Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 5 de setembre de 2011

És precisament ara quan es necessita música


Estem en un país i en un moment on la inversió i el consum de música, i de les arts en general, és realment baix, marginal diríem.
Aquest món canviant on l'economia i el concepte de treball estan evolucionant -tant com a paradigma com a col·locació geogràfica dels factors que la conformen- a casa nostra queda més que clar que és en l'educació i la formació de la població allò que ens pot fer progressar. La producció industrial en massa, i de retruc la mobilitat d'aquesta, s'ha desplaçat a altres zones del planeta. Se'ns anuncia que el nostre futur està en la creació d'una economia basada en la creativitat. L'esforç d'aprenentatge i adaptabilitat que es demana no és qualsevol cosa. Com apunta Richard Florida es necessita la creació d'una “classe social creativa” que canvie el model productiu.
I quin paper juga ací la música i la resta de les arts? En precisament configurar part d'aquesta nova mentalitat, és a dir, un paper clau en la formació de la nova economia. Aquella gent introduïda en la música o en altra art coneix el procés que comporta la creació, que després aplica de forma natural al seu treball. La nova economia no demanarà treballadors que mecànicament facen la mateixa feina durant anys, tot el contrari. La música i les arts facilitaran les necessàries noves eines de capacitat creativa a aquesta nova generació de treballadors. La ironia està en què es sap que les arts són convenients per a la configuració del nou sistema productiu, però és precisament en això amb el que més s'està prescindint, hipotecant així el futur.
Es reclama una formació continua. Per als músics açò sembla una broma. Tot músic actiu, diàriament, i amb una disciplina que sorprendria a molts, dedica part del seu temps personal a l'estudi i al manteniment. Ho fem des de menuts fins que ja majors el cos no ens deixa. Aquesta disciplina per desenvolupar les habilitats individuals també s'aprèn i s'inculca. Aquest treball es realitza per després amb altres músics conformar un grup des d'on “crear” conjuntament. L'afany de perfecció i d'expressió és immanent en qualsevol dels membres d'un grup, però treballant en la creació d'un mon sonor compacte format per individualitats. És com funciona la música, i no pot funcionar d'altra forma. Qualsevol gerent de qualsevol empresa signaria ja aquesta forma de treball entre els membre de la seua companyia!
Ara fixem-nos ens aquells països europeus econòmicament capdavanters. Tots ells es caracteritzen per un gran consum d'art. És, com més d'un analista ha comentat, precisament allò que aporta l'art, i en concret la música, un factor present en el sistema productiu, i en general en la mentalitat de la societat, el que junt amb altres factors fan reeixides la seues economies i l'entrament social.
Queda clar que no és només el gaudi estètic que provoca la música el que interessa, sinó sobretot els valors que transmet el “treball” creatiu dels qui la fan possible allò que la fa necessària.
Per tant, és ara! quan s'ha d'oferir a les televisions, als teatres, auditoris o a qualsevol lloc escaient música, art; és ara! quan s'ha d'invertir en l'educació artística dels nostres fills; és ara! Quan s'ha formar a la societat adulta mitjançant la programació. La música i la resta de les arts no les hem de veure com un luxe per a moments on una societat es pot permetre capricis. El luxe és prescindir-ne ara!