La darrera setmana han sigut uns dies ben intensos per al
Llevant Ensemble. Hem estat registrant la música de l'
Entartete Musik, de tots els programes que tenim en cartell el que més èxit té.
Per ser sincers, una mala experiència anterior ens feia molt escèptics alhora de posar-nos davant els micros. Individualment i col·lectivament les experiències passades ens condicionen, i des de feia anys havíem renunciat a enregistrar res. L'experiència de la música en directe és allò que ens encaterina, que ens manté com a músics actius amb la il·lusió per fer música i compartir-la amb la gent que ve als nostres concerts.
Llavors, per què haver d'enredar-nos en aquesta mena de projectes? Doncs, començàrem a plantejar-nos-ho davant la insistència del public després dels concerts i d'amics i coneguts que ens deien que sinó ho teníem enregistrat en un CD a què esperàvem. Aleshores decidírem arromangar-nos, no sense un alt grau d'escepticisme.
Teníem clar que no volíem un estudi de gravació, on, per l'acústica i altres condicionants l'experiència s'allunya a anys llum de distància de l'experiència del concert en directe, que és allò que precisament volem transmetre. Així que optàrem per un lloc que coneixem ben bé, pràcticament casa nostra: l'auditori de la Casa de Cultura de Tavernes, on, per part dels responsables, tot han sigut facilitats.
 |
| Tomàs i Jesús davant la taula de mescles |
Però hi ha una figura també central en tot aquest procés, el tècnic de so. Aplegats a aquest punt, podem afirmar que si l'experiència en aquesta ocasió ha sigut tan extraordinària ha sigut gràcies a Jesús Meló, qui fa del registre sonor una activitat completament artística. Qui en tot moment ens ha fet sentir còmodes i emmenat l'experiència de registrar unes composicions com si realment fóra una actuació en directe, i no una manufactura artificiosa, que és el que volíem evitar.
La concentració, és això el que caracteritza una sessió de gravació, estar durant hores concentrat fent música i escoltar acuradament el resultat. És un procés laboriós, on un soroll de l'edifici, un peu que involuntàriament frega el terra, la cadira que cruix en un petit
moviment al tocar, o senzillament un error nostre, desbarata allò que s'està registrant, i, llavors, cal repetir-ho. I si ocorre quan precisament s'estava aconseguint un moment d'aquells dels bons, ai mare! tot la concentració esclata en un crit o una gesticulació de ràbia. Un cop enregistrat, cal escoltar-ho també ben concentrats, és una part essencial del procés.
Les cares són de concentració, mentre les hores caloroses d'estiu passen sense adonar-nos. Això, de fet, no és novetat, sempre és així quan estem fent música.
Quan sona i ens agrada com ho hem interpretat, per descomptat cares de satisfacció.
I al final, quan ja tot està enllestit, quan és el moment de llevar l'aigua dels instruments i tornar els micros al seu lloc. Llavors, tota la tensió esclata en disbauixa.
Ah! i l'amic Juanjo ens esta preparant un vídeo d'aquests dies.
Fem un parèntesi en les vacances per enllaçar-vos aquest vídeo. El propassat 7 d'agost es va emetre per Tele7Safor, al programa 7 Dias, una entrevista que ens va fer Puri Naya per informar sobre les Solfes de la Mediterrània. També hi són Francesc Bononad i Pilar Altur, regidora de cultura de l'Ajuntament de Tavernes. 
Ausades que ens alegra que aquest siga el post més visitat, precisament on anunciaven el concurs Solfes de la Mediterrània, un comboi que tenim entre mans entre l'ajuntament de Tavernes i nosaltres.
No tenim ganes ara de parlar de llepones i d'imbècils. Però si de les valentes. Si tornarem a escriure aquest post, ara inclouríem a Malena Ernman, qui de forma molt activa, tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació del seu país, denuncia sense treva l'auge de la xenofòbia i dels partits ultradretans. Valenta ella!
És hora de baixar les mans del cap i posar-les a la butxaca. La implicació no es limita a plorar o a aplaudir, significa esforç col·lectiu per aconseguir que allò que creiem necessari en el nostre entorn veja la llum. I els esforços sovint reclamen el nostre temps, el nostre treball o, com en aquesta ocasió, pecúnia. 
