Un poema de Pere Serafí "el Grec" (1505/1510-1567) posat en música pel genial Mateu Fletxa "el Vell" * (1481-1553). La composició s'inclou dins del Cançoner del Duc de Calàbria, conegut també com Cançoner d'Uppsala. Gaudiu-ne, paga la pena
Bella, de vós som amorós.
Ja fósseu mia!
Sempres sospir quan pens en vos,
la nit i día.
Ja mai estich punt ni moment
sens contemplar-vos.
Fora de tot mon sentiment,
voiç per amar-vos.
Daume valença, puix podeu,
Senyora mia,
puix en vós es tot lo meu bé
la nit i dia.
Vós heretau tot lo meu bé
Tot el que em dura
si no'm valeu prest, m'haureu
en sepultura.
Del meu mal, quin bé n'haureu,
anima mia?.
Per defugir lo dany que feu,
Siau-me vós guia.
Veix-me de vós-res i-lligat
Lluny d'esperança,
Haiau-me donçs, vós pietat,
Sens més tardança.
Puix vostre só, plagués a Déu
Vós fósseu mia;
car lo mal que sentir-me feu,
No'l sentiría.
* Les entrades de la Wikipedia sobre Mateu Fletxa són lamentables, hem enllaçat amb la castellana per estar bastant millor que la redactada en català
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada