Ací no veureu a Stravinsky en conill

Aquesta darrera setmana ha circulat per la xarxa, des que fou publicada en un blog d'un afamat crític britànic, una foto d'un jove Igor Stravinsky en conill. La foto és de l'època de l'estrena de la Consagració de la Primavera, i mostra a un jove Stravinsky nu davant un llac poc abans de prendre un bany. L'entrada del blog, a més, parlava extensament sobre les inclinacions sexuals del compositor rus, arran la publicació d'un llibre de Robert Craft que porta per títol Stravinsky Discoveris and Memories.

Ens plantegem la següent pregunta: és lícit? La foto sembla ser que pertanyia a un arxiu privat, a una de les amistats del compositor. Què ens aporta aquesta imatge? Què canvia això amb la percepció que en tenim del compositor? 

Hom pot objectar que per als musicòlegs pot ser interessant el conéixer amb qui va mantenir relacions íntimes Stravinsky, perquè ens explica com va aconseguir certs contractes, perquè d'algunes viratges en el seu pensament musical, etc. Però com una part més de l'entramat afectiu i social que cada persona té. El que ja no interessa a la musicologia és quina postura li agradava més al llit, perquè no aporta res saber-ho, i perquè tots tenim dret a què certes coses queden en la intimitat.

L'autor de la Consagració de la Primavera va morir l'any 75 del segle passat. Però el pas del temps no creiem que siga una excusa per a cosificar-lo, amb la conseqüent pèrdua de drets individuals tan bàsics com el no fer públiques imatges o escrits privats que no aporten res, però que invadeixen clarament la privacitat. 

Els que mantenim un blog, els crítics dels periòdics i revistes -si és que en queden-, els musicòlegs, etc. hem de tenir clar quins són els límits, on es situen les fronteres d'allò que es propi del nostre treball i el que és senzillament impúdic per part nostra fer públic.

Fa temps férem una entrada dedicada Salvador Ferrando, músic homosexual valencià, de Carcaixent concretament, qui en 1764 es va haver de seure davant del tribunal de la Inquisició. Al nostre escrit també apareixia el nom d'Antonio Mayor, amb qui segons podem deduir del document, mantenia una relació sentimental. En aquest cas hi ha un interés històric, conèixer la repressió patida pels músics homosexuals, i més en ambients militars. Però sense entrar en aspectes escabrosos.

En compte de la foto d'Igor Stravinsky en conill nosaltres, per tancar aquesta entrada enllacem aquests vídeos. En el context socioeconòmic en el que estem sembla impossible, però esperem en un futur poder posar d'alt dels escenaris aquesta obra meravellosa, la missa per a cor i doble quintet de vent. 

Va de cartells

Com podeu haver observat aquells que ens seguiu des de fa temps, en el Llevant Ensemble intentem tenir un cartell atractiu per a cadascun dels programes que confeccionem.

Tots els cartells, per una raó o una altra, ens els estimem. Però hi ha dos que per diverses raons són especials per a nosaltres.

Què té d'especial aquest cartell dels Sons de les Meravelles? cartell del programa que dediquem a Vicent Andrés Estellés. Aparentment no massa, àdhuc podríeu dir que no és massa bonic. El que té d'especial és el llibre que hem utilitzat per a confeccionar-lo. Tots aquells que s'estimeu la poesia d'Estellés i teniu una certa edat o un gust bibliòfil, us haureu adonat que la base del cartell és l'escaneig d'una de les primeres edicions del Llibre de Meravelles. Concretament una primera edició. I és especial perquè aquest llibre pertanyia al poeta, qui li'l va regalar al pare d'un dels membres. Com podeu veure al llom ha perdut un poc de color, està mostós per l'ús, i fins i tot es veu alguna que altra taca.

No és el cartell, és el que hem utilitzat per a fer el cartell allò que el fa especial per a nosaltres.

I que dir d'aquest? El cartell de l'Entartete Musik, el programa de més èxit de tots els que tenim actius? La base del cartell és l'original que utilitzà la maquinària de propaganda nazi. Però nosaltres li hem capgirat el significat. En compte d'esser motiu de mofa i discriminació, nosaltres ens identifiquem, som aquest músic afroamericà, amb arracada, i l'estrella de David a la solapa. L'homenatgem.
Com als concerts organitzats per la maquinària de propaganda nazi, el resultat és el contrari de l'objectiu que perseguien. Ens agrada, i molt, i a més ens sentim identificats i sentim una forta empatia vers tots aquells músics que patiren la barbàrie nazi i feixista.

Com podeu veure, la música de P. Haas, Schulhoff, Hindemith, etc., sonarà el proper dissabte dia 20 al Castell de Cullera.

"Llevant Ensemble" a TVDenia

L'altre dia passàrem pels estudis de Dénia TV, allí ens feren

una breu entrevista i tocàrem un parell de peces, una cançó de Frank Zappa, Let's make the water turn black, i una de Nino Rota, concretament la música de la passarel·la final de la pel·lícula huit i mig de F. Fellini.

 Agraïm encaridament l'interés mostrat per la gent de TVDénia vers nosaltres i haver-nos proposat aquest entrevista, amb la particularitat de poder interpretar dues peces del nostre repertori en directe.

Onze concerts

Onze concerts, exactament onze concert hem fet des de gener fins juny, comptant els dos que tenim pendents. Per a un grup de música clàssica és per sentir-se satisfets, i més en els temps que vivim. No tenim cap voluntat de comparar-nos amb ningú, però òbviament necessitem referències per saber com ens ha anat. Si ens fixem en altres grups de característiques semblants, alguns amb infinitament més suport institucional, i d'altres amb una situació semblant a la nostra, que són la immensa majoria, podem concloure que no ens ha anat mal. Més encara, podríem dir que ens ha anat bé.

Però altres dades, igual o més significatives que el nombre de concerts, ens encoratgen a seguir treballant en la mateixa direcció. Una d'aquestes, la més important, és el nombre d'espectadors. Al concert que oferírem a Oliva a l'abril s'ompliren 160 butaques. Cent-seixanta! Sembla qualsevol cosa, però no ho és, ni molt menys. Però no sols la quantitat de públic, sinó també l'ambient que es visqué a l'Olímpia. 

Aquest vídeo pertany al concert d'Oliva, fou enregistrat per un espectador amb un telèfon, però la qualitat del so i la imatge és acceptable.

Al concert a la Casa de Cultura de Tavernes s'aplegaren al nostre concert 111 espectadors, que tampoc està gens mal! Però com dèiem abans per al concert d'Oliva, no és el nombre sinó també l'ambient. Com no hem d'estar contents i pagats amb una reacció per part del públic com la que podeu escoltar en aquest vídeo?

Però si hi ha un lloc que per a nosaltres es diferent als demés aquest és el Teatre del Raval. Si en aquest primer semestre hem pogut experimentar un augment significatiu en nombre de concerts, en bona part és gràcies a l'experiència d'actuar al Raval. De ben segur que sense xafar el Raval la línia artística que ens caracteritza actualment seria ben diferent.

I quin és el programa que més hem interpretat? l'Entartete Musik. I segurament també serà el que més interpretarem el proper semestre, pels concerts que tenim ja tancats. Continua sorprenent-nos. Sabem que és un programa bell, tant per la música com per la poesia, però anímicament dur, molt dur. En tots els concerts hem vist a part del públic plorar. Al concert a la Casa Calba de Tavernes va ser especialment emotiu, i hem de reconèixer que en alguns moments estàvem nosaltres mateix molt commoguts.