Però ara l'altra vessant. La dels altres. Som molts els músics que durant anys, dècades diríem, en un País des d'on pràcticament l'única eixida professional era i és l'educació, hem intentat mantenir l'activitat interpretativa, i fer-ho amb un bon nivell. Els llocs de treball a les orquestres són molt limitats. Llavors, si volem seguir tenint activitat com intèrprets ho hem de fer amb projectes propis. Però l'absència de circuïts, festivals i cicles, la pràctica eliminació del sistema de subvencions, la pujada de l'IVA al 21% i la no aprovació de la llei de mecenatge on ens ha deixat? ningú es tira les mans al cap, no som notícia a la premsa. Tots aquells que fem "cultura de base", aquella que haguera donat suport social a projectes majors, com el de Les Arts, per exemple, estem a la intempèrie.
Mentre la música clàssica no forme part quotidiana de la cultura dels nostres pobles i els barris de les ciutats, projectes majors no acabaran d'arrelar. I no val a dir que estan les bandes, això seria caure en el parany.
Josep Antoni Alberola
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada