Poemes per música, poetes i músics.

Carles Dénia

Des de fa temps al Llevant Ensemble treballem amb un propòsit interdisciplinari. La relació entre música i poesia és un dels temes que més hem tractat i que més ens fascinen. Fem públiques unes reflexions, més relacionades amb la música popular que amb la clàssica.

Una pregunta que ens plantegem és, per què els músics que practiquen qualsevol de les vessants de la música popular treballen tan poc amb textos aliens? per què no musiquen poemes de qualsevol dels excel·lents poetes actuals que hi ha arreu del País? Els que ens dediquem a la música clàssica veiem com extraordinari el fet contrari: que el compositor siga l'autor dels textos musicats.

Està ben clar que qualsevol de les opcions és lícita. És més, trobem cançons amb grans textos fets pel mateix autor. Ací cal citar sempre al gran mestre Raimon, que un no sap si apreciar-lo més com a poeta que com a autor de cançons. De fet, tot ensems. Però junt a exemples excelsos, trobem una gran quantitat de música interessant amb textos realment roïns. També el cas contrari, tot s'ha de dir, textos meravellosos amb músiques realment roïnes. Deixem a un costat el tema de la interpretació, que pot malbaratar o millorar allò que hi ha a la partitura.

La pregunta és, tenint uns poetes tan meravellosos, amb uns poemes que només llegint-los un ja escolta la música, per què els músics no tenen una major relació amb la poesia actual?

Dos exemple on la poesia fa brollar la música, amb unes interpretacions realment fantàstiques. El primer vídeo és una cançó de Mirna sobre el poema Divisa de Maria Mercè Marçal.

I ara el saforenc Carles Dénia, amb un poema del poeta àrab valencià Ibn Sahl, adaptada al valencià per Josep Piera. Per cert, trobem a faltar en youtube vídeos del Carles Dénia guitarrista de jazz.

Una altra cançó de Mirna amb un poema de Maria Marçal, pasquins per a la revolta vegetal.

cada setmana un poema: Maria Mercè Marçal i Mirna: pasquins per a la revolta vegetal

Maria Mercè Marçal

Ja us vàrem dir que Mirna tornaria cantant altres poemes. En aquesta ocasió el poema Pasquins per a la revolta vegetal de Maria Mercè Marçal.

No us sembla que la flaire d'aquesta cançó, amb eixe caràcter d'himne popular, recorda a algunes de les cançons de Victor Jara? 

 

Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l'herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l'arbre
de l'alliberament.

Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l'enrenou
l'aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s'espigui l'arbre
de l'alliberament.

Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de roig novell,
perquè floreixi l'arbre
de l'alliberament.

Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l'arbre
de l'alliberament 

Cada setmana un poema: M'he estimat molt la vida de Vicent Andrés Estellés cantat per Mirna

Mirna

Vicent Andrés Estellés

Durant aquest mes a tot arreu de les comarques valencianes celebrem les festes Estellés. Al bloc també volem celebrar-ho. El que ens seguiu no cal que us recordem la debilitat que sentim pel poeta del Forn del Sol, més d'una entrada li hem dedicat.

Aquesta vegada volem compartir amb vosaltres el poema M'he estimat molt la vida, musicat i cantat per Mirna Vilasís i Camarasa. Si no coneixeu a Mirna serà tot un descobriment. Ja us avisem que la tornareu a trobar per ací musicant i cantant altres poetes.

M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
que dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

 i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquell passarell,
aquell melic,

com la primera dent d'un infant.