Ha faltat Gabriel García Márquez. Tots ho sabeu. En vida ja una de les grans figures de la literatura universal. Però nosaltres no anem a parlar de literatura, seria clavar-nos en camises d'onze vares. Però sí de la seua relació amb la música, que és un àmbit un poc desconegut de l'escriptor d'Aracataca. Segons va declarar ell mateix tengo más discos que libros. Deia que passava més temps escoltant que llegint. La música, com un mar de fons, inunda tota la seua producció literària. Hi ha una frase d'ell que va fer fortuna, i que mostra l'estima que tenia vers la música: Lo único mejor que la música es hablar de música.
Així com la seua literatura, els seus gustos musicals són un gran ventall de l'experiència biogràfica, des de la música clàssica fins els vallenatos caribenys que tant estimava. De Cien años de soledat va dir que no era més que vallenato de 450 pàgines.
No va rebre formació musical, només uns pocs rudiments que li va ensenyar el seu germà. Però cantava bé. Fins i tot, durant un breu període de temps, va guanyar-se la vida cantant en un club nocturn de París, on cantava cançons mexicanes.
No és d'estranyar, i ell mateix ho argumentava, que un dels seus compositors predilectes fóra Bela Bartók. Per què? pels fonaments en què es basa la seua música, concretament la música popular hongaresa i romanesa. Hui mateix, dilluns 21 d'abril, Mèxic retrà un homenatge al gran escriptor, i sonarà la músic de Bartok.
Va inspirar dues òperes. Una d'elles basada en el llibre Del amor y otros demonios. Adaptada per Kornél Hamvai i composta per l'hongarès Peter Eötvös
L'altra de les òperes basades en textos de García Márquez és Florencia en el Amazonas de Daniel Catán. El libretto és de Marcela Fuentes-Berain.
Que aquesta entrada del nostre blog servisca de petit homenatge a aquest homenot que ens ha fet tan feliços amb els seus llibres.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada