Coses de les xarxes

A hores d'ara qui dubta sobre el poder de les xarxes socials? la revolució que han suposat l'expansió d'aquestes té conseqüències ben importants en la forma de relacionar-nos, tant des del punt de vista privat com públic. 

Moon Zappa

Però quina importància té açò en un grup independent de música clàssica? Doncs, diverses són les respostes. Ens centrarem en una d'elles: el facilitar contactes amb gent i/o organitzacions inesperats o impossibles per altres mitjans. Ens expliquem. En el nostre entorn, amb o sense internet, tenim una sèrie de relacions d'amistat o professionals, com qualsevol que desenvolupe qualsevol ofici. Però les xarxes ens fan anar molts passos enllà. Hi ha una sèrie de contactes i relacions que s'estableixen mitjançant aquestes que serien, sinó impossibles, ben complicades d'establir. Quan estrenàrem el programa que dediquem a Frank Zappa, mitjançant el twitter ens posàrem en contacte amb dos dels seus fills, concretament amb Moon i a Dweezil. Amb la primera tinguérem una sèrie de converses sobre allò que anàvem a tocar, la capacitat de la música de son pare a adaptar-se a diferents formats, etc. Ens preguntà d'on érem, li vàrem explicar que érem valencians, i la resposta sorprenent va ser "oh!, això està a prop d'Eivissa, allí vam passar algunes vacances tota la família". Dweezil, penjà a la portada de la seua web durant unes setmanes el vídeo on nosaltres interpretem el Black Page 2 de Frank. Quins ens ho anava a dir que per a preparar el concert conversaríem amb els fills de Zappa!

Malena Ernman

Com bé sabeu, aquelles notícies sobre el món de la música, que per una raó o altra ens criden l'atenció, les solem penjar a les xarxes. Arran una d'aquestes notícies on la protagonista era la fabulosa Malena Ernman, aquesta ens "repiluà" la notícia i encetàrem una conversa. Allò que ens posà en contacte no era la música, sinó que la cantant sueca havia dit al mitjans que "ja n'hi havia prou!" de tolerar les invectives i els atacs dels partits polítics xenòfobs i neonazis. Per deixar ben clara la seua posició deixa al twitter la famosa frase de La Passionaria del No pasarán (que, per cert, no és original de la dirigent comunista). I llavors, la conversa s'emmena cap allò que des de fa un temps és tema de conversa de la gent que ens dediquem a la clàssica, hem de mostrar-nos socialment més combatius? talment com ho fan molts dels qui es dediquen a la música popular? Als països on la clàssica no és "popular" i és consumida principalment per les classes dirigents, en general els músics romanen en un silenci sospitós, quant no apareixen com personatges genuflexos, essent les veus crítiques ben poques. Per contra, als països on la clàssica és "popular" les veus dels músics s'escolten amb major normalitat, talment com aquells que es dediquen a la música rock, al pop, al hip hop, etc. I per aquest camí anà la conversa.

Les xarxes tenen un poder per fer-nos interactuar i posar-nos en contacte que no deixa de sorprendre'ns a aquells que ens hem educat i crescut quan aquestes no existien. Per altra banda, la proximitat i el contacte de gent com els fills de Zappa o Malena Ernman, contrasta amb el divisme de les grans estrelles llunyanes del paper cuixé d'altres èpoques, o de contemporanis que viuen ancorats en altres temps.

 

Joan Vicent Clar, poeta de SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

El concurs de composició SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA ret homenatge al poeta valler Joan Vicent Clar. El concurs naix amb una clara pretensió interdisciplinar, on el maridatge entre música i poesia serà el seu fonament. Llavors, no és d'estranyar que ens hagem inclinat pel poeta valler. La seua poesia, per ella mateix ja s'ho val. Però el poeta era un gran melòman, i trobem traces musicals escampades pel seu corpus poètic, també del plàstic. 

La tria poètica efectuada per Franzescz Kaufka és un bon exemple de la influència de l'art dels sons en Clar. Aquest organitza els tres poemes en una forma musical, concretament els anomena concerto grosso.  No sols això, àdhuc els adjudica una marca agògica a cadascun d'ells, Allegro non molto-Allegro,  Adagio-Presto i Presto. Quina era la pretensió del poeta en adjudicar una forma purament instrumental a aquests poemes? Ens remet a una composició concreta? Doncs sí, les referències agògiques clarament ens emmenen cap una obra, el concerto d'Antonio Vivaldi que coneixem amb el nom de l'Estiu. Aquest grup de tres poemes el poeta l'anomena l'Estiu Roig. Concerto grosso en Sol menor. Antonio Vivaldi era conegut com il prete rosso, el mossèn roig, pel color dels seus cabells, i l'Estiu, el segons dels concerts de la col·lecció les quatre estacions, s'emmarca en la tonalitat de Sol menor. La referència queda més que clara.

Fàcilment podríem imaginar al poeta vinclat cap al paper, en les hores mandroses del calorós estiu valldignenc, amb la música del Vivaldi, tan veneciana ella!

SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA, concurs de composició

Naix, organitzat per l'Ajuntament de Tavernes i el Llevant Ensemble, el concurs de composició SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA. 

La idea primigènia d'aquesta convocatòria és la següent: la producció per a grup de cambra i veu amb textos en valencià és realment mínima. Analitzar el per què seria tema per una altra entrada. El cas és que davant aquest fet, ens hem plantejat convocar un concurs de composició que, amb convocatòries successives, conforme un corpus de composicions amb textos de poetes valencians. Per aquesta primera edició les obres hauran de ser per a quintet de vent -la nostra formació- i soprano.

Per posar a caminar la iniciativa hem escollit uns poemes del valldignenc Joan Vicent Clar i Camarena. El concurs, així, ret homenatge a aquest gran poeta de la Vall. Joan Vicent tenia una gran estima per la música, i així queda constància amb els poemes escollits per al concurs, els quals els agrupa amb el títol de Concerto grosso en sol menor. A més, cada poema compta amb una marca agògica, que forma part del poema.

Des d'ací volem animar als compositors, especialment als més joves, a participar. A la resta d'amics que seguiu el blog us demanem que ens ajudeu a donar difusió a aquest projecte, amb qual des de l'Ajuntament de Tavernes i el Llevant Ensemble volem potenciar la creativitat musical, gaudir de la poesia i normalitzar en l'entorn de la música clàssica l'ús del valencià. 

Per a nosaltres és un projecte molt il·lusionant i engrescador. Amb l'obra guanyadora i les finalistes conformarem un programa amb el qual donarem difusió a aquestes noves creacions. 

Però no estem sols! en aquest comboi col·laboren l'editorial MusicVall i el festival Sete Sois Sete Luas i l'escriptor Franzec Kaufka.

Les bases del concurs i els poemes els podeu aconseguir a la següent adreça:

www.solfesdelamediterrania.blogspot.com

els altres

A la premsa valenciana la notícia és que Zubin Mehta trenca els seus lligams amb el Palau de les Arts. Sens dubte una notícia important. Però desenganyeu-se, no van a haver protestes realment significatives, concentracions, ni cap tipus de pressió civil si al final el projecte operístic de qualitat a València se'n va a fer la mà. No està arrelat a la societat, dècades abans no s'ha treballat en crear un públic "popular" que fera seu el projecte. Més aïnes al contrari. L'imatge d'elitisme, d'allunyament de la societat és el que ha predominat. Fins i tot, el desengany i desafecte amb les classes dirigents, per identificació amb aquestes, s'ha traslladat al Palau de les Arts, on a més l'edifici mateix és motiu d'escàndols als periòdics. Tot junt un desastre, on la música i els músics són els més perjudicats, injustament, però així és.

Però ara l'altra vessant. La dels altres. Som molts els músics que durant anys, dècades diríem, en un País des d'on pràcticament l'única eixida professional era i és l'educació, hem intentat mantenir l'activitat interpretativa, i fer-ho amb un bon nivell. Els llocs de treball a les orquestres són molt limitats. Llavors, si volem seguir tenint activitat com intèrprets ho hem de fer amb projectes propis. Però l'absència de circuïts, festivals i cicles, la pràctica eliminació del sistema de subvencions, la pujada de l'IVA al 21% i la no aprovació de la llei de mecenatge on ens ha deixat? ningú es tira les mans al cap, no som notícia a la premsa. Tots aquells que fem "cultura de base", aquella que haguera donat suport social a projectes majors, com el de Les Arts, per exemple, estem a la intempèrie.

Mentre la música clàssica no forme part quotidiana de la cultura dels nostres pobles i els barris de les ciutats, projectes majors no acabaran d'arrelar. I no val a dir que estan les bandes, això seria caure en el parany.

Josep Antoni Alberola

Saforíssims-música es presenta aquest dijous

El proper dijous dia 5, al Casal Jaume I de Gandia, es presenta la secció de música de Saforíssims. A més de presentar-se públicament, aquest primer acte es centrarà en l'anàlisi del panorama musical a la Safor. 

Aquesta és la nota de premsa i la tarja de l'acte. A tots aquells que ens seguiu, us recomanem anar i participar activament en el debat. 

El col·lectiu de músics aplegats a Saforíssims estem convençuts de l’estimable valor cultural i social de la música a la comarca, a més de constatar l’alt nivell dels músics locals, presents tant a l’àmbit estatal com internacional. Ens proposem emmenar esforços i inèrcies en mires de connectar els músics amb altres actius culturals, institucions, mitjans de comunicació i posar en valor les nostres activitats.

L’organització d’activitats és un dels propòsits que ens hem marcat els membres de Saforíssims-música. La reflexió i el debat al voltant de la música a la comarca centrarà aquest primer acte. Analitzarem com està en aquest moment la música a la Safor des dels punt de vista dels diferents estils, així com també des de la gestió i la programació. La reflexió i el debat és el pas previ necessari per presentar propostes amb què resoldre mancances i presentar propostes amb què dinamitzar la música a la Safor.

La taula estarà formada per Francesc Burgos (La Casa Calba), Ferran Escrivà (Capella Ducal), Joan Mont (intèrpret i compositor de música clàssica) i Josep Antoni Alberola (Llevant Ensemble). L’acte serà el proper dia 5 de juny a les 20:00h al Casal Jaume I de Gandia.