Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
darrer 9 d'Octubre. Foto: la Veu del País Valencià
Pavel Haas
El proper dissabte dia 17, farà setanta anys que assassinaren en una cambra de gas als compositors Pavel Haas, Hans Krassa i Victor Ullmann. Com tants altres milions de persones, aquests dos compositors foren víctimes d'aquesta barbàrie que s'escampà com una metàstasi fatal per Europa. No només geogràficament, també, ai!, en el temps. Si més no, mireu les fotografies dels feixistes/nazis passejant-se i insultant lliurement pels carrers de València el darrer 9 d'Octubre. Senzillament donen fàstic, ois, ells i els que els ho permeten.
Hans Krasa
Un imagina aquells músics, la seua família, els amics, els veïns, en una filera fantasmagòrica, i voldria arrancar-los d'allí, tornar-los l'alè, el somriure als llavis... i aquest energúmens pels carrers de València. Salvatges!
Viktor Ullman
Aquesta setmana recordem a Pavel, Hans i Viktor, més quan precisament estem atrafegats en la postproducció del CD que els dediquem. És emocionant veure com va prenent forma aquest projecte, ja a les acaballes. Sincerament, des que començàrem a planejar un programa basat en l'Entartete Musik sabíem, però no imaginàvem fins a quin punt, ens enriquiria humanament, al marge de qüestions purament musicals, que també.
Haguérem volgut tenir enllestit el CD per aquesta data, però és complicat complir els terminis en aquesta mena de projectes. Tan mateix, aquesta setmana els tindrem ben presents!
Per cert, des d'ací recomanem un llibre: Amb els ulls d'una nena de dotze anys, de Janina Hescheles. El llibre són unes memòries escrites per Janina el 1944, poc després d'ésser alliberada del camp de concentració de "Janowski". La traducció és de Guillem Calafora, qui, per cert, sap molt, i quan diem molt, volem dir exactament molt, sobre música.
El 12 d'abril actuàrem al Teatre Olímpia d'Oliva amb el programa Entartete Musik. El concert estigué organitzat per l'associació Progrés i Solidaritat amb motiu de la commemoració de la proclamació de la II República. Des del blog agraïm públicament la invitació.
Com ja hem comentat en més d'una ocasió, el programa que tenim dissenyat al voltant de l'Entartete Musik és un dels que més ens demanen i més agrada. Sens dubte és de tots els que tenim en cartell aquell que desperta en nosaltres i en el públic sentiments més forts. Ho tornàrem a comprovar a Oliva. A més, entre el públic hi havia un grapat d'espectadors que havien patit en la seua pròpia carn la barbàrie, o els fills d'aquests. Rebre una abraçada d'una espectadora amb els ulls plens és quelcom que difícilment un músic clàssic pot viure. L'homenatge a víctimes tan innocents com els infants, el record, la solidaritat amb el sofriment, la catarsi a través de la música...Però també l'alegria, la tendresa, el joc, l'optimisme per un futur on tots ens riurem... El pitjor i el millor de la condició humana, la flor que esclata entre la pestilència.
Una espectadora va gravar amb el mòbil part del concert. Òbviament la qualitat no és la millor possible, però valga com a testimoni. Entre les obres enregistrades està Brundibar, per a nosaltres la part més especial i emotiva del concert. La composició la interpretem introduïda per la declamació de l'himne del gueto de Terezin amb el clarinet sonant la melodia. I la tanquem amb la cançó Wiegala d'Ilse Weber. Pengem en tres vídeos Brundibar en l'arranjament per a quintet de vent que férem nosaltres mateix.
La pròxima parada de l'Entartete Musik a Tavernes el dia 4, al festival Lletr3s.
L'altre dia, a una de les xarxes socials en les quals estem actius, arran d'un interessant comentari i enllaç proposat per Soc qui soc, escrivírem unes paraules sobre alguns compositors morts a Auschwitz. Impossible no recordar el concert que férem al Teatre Raval de Gandia al voltant de l'Entartete Musik.
Tot el concert fou un cúmul d'emocions compartides amb el públic, però si hem d'assenyalar un moment especial aquest fou quan interpretàrem Brundibar. Per suposat, quan diem interpretàrem incloem a Ximo Vidal.
Participants de Brundibar a Terezin
No anem a allargar-nos explicant l'emotiva i dramàtica història que envolta aquesta música, jo ho férem en el seu moment. La versió que nosaltres interpretàrem fou un arranjament fet per nosaltres mateix i que estrenàvem aquella nit. No solem fer gravacions dels nostres concerts, i no en tenim cap d'aquesta composició. Llavors us deixem uns enllaços. El primer correspon a un vídeo filmat al mateix gueto durant una de les representacions. La
filmació formava part de la maquinària de propaganda dels nazis, els
quals volien mostrar que tractaven als jueus d'allò més bé. El següent és un àudio amb l'himne del gueto Terezin, tradicionalment s'utilitza per començar les representacions de Brundibar. Afegim també els versos de l'himne. La traducció és nostra, així que preguem benevolència
Per cert, des d'ací recomanem un llibre: Amb els ulls d'una nena de dotze anys, de Janina Hescheles. El llibre són unes memòries escrites per Janina el 1944, poc després d'ésser alliberada del camp de concentració de "Janowski". La traducció és de Guillem Calafora, qui, per cert, sap molt, i quan diem molt, volem dir exactament molt, sobre música. 
