Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

divendres, 1 de juny de 2012

Llibres: Fuster i la Música (II)

Continuem amb la ressenya del llibre Fuster i la música.
La tercera aportació correspon al sociòleg Rafa Xambó. El seu text analitza la relació entre Fuster i els cantautors. Comença amb la puntualització, que trufa gairebé tots apartats del llibre, de la manca de formació tècnica del de Sueca. És així, com ho és amb bona part de la nòmina dels crítics musicals dels principals rotatius i revistes especialitzades. Sabem que no és la intenció de Xambó, però expressament volem indicar que el no tenir coneixements tècnics musicals pregons no invalida a Fuster com a crític musical. Si fóra així, que fem amb la immensa majoria de crítics de música i dels crítics d'art?
L'autor l'encerta, al nostre parer, quan afirma que la clau fonamental per aproximar-nos a la contribució de Fuster en aquest camp és la seua condició de perspicaç analista de la cultura. És així, i a més s'ha d'afegir un gust refinat, educat, el qual li permet avaluar la qualitat musical i posicionar-se conseqüentment. I Fuster musicalment ho fa. Com destaca Xambó, Fuster gairebé no parla de la música, sinó que el que li interessa destacar és el fet d'utilitzar el català i l'element reivindicatiu. L'hàbil Fuster calla sobre la música.
Xambó analitza la relació entre l'assagista i alguns destacats cantautors, especialment amb Raimon. S'intercalen en el text cartes de Fuster al cantautor socarrat, amb què podem comprovar la familiaritat entre ambdós. Les cartes, no només a les adreçades a Raimon, són ben interessants, però trenquen la narració. Segurament haguera estat un poc més encertat incloure-les en un annex. Hagueren pogut gaudir igualment de la seua lectura, sense llevar fluïdesa al text 
Continua el llibre amb Vicent Torrent. Interessant per a tots aquells que desconeixen els principis i la terminologia bàsica de l'etnomusicologia. Saber exactament i diferenciar entre folklore, música popular, folklorista, etnomusicòleg, música tradicional, etc. ens sembla indispensable per no caure en els errors recurrents en què es sol caure, fins i tot en gent, en teoria, del món de la música. Una anàlisi interessant la de Vicent Torrent sobre el tema a terra nostra, del passat, del present i del que es pot fer en el futur. Però ben poc hem trobat sobre Fuster i la música. Però malgrat que la major part de la seua aportació no tracta sobre Fuster, no deixeu de llegir-ho, és ben instructiu.
El darrer article pertany al saforenc Joan Baptista Llinares. De tots els autors el qui més ens ha agradat. Llinares reconeix que no és un expert en Fuster ni té formació musical. Sense exagerar gens ni mica, podem afirmar que el del Real de Gandia és qui més i millor ha escrit i parlat sobre Wagner i l'estètica romàntica al País Valencià, sens dubte. Sobre Fuster, no podem deixar de reproduir aquests mots:  Pense que paga la pena que llegim aquests escrits fusterians [...] sobre certs fenòmens musicals de la nostra història en la mesura que som éssers humans, occidentals i europeus, i també, no ho oblidem, catalans i valencians. I a partir d'ací estudia els textos de Fuster. Ens ha cridat l'atenció com destaca les paraules del de Sueca respecte a la manca de formació musical de la població, d'una palesa incultura musical. Llinares s'endinsa en aspectes de sociologia i antropologia de la música ben sucosos que ens permet entendre part del nostre present.
A tall de conclusió. Un llibre interessant com a primera aproximació al tema, que ens permet acostar-nos un poc més a entendre la gran altura intel·lectual de Fuster.



4 comentaris:

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

M'alegra sentir parlar de Joan B. Llinares. Ja fa temps que no el veig i sé què és un gran apassionat de la cultura i del país. Però, a més a més, amb fonaments i cos intel·lectual.

Llevant Ensemble ha dit...

I encara que diu el contrari, sap molt de música, qui més sap de Wagner a tot el País i bona part de l'estranger.

ValldignaDigital ha dit...

ressenya publicada

Llevant Ensemble ha dit...

Gràcies