UN POEMA INSPIRAT EN LA SIMFONIA LENINGRAD

Joan Margarit

Ja feia temps que no dedicàvem el nostre espai, d'una forma o altra, a la poesia. Pengem hui ací un poema de Joan Margarit inspirat, com ho declara el títol per la celebèrrima setena simfonia de Shostakovich. Sincerament, aquest poema de Margarit, nosaltres el trobem més escaient per a huitena simfonia i sobretot per al quartet de corda nº 8 del mateix autor. Però la seua experiència personal és sobre la setena, i no sobre les altres dues obres d'un patetisme profund.  

 

 

SHOSTAKOVICH. SIMFONIA “LENINGRAD”

Recordes? La Joana havia mort.
Tu i jo anàvem en cotxe cap al nord,
fins a l’apartament davant del mar,
i escoltàvem aquesta simfonia.
Vam començar el viatge
un matí lluminós. Dins de la música,
el dia era de murs coberts de gel,
ombres de vianants amb sacs mig buits
i trineus amb cadàvers sobre el llac.
Com una pista d’aterratge al sol,
l’autopista fugia i, rere els sons,
s’estenia la boira dels obusos
i l’empremta dels tancs damunt la neu.
Era un matí d’or blau de juliol
llampurnejant en el cristall del mar.
En els metalls i cordes ressonava
la glòria, que sempre és en passat,
rebutjant, sempre rebutjant, la vida.
De nit només quedava la remor
de les onades sota la terrassa.
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,
rugia el temporal de neu i ferro
que es desferma quan passa full la història.

En aquest vídeo, el polèmic (per qüestions polítiques, és amic i defensor de Putin) Valery Gergiev i l'orquestra del teatre Mariisky interpreten la setena simfonia de Shostakovich




L'impressionant quartet nº 8 amb el fabulós Borodin Quartet. La lectura del poema, repetim, ens encamina més cap aquesta música que l'anterior.

EL LLEVANT ENSEMBLE ALS PREMIS CARMESINA

El proper divendres estarem a l'entrega dels XXIV premis de narrativa infantil Carmesina. Organitzats per la Mancomunitat de la Safor, aquests premis venen celebrant-se des de 1991, i són uns dels més prestigiosos pel que fa a la literatura infantil.

Nosaltres posarem la música a l'acte, ens fa bona cosa d'il·lusió, per diversos motius: l'afecció que tenim a la literatura, i la dèria de cercar mitjans per a unir aquestes dues activitats artístiques, la literària i la musical; i l'altra, que és un premi de literatura infantil. Sabem que a l'acte acudiran adults, però si poguérem fer arribar la clàssica als xiquets...

Volem agrair als organitzadors haver pensat amb nosaltres. 

BARBARA HANNIGAN, DONA VALENTA

Fa temps publicàrem un post amb el títol de valentes, de llepones i d'imbècils, el tema anava al voltant del masclisme a la música clàssica. Tornem a aquest tema. Ho fem per la lectura d'una entrevista ben interessant que li han fet a Barbara Hannigan, valenta, valenta, i extraordinària.

Com a soprano no va tenir cap problema, excepte en els crítics més recalcitrants que els molestava veure dalt l'escenari d'un teatre d'òpera la pràcticament nuesa del seu cos, o actituds sexuals ben explícites que ofenien els castos ulls de burgesos que ploren cada dia per no haver nascut cent cinquanta anys abans.

Però, ai mare!, en el moment que va decidir dedicar-se també a la direcció d'orquestra va començar la festa. Per la seua pròpia comoditat, perquè normalment no vist així, i senzillament perquè li dóna la gana, va decidir no vestir-se tapant-se els braços amb una jaqueta, no recollir-se els cabells amb un monyo, i portar els vestits que ella se sent còmoda, llavors començaren a ploure crítiques. No se sent obligada a portar l'estereotipat vestit negre, i al contrari que als homes, això és motiu de comentaris, que per molts suaus que siguen sempre són malagradosos, perquè mai es planteja açò amb un home. Per tant, només comentar-ho ja és suficient.

La cultura occidental sovint blasma sobre altres cultures, fiquem per exemple l'ús del vel islàmic per a les dones, però en aquests casos part de la nostra societat més conservadora, salvant les distàncies més extremistes, no fa alguna cosa semblant?

Certes actituds dins el "món" de la música clàssica necessiten una revisió, després ens queixem de la pèrdua de públic. Mentre la clàssica estiga dominada pels sectors socials conservadors i elitistes -pagats d'ells mateixos- no deixarem de perdre públic. 

Ací baix dos vídeos amb Hannigan interpretant la mateixa obra. Malgrat que el segon ha fet fortuna, és el primer el que més ens impressiona a nosaltres, i on clarament podem veure el gran talent de la músic canadenca.

  

UN CAP DE SETMANA DE POESIA I MÚSICA

Si tots els caps de setmana foren com aquest darrer, reblit de música i poesia! 

Divendres es presentà la segona edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània. Per a nosaltres no és qualsevol cosa, és un dels projectes amb que més comboi i il·lusió hem posat des de començàrem a caminar, allà el 2001. Fer d'incentiu per a la creació d'obres musicals basades amb textos poètics en valencià, de poetes que ens estimem per la seua poesia i per la seua proximitat, ens fa sentir-nos realment realitzats des d'un punt de vista particular, però també des d'una vessant cívica. 

L'acte va ser realment bonic, amb la presència de la germana de Joan Vicent Clar, poeta homenatjat en la primera edició, i també d'Encarna Sant-Celoni, poeta donatjada per aquesta edició. Encarna ens recità dos dels poemes escollits per a posar-los música, quin regal!

A més, allí estàvem tots els que d'una forma o altra estem involucrats en aquest comboi.
Tancàrem l'acte amb la interpretació de l'obra Víctor Vallés guanyadora de la 1ª edició del concurs.

A la pàgina web del concurs podeu trobar totes les novetats.

www.solfesdelamediterrania.blogspot.com

durant l'assaig

durant en concert

Dissabte, a Xeresa, posàrem dalt l'escenari Els Sons de les Meravelles, el nostre homenatge particular a Vicent Andrés Estellés. El gran poeta valencià mai

defrauda, i més quan va acompanyat de música de Hindemith, Weill, Bartok, entre altres. Com cada vegada que interpretem aquest programa, constatem

com de bé aplega la poesia i com emociona amb aquesta mena de muntatges. Per descomptat que el mestre Ximo Vidal té bona part de la culpa que així siga.

NOVA EDICIÓ DEL CONCURS SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

El divendres 6 a les 19'30h tindrà lloc l'acte de presentació de la segona edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània. Ben contents i ben pagats que estem! aquest projecte és uns dels combois que més il·lusió ens fa i que més hem treballat. Potenciar la creació de noves composicions en valencià no és qualsevol cosa per a nosaltres. Així que novament els participants hauran de posar música a tres poemes en valencià.

La darrera edició va ser tan satisfactòria, que tots els que estem involucrats al projecte hem pensat que era convenient repetir el format de quintet de vent més cantant. 

Durant l'acte interpretarem la composició de Víctor Vallés guanyadora de la darrera edició. Així que tots aquells que vau estar al concert de lliurament dels premis podreu tornar-la a escoltar. I tots aquells que no vau tenir oportunitat, ara és la vostra!
Des del Llevant Ensemble volem mostrar públicament l'agraïment a l'Ajuntament de Tavernes, concretament al Departament de Cultura i al personal de la Casa de la Cultura per haver fet seu aquest projecte.
El poeta o la poeta per aquesta nova edició torna a ser un valler o una vallera. És que tenim casa reblida d'artistes!  

No anem a avançar totes les novetats d'aquesta edició. Us convidem a què el divendres acudiu a l'acte de presentació.Tindrà lloc a la Casa de Cultura de Tavernes.