El dissabte vam tornar a viure una vetlada memorable al Teatre del Raval, almenys per a nosaltres. Altra vegada l'Entartete Musik!
Unes breus reflexions al voltant de la música i el seu ús als camps, on la música era element de conhort, però també de tortura.
El darrer director de l'orquestra d'Auschwtiz, Simon Laks, en un llibre senzillament aterridor, reflexiona sobre què representava la música al camp. El músic polonés ens presenta la següent paradoxa:
No és contradictori, de fer, que la música -l'expressió més sublim de l'ànima dels homes- haja estat, ella també, lligada a aquesta empresa infernal d'extermini de milions de sers humans i que haja format part de forma més que activa?
No manquen les publicacions que declaren, no sense cert èmfasi, que la música subjectava als presoners descarnats i els donava forces per resistir. Altres afirmen que la música produïa l'efecte invers, que deprimia als infeliços precipitant-los a la seua fi. Personalment, combregue amb aquesta darrera opinió.
 |
| Primo Levi |
La darrera frase que no està molt lluny d'aquella que podem lligir en Si açò és un home de Primo Levi:
Al Lager la música t'arrastrava fins al fons
Conta Laks, que la Nit de Nadal del 1943 els caps del camp, els van obligar als músics a interpretar nadales, en alemany i polonés per a la gent que hi era a l'hospital. Primer foren llàgrimes i gemecs, per a poc després els crits de
El record d'aquestes músiques roman per sempre en els supervivents. Segons LeviPareu!, pareu! aneu-vos-en! deixeu-nos morir en pau!
Havia que escoltar-la sense obeir-la, sense sofrir-la, per entendre el que representava i les raons premeditades per les quals els alemanys havien instaurat aquest ritme monstruós, s'ha d'entendre per què hui encara, quan una d'aquestes cançons innocents retorna a la nostra memòria, se'ns gela la sang a les venes.
Aquest tema va ser abastament tractat pel cineasta Stanley Kubrik a la seua pel·lícula La toranja mecànica.
Segons el violinista sefardita, membre de l'orquestra d'Auschwitz
Era una bogeria tenir una orquestra i que ens obligaren a cantar i tocar mentre exterminaven a tantes persones, però sense bogeria no es pot entendre Auschwitz
LEVI, Primo. Si açò és un home. Ed. La Butxaca
LAKS, Simon. Melodias de Auschwitz. Ed. Arena Libros
André Laks, fill de Szymon Laks, parla de son pare
Jacques Stroumsa, el violinista sefardita supervivent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada