per aborronar-se!

Uns poemes tan sensuals com els del poeta del Forn del Sol, mariden formidablement amb la música. Si hi ha un poeta valencià que es deixa musicar aquest és Estellés.

Podeu veure el cartell que hem preparat, i us preguntareu per què el llibre que hem utilitzat està descolorit i fins i tot tacat per l'ús. Volíem utilitzar aquest i no altre. És una primera edició del Llibre de les Meravelles, regal del poeta al pare d'uns dels membres del Llevant Ensemble. El darrer poema del recital/concert, que porta per títol de País Valencià, és un inèdit d'Estellés, també regal del poeta.

Per moltes raons un programa ben especial.

Ah, entre les composicions interpretarem un arranjament del m'aclame a tu musicat per Ovidi Monllor. 

Va de cartells

Com podeu haver observat aquells que ens seguiu des de fa temps, en el Llevant Ensemble intentem tenir un cartell atractiu per a cadascun dels programes que confeccionem.

Tots els cartells, per una raó o una altra, ens els estimem. Però hi ha dos que per diverses raons són especials per a nosaltres.

Què té d'especial aquest cartell dels Sons de les Meravelles? cartell del programa que dediquem a Vicent Andrés Estellés. Aparentment no massa, àdhuc podríeu dir que no és massa bonic. El que té d'especial és el llibre que hem utilitzat per a confeccionar-lo. Tots aquells que s'estimeu la poesia d'Estellés i teniu una certa edat o un gust bibliòfil, us haureu adonat que la base del cartell és l'escaneig d'una de les primeres edicions del Llibre de Meravelles. Concretament una primera edició. I és especial perquè aquest llibre pertanyia al poeta, qui li'l va regalar al pare d'un dels membres. Com podeu veure al llom ha perdut un poc de color, està mostós per l'ús, i fins i tot es veu alguna que altra taca.

No és el cartell, és el que hem utilitzat per a fer el cartell allò que el fa especial per a nosaltres.

I que dir d'aquest? El cartell de l'Entartete Musik, el programa de més èxit de tots els que tenim actius? La base del cartell és l'original que utilitzà la maquinària de propaganda nazi. Però nosaltres li hem capgirat el significat. En compte d'esser motiu de mofa i discriminació, nosaltres ens identifiquem, som aquest músic afroamericà, amb arracada, i l'estrella de David a la solapa. L'homenatgem.
Com als concerts organitzats per la maquinària de propaganda nazi, el resultat és el contrari de l'objectiu que perseguien. Ens agrada, i molt, i a més ens sentim identificats i sentim una forta empatia vers tots aquells músics que patiren la barbàrie nazi i feixista.

Com podeu veure, la música de P. Haas, Schulhoff, Hindemith, etc., sonarà el proper dissabte dia 20 al Castell de Cullera.

Poemes d'Estelles sobre música.

En diversos poemes, Vicent Andrés Estellés versà sobre la música o sobre algun músic concret. A més d'algun que altre poema espars al llarg de l'obra estellesiana, és al Mural on trobem un recull dedicat a la música. És el Llibre de la música. Altres poemes, com els dedicats a Melcior Gomis (1791-1836) pertanyen a altres parts del Mural. Al compositor d'Ontinyent li dedica un dels seus corals, el Coral de Melcior Gomis. 

Estelles veia el poble valencià com un poble musical, reblit de músiques diverses, en un dels poemes diu:

Per un país no interromput de cobles,

per un país multiplicat en ritmes,

per un país que amb la música signa

dóna el decret just de la seua estatura

Oh! aquest país de voluntat sonora,

...

Les bandes tampoc podien faltar:

Arriben bandes, fragoroses músiques,

arriben bandes, vigorós metall.

Arriben bandes encetant el vespre,

arriben bandes, signe popular.

 I experiències estètiques ben personals:

Més irritant que en certa serenata,

Mozart reté proclivitats burgeses,

vidres de llum, plogudes esmaragdes,

i no és aquest, i és aquest, qui m'atrau.

Qui aclarirà tan espantós enigma?

Esborraré, amb la mà analfabeta,

aquest secret encís de culta música?

Com ho he de fer? O em quedaré, a la vora,

sense saber, a la fi què faré?

Oh! brolladors, conjuminat encant!

Ho deixaré i seguiré, amb dolor,

amb un arrap invencible en el cor?

Cap poeta valencià ha fet tants versos sobre la música i músics. Com el seu amic Joan Fuster, que va escriure tant i tant sobre música. I com ell tendia a menysprear els seus coneixements estètics-musicals (amb la mà analfabeta).

De Melcior Gomis el Cor de la Llibertat de l'òpera El Diable a Sevilla.

Aquesta música de Melcior Gomis també us sonarà. Al vídeo apareix com anònim, però d'anònim res.

 

Programes en cartell

Dediquem aquesta entrada a donar a conèixer els programes que mantenim en cartell per aquesta temporada. Tot aquell agent cultural, regidor, responsable institucional que estiga interessat en qualsevol d'ells que no dubte posar-se en contacte amb nosaltres.

ELS SONS DE LES MERAVELLES

El Llevant Ensemble, com no podia ser d'altra forma, també celebra l'Any Estellés, Com diem a les notes al programa

Amb els seus versos s'enrama la música amb eixa màgia que tan difícil ens és d'explicar. Què és allò que marida la paraula i la música? La concreció amb l'abstracció? Quin lligam oculte uneix un poema dedicat al pare amb una música de Hans Krasa? Filòsofs pitagòrics, racionalistes, hermenèutics, postmoderns, romàntics, mil·lenaris o actuals han cercat la resposta. Importa el per què, però ens encaterina el fet, la màgia, el fluir en el vent del temps les paraules entremaliades amb harmonies.

El recital/concert conclou amb poema inèdit d'Estellés que porta per títol “País Valencià”

FUSTERIADA

-->

Xarrada/concert monogràfic dedicat a Joan Fuster i la seua relació amb la música. El format no pretén ser una conferència farcida de música. La nostra intenció és a partir de les paraules d'Isidre Crespo sobre el pensament musical, tant estètic com social, de Fuster, obrir un debat al voltant. Fer d'una xarrada sobre Fuster una FUSTERIADA, en el sentit que li donem a les vetllades musicals organitzades per Schubert a la Viena del segle XIX, interactuant amb el públic assistent a mena de debat.

 ZAPPA

Concert dedicat al polifacètic músic nord-americà Frak Zappa. El Llevant Ensemble li ret així homenatge en el vintè aniversari de la seua mort. S'interpreten arranjament de la seua música rock, així com també composicions de música "clàssica" feta per Zappa, inclòs l'original quintet de vent que va escriure. Un concert que tractant-se de Zappa ha de ser estricte en la seua interpretació, però alhora desvergonyit, irònic, provocatiu, vantguardista. 

NINO ROTA PER AL CINEMA

Programa dedicat al compositor milanès Nino Rota, autor de bandes sonores inoblidables.

-->

Destaquen El Padrí, La Strada, 8 i mig, Amarcord, Casanova o El Gatopardo. Sovint la música per al cinema es vista per certs sectors com un subgènere, dit així de forma negativa. De tot hi ha. Però no hi ha dubte que la música de Rota trenca absolutament qualsevol plantejament dogmàtic en aquest sentit. No sols és música de gran qualitat, sinó que fàcilment podem escoltar en ella la tradició bel cantista italiana, música d'avant-guarda, música de caire popular, tot conjuminat per a formar un corpus d'obres excel·lents que deleixen a tota mena de públic. 

ENTARTETE MUSIK

 

-->

Música Degenerada (Entartete Musik) va ser l'etiqueta que el govern de l'Alemanya Nazi va aplicar durant els anys 30 i 40 del segle XX a determinades formes de música que considerava pernicioses o decadents. El Govern del Tercer Reich va considerar "degenerats" determinats tipus de música per diferents motius, en general, perquè s'oposaven als fonaments del règim en virtut del seu contingut o la filiació política o racial dels seus compositors i intèrprets. Això inclou les obres de compositors jueus, les que incloïen personatges jueus o d'origen africà , o els treballs de compositors considerats simpatitzants del marxisme.

-->

Per aquest concert presentem composicions de Paul Hindemith, Erwin Schulhoff, Daniel Belinfante, Pavel Haas, Ilse Weber i Kurt Weil. Així com també poemes de Paul Hindemith, Ilse Weber, Jaroslav Seiferd, Bertold Brecht i Erik Fried. Tots ells tenen en comú el haver patit la persecució nazi, tant de la seua obra com d'ells mateix. Menys Paul Hindemith i Kurt Weill la resta foren assassinats a les infames càmeres de gas del camp d'extermini d'Auswitz. Precisament aquestos compositors han sofert un oblid injust. El nostre propòsit principal és retre'ls homenatge i mostrar al públic una música meravellosa oblidada de forma ignominiosa i per raons bastant concretes.

A LA CARTA

 Un programa on el públic tria "a la carta" allò que vol escoltar.

  

 

 

Cada setmana un poema: M'he estimat molt la vida de Vicent Andrés Estellés cantat per Mirna

Mirna

Vicent Andrés Estellés

Durant aquest mes a tot arreu de les comarques valencianes celebrem les festes Estellés. Al bloc també volem celebrar-ho. El que ens seguiu no cal que us recordem la debilitat que sentim pel poeta del Forn del Sol, més d'una entrada li hem dedicat.

Aquesta vegada volem compartir amb vosaltres el poema M'he estimat molt la vida, musicat i cantat per Mirna Vilasís i Camarasa. Si no coneixeu a Mirna serà tot un descobriment. Ja us avisem que la tornareu a trobar per ací musicant i cantant altres poetes.

M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
que dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

 i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquell passarell,
aquell melic,

com la primera dent d'un infant.

Música de temporada: vals del quintet de Hindemith amb un poema de V. Andrés Estellés

*Amb aquest post comencem una sèrie amb àudios i vídeos de música que hem interpretat en la darrera temporada

Si una composició ens ha acompanyat en aquests onze anys que portem tocant junts els membres de Llevant Ensemble, aquesta és la Kleine Kammermusik de Paul Hindemith. Aquesta temporada, al Teatre del Raval, amb Els Sons de les Meravelles, incardinàvem el segon temps -el vals- amb el poema És com un ball de Vicent Andrés Estellés. La declamació/interpretació del text estellesià fou a càrrec del nostre admirat i estimat amic Ximo Vidal. Hindemith i Estellés, una barreja miraculosa. Ausades que en gaudírem!

No vàrem gravar aquell concert en vídeo ni en àudio, per tant no podem obsequiar-vos amb la veu de Ximo. Però ací teniu la música i el poema, com al vídeo no es veu bé el text, ho peguem baix.

Es com un ball, inefables els girs.
És com un ball on s'ofeguen els tirs.
És com un ball ple de nacre i sospirrs.

És com un ball.

És com un ball d'una cauta nuesa.
És com un ball d'una rosa despresa.
És com un ball, savis girs, sense pressa.

És com un ball.
 

És com un ball, la decència coberta.
És com un ball en la terra deserta.
És com un ball, ningún mort no es desperta.
 

És com un ball.
 

És com un ball, una brisa, un alè.
És com un ball que una pena sosté.
És com un ball o mortal minué.

És com un ball.

Reflexions al voltant de les Meravelles

El darrer concert de la 1ª temporada Llevant Al Raval ha sigut, des d'un punt de vista intern del grup, un punt d'inflexió i ruptura amb el que havíem fet fins ara. L'anterior concert, l'Entartete Musik, ja apuntava en aquesta direcció. L'aposta per la interdisciplinarietat i fer del programa una creació en si mateix era l'objectiu. Allò que cercàvem no era superposar a unes paraules una música de fons. Això haguera sigut ben fàcil. Casar la música amb la paraula, inserir dos àmbits artístics diferents amb obres creades al marge unes de les altres era la dificultat. Des del pla teòric s'hi plantegen diverses qüestions, algunes que ho faciliten i altres que directament ho censuren. 

El següent oxímoron explica les nostres sensacions durant el procés de "creació" del programa: la certesa de la nostra incertesa era allò que planava. 

Però aplega el concert/recital i ... voilà!

Estar d'alt l'escenari es converteix en un cúmul de sensacions, emocions, una experiència fascinant de comunió entre la paraula i la música. El concert deixa de ser Un entre tants i és com un ball d'una cauta nuesa que absorbeix el temps ofegant-lo en un bassal d'experiència estètica.
Tot açò no haguera sigut possible sense el gran mestratge de Ximo Vidal. Tampoc ens oblidem de Ximet i els seus jocs de llums. Bé, de la nostra relació amb la gent de Pluja ja en parlarem extensament, que són molt grans!

Però si una cosa ens complau es haver pogut comprovar que el públic també va gaudir i es va emocionar. El poder conversar amb el públic després dels concerts és una de les coses que més ens ha satisfet en aquesta temporada. El públic, com de costum, escàs, és un signe dels temps, fruït de polítiques culturals errònies, entre altres factors. Però piano piano si va lontano. Però res més encoratjador que comptar amb un public amant de la música i la poesia i capaç d'emocionar-se ambdues.

Des del punt de vista de l'experiència afectiva personal i de grup, va ser un concert memorable.

Hui dia de les Meravelles

Aquesta nit és el nostre darrer concert de la 1ª temporada Llevant Al Raval, per aquesta ocasió presentem "Els Sons de les Meravelles", concert/recital al voltant de l'obra de Vicent Andrés Estelles. Els poemes seran recitats per Ximo Vidal.

Us esperem a les 22'30h al Teatre del Raval de Gandia.

Poesia i música: meravelles per a l'esperit

 

M'aclame a tu

Al concert del proper divendres al Teatre del Raval, entre les composicions que podreu escoltar s'inclou una transcripció feta per nosaltres de M'aclame a tu, cançó d'Ovidi Montllor amb dos sonets de Vicent Andrés Estelles com a lletra.

Cada setmana un poema: els amants

Un dels poemes més coneguts de Vicent Andrés Estellés. Pengem els versos i un vídeo amb una superba recitació d'Ovidi Montllor.

Recordeu que el dia 20 al Teatre del Raval més i més poemes d'Estellés, i més i més música. De ben segur que us sorprendrà els versos d'Estellés abraçats a música clàssica feta en directe: alguna cosa més que un recital, alguna cosa més que un concert.

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.