Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 21 de juliol de 2014

ÉS MÉS BARAT UNA ORQUESTRA QUE UN JUGADOR DE FUTBOL

Riccardo Muti
Això és el que diu el director Riccardo Muti en una entrevista per al ABC. Tot depèn de quin jugador de futbol i de quina orquestra, però s'entén perfectament el que vol dir el director italià. I compartim la idea.
Des de l'atalaia de l'elit musical hi han músics que breguen per a què la música clàssica no quede com una mena de residu marginal. També sap Muti que sense una base social ampla els dies de les grans orquestres, i més en el sistema de mecenatge americà, estan comptats. Les iniciatives, com per exemple la d'anar a tocar a residències de majors o de persones dependents, que realitzen els músics de la Chicago Symphony, poden ser acusades de populistes. Però aquestes acusacions no són fàcils de fer a la gent d'aquesta orquestra, organització que aixopluga el projecte citizen musicians.
Yo-Yo Ma
Molts músics d'elit blasmen sobre la manca de suport a les orquestres, l'allunyament del públic i la pèrdua de subvencions. Bramen, diuen paraules ben grandiloqüents, parlen fins i tot d'organitzar moviments separatites, etc. Però i si en compte de queixar-se a tothora, de demanar subvencions, de criticar la manca d'educació musical de la població, s'arromanguen i es posen a treballar en la direcció que ho fa, per exemple, Yo-Yo Ma, Emanuel Ax o Renée Fleming amb els sitizen musicians? Portar la música a les escoles, als suburbis, obrir l'auditori a la jovenalla socialment desfavorida, anar allà on està la gent, etc. Com diu a la pàgina web "dirigir el valor de la música a fomentar un canvi social positiu".
Com a mostra uns vídeos. El primer amb Yo-Yo Ma i Rennée Fleming a un centre comercial, res de glamour, el piano que els acompanya no és precisament un piano de cola.



O aquest a una escola





I tornant a Muti. Calen uns quants graus de valentia per a després de cantar-se el Va pensiero, i davant les demandes del públic de repetir-lo, parar la representació, i davant del públic de L'òpera de Roma, i sabent que allò es retransmetia per la RAI dir el que va dir. I les seues paraules no van adreçades a salvaguardar un projecte concret, una aposta personal, sinó per la cultura del seu país. Us recomanem veure el vídeo fins el final.




 Podrien servir d'exemple de com s'han de fer les coses.