Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Ara que s'acaba l'any també és moment per recordar aquells músics que ens han deixat, Elliot Carter, Ch. Rosen, Otto Ketting, Gustav Leonhardt, etc. D'entre tots ells volem destacar a Maurice Andre. Aquell trompetista que de jove compaginava l'estudi amb el treball a la mina. Podreu trobar centenars de vídeos de Maurice, però sens dubte aquest és el que més ens emociona. Les seus llàgrimes al tornar a visitar la mina on treballà i coincidir amb antics companys són una lliçó i un exemple per a tots.
Però recordar a André també és recordar la seua immensa afabilitat i el seu bon humor, ací teniu una bona mostra en un vídeo on l'acompanya Dizzy Gillespie, que dos!
Ahir va faltar Maurice Andre, el més gran, no només com a trompetista sinó també com a persona. Fill de miner i miner en la seua joventut amb esforç va arribar a ser allò que ningú havia sigut abans amb una trompeta. Però és també el seu somriure perenne i sorneguer el que recordarem.
Uns vídeos, el primer amb el concert de Haydn, el segon amb el popular Carnaval de Venència, i el tercer una entrevista on parla emocionat, entre altres coses, sobre els anys a la mina
Ara que s'acaba l'any també és moment per recordar aquells músics que ens han deixat, Elliot Carter, Ch. Rosen, Otto Ketting, Gustav Leonhardt, etc. D'entre tots ells volem destacar a Maurice Andre. Aquell trompetista que de jove compaginava l'estudi amb el treball a la mina. Podreu trobar centenars de vídeos de Maurice, però sens dubte aquest és el que més ens emociona. Les seus llàgrimes al tornar a visitar la mina on treballà i coincidir amb antics companys són una lliçó i un exemple per a tots.
