Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dimarts, 28 de febrer del 2012

foto i comentari del darrer concert al Teatre del Raval

En aquesta foto estem el Llevant Ensembe i Ximo Vidal, de Pluja Teatre, qui va recitar admirablement els poemes del concert. Vàrem gaudir bona cosa! Ens vam emocionar i vam donar a conèixer obres fantàstiques que segur mai havien estat interpretades, no sols a Gandia, sinó a tot el territori valencià. També alguns dels poemes, la traducció d'alguns al valencià ha estat feta per aquest concert. A poc a poc anem donat-li una anatomia diferent als nostres concerts. Anem fent més públic, sabem que és cosa de temps, la música clàssica en aquests moments viu moments bastant complicats respecte a l'audiència, especialment a la nostra comarca. I, podem dir sense ofendre a ningú, que el públic del Teatre del Raval que és nou en els nostres concerts, és mostra molt receptiu a nous repertoris, sobretot el del segle XX. Fet que contrasta en altres públics més conservadors. El públic que ens segueix des de fa temps, i que els podreu trobar en la major part dels concerts que s'organitzen a Gandia i comarca -no sols als nostres, clar està- és un públic musicalment format. Els comentaris que ens aporten tant els uns com els altres ens fan sentir-nos ben còmodes i encoratjar-nos en refer vells plantejaments molt arrelats en els músics clàssics. 

dilluns, 27 de febrer del 2012

Se n'ha anat Maurice Andre

Ahir va faltar Maurice Andre, el més gran, no només com a trompetista sinó també com a persona. Fill de miner i miner en la seua joventut amb esforç va arribar a ser allò que ningú havia sigut abans amb una trompeta. Però és també el seu somriure perenne i sorneguer el que recordarem.






Uns vídeos, el primer amb el concert de Haydn, el segon amb el popular Carnaval de Venència, i el tercer una entrevista on parla emocionat, entre altres coses, sobre els anys a la mina