Nino Rota i l'òpera radiofònica

Primer que res, dediqueu-li almenys cinc minuts a escoltar el vídeo enllaçat, segur que us sorprendrà gratament.

Fora d'Itàlia Nino Rota es conegut majorment per ser autor de partitures per a pel·lícules. Però el compositor milanès fou un prolífic compositor d'òperes, de música simfònica i de música de cambra.

Dediquem aquesta entrada a l'òpera I Due Timidi, una òpera radiofònica, ço és, pensada en un principi com una producció de ràdio, i no per a representar-se en un teatre d'òpera. El libretto fou escrit per Suso Cecchi d'Amico, guionista de Visconti i de Sica, entre altres. L'òpera s'estrenà el 1950 a la RAI.

L'argument és desenvolupa als suburbis de Roma durant la postguerra.

La partitura de I Due Timidi durant anys es va donar per perduda, fins que de forma casual la varen trobar als arxius de la RAI. Amb la qualcosa es va poder interpretar novament després de cinquanta anys de la seua estrena.

Valga aquesta composició com a mostra de la vàlua de Rota com a compositor al marge de les conegudes partitures cinematogràfiques.

El Concertino: ¿Quemamos los teatros de ópera?

Interessant article que apareix al blog de El País El Concertino. Fa uns dies dèiem que les notícies sobre música clàssica no apareixen en música, sinó en cultura. Bé, dos dies després el format digital de El País canvia i ens fa rectificar.
El text de Goyo Rodríguez ha aconseguit un nombre de comentaris molt significatiu per als blogs dedicats a la música clàssica. I no sols pel nombre, sinó per la qualitat d'algunes de les reflexions d'alguns dels lectors del blog.
Un debat obert que mereix seguir:
¿Quemamos los teatros de ópera?

Comença la tempora d'òpera al Palau de les Arts

No anem a fer cap crítica al respecte, ni cap valoració de tipus musical, altres ja ho fan millor que nosaltres, del començament de la temporada al Palau de les Arts. Només reflexionar sobre un fet. Com és possible que en la representació que obria la temporada hi hagueren prou butaques buides? més encara, com pot ser que amb una orquestra com la de les Arts, uns cantants com els que hi havia a l'escenari, una producció tan important, entre acte i acte hi haguera gent que marxés? Ja ni tan sols funciona repartir entrades de bades entre els amics, els amics dels amics, entre els que volen estar per a què els vegen i ells ho saben i volen veure'ls, etc? 

I la música, l'òpera Boris Gudonov,  tampoc és excusa:

Per a més informació, a part de la dels periòdics, podeu donar-li un colp d'ull al blog d'Atticus

I com ens afecta als demés? un fracàs de públic per motius aliens a la música i a la qualitat dels intèrprets, sempre és un fracàs per a tots els músics que hem de sentir com nostre. I més, quan sabem que aquest fracàs ens pot, de forma directa o indirecta, afectar a tots.

L'òpera Don Pasquale a Gandia

No ens havíem oblidat! volíem dedicar-li al Don Pasquale que es farà Gandia una entrada. La representació serà el proper dia 19, dissabte, a les 20'00h al Teatre Serrano.

El nostre àmbit no és el de l'òpera, i en un principi ens volíem centrar únicament en la música de cambra. Però com les notícies sobre música professional no abunden, hem decidit incloure aquesta notícia, bona notícia, per cert. L'òpera representada serà Don Pasquale, de Gaetano Donizetti, serà a càrrec de la Compañia Lírica i l'Orquestra Martí i Soler de l'empresa madrilenya Omis. 

Fa una setmana Joan Muñoz, de Pluja Teatre, en un debat a Telesafor, comentava que tornarà ha ser habitual que les companyies de Madrid i Barcelona tornen a fer allò que deien "ir a provincias". Doncs en la música ja hem aplegat. És així, entre altres raons, per la manca d'un teixit econòmic al voltant de la música a València que propicie el desenvolupament empresarial d'empreses com Omis o la de Carmen Picanyol de Barcelona, citem només dues empreses, concretament amb les quals es treballa a Gandia. Sense aquest tipus d'empreses, o una companyia pública, és impossible portar a terme produccions tan costoses com l'òpera.

Volem des d'ací animar al públic a anar a la representació. Si els agrada, mel! i si no, us assegurem que no serà ni per la música ni pel llibret.