L'Orquestra de la Comunitat Valenciana a Gandia

Orquestra de la Comunidad Valenciana és el pompós i asèptic nom de la que popularment es coneix com l'Orquestra de les Arts. La saviesa popular, a més de saviesa, sembla tenir un sentit estètic bastant més acusat que el dels nostres governants.

Bé, centrem-nos. El passat dia 1 d'octubre, dins la programació de Fira i Festes de Gandia, l'Orquestra de les Arts actuà al Teatre Serrano.

Primera consideració: el teatre estava ple. Gran notícia per als que ens estimem la música. A Gandia, i en general a la comarca de la Safor, hi ha un públic potencial al que nodrir de programació musical de qualitat i coherent. Com? en una propera entrada podríem parlar-ne extensament, el tema és complexe.

Segona consideració: bé està que l'orquestra que paguem tots els valencians dels nostres impostos viatge per les comarques. És un fet extraordinari per aquestes contrades. En altres països és d'allò més normal que un concert de cadascun dels programes es faça fora de la seu de l'orquestra, però dins l'àmbit geogràfic, diguem-ne, propi. I no serà per no tenir instal·lacions dignes arreu del País!

Tercera consideració: el que no pot ser és enviar l'orquestra a fer "bolos". No és el mateix programar concerts fora del Palau de les Arts, que enviar als músics a fer "bolos" per les comarques. Té un càrrega de menyspreu que no hauríem de tolerar. Per voler, volem el mateix, o al menys aproximat, al que s'envia al Festival de Granada, al de Canàries o a l'estranger, perquè som nosaltres els que paguem! Al concert de Gandia, a la secció de vents, la major part dels músics no eren els de la plantilla. El director, en aquesta ocasió era un jove valencià. Fantàstic. Però és que no només volem veure'l a Gandia, també a les grans produccions i als festivals de llustre. O és que els nostres directors només són bons que per als "bolos"? O és que en aquest moments hi ha algú que dubte que molts dels nostres joves directors tenen, com a mínim, la mateixa qualitat que l'actual director titular?  

L'Orquestra del Palau de les Arts

Primer un problema de noms. El nom oficial de l'orquestra és la insípida i administrativa denominació d'Orquestra de la Comunitat Valenciana (encara que normalment ho veureu escrit en castellà), però la majoria de la gent la denomina L'Orquestra de les Arts. No hi ha color. Davant la palmària maca d'imaginació dels responsables els aficionats ho han substituït per un nom realment bell, no ho creieu? Per nosaltres millor dir-li l'Orquestra de les Arts. Quan es redacten papers oficials que fiquen el que vulguen. 

Bé, anem al que realment ens interessa. Aquells que segueixen el nostre blog hauran pogut llegir diferents entrades amb un plantejament crític del funcionament, i en general del projecte, del Palau de les Arts. Creiem que raons sobren. Exactament com sobren motius per afirmar que l'Orquestra de les Arts és una agrupació extraordinària, l'excel·lència de les seues interpretacions és notòria. Els desorbitats catxets de directors, mànagers generals, deutes, males polítiques, elitisme social, etc. tapen allò que realment deuria lluir. Al marge de Maazel i Mehta, si directors de la importància de Ricardo Chailly o Valery Gergiev estan dispostos a dirigir aquesta orquestra, és per estar aquesta al nivell adequat al seu prestigi. Aquesta mena de directors no es posen davant d'orquestres per davall del seu nivell (tot açò al marge del tema dels catxets). I l'orquestra no és un automatisme o una entelèquia: són músics! sí, músics, mare quin descobriment! L'orquestra i cadascun dels seus músics són la "joia de la corona", no la resta. També el Cor de la Generalitat amb Paco Perales al front. Són gent que treballa individual i col·lectivament per mantindre un alt nivell Aquestos haurien de ser els vertaders protagonistes, no allò que circula al voltant del Palau de les Art i que supera amb escreix les despeses que hom pot qualificar de raonables. Si voleu una institució de prestigi, potenciem l'orquestra, el cor i els cantants, que és el contrari del que s'està fent, i deixem de vendre fum. 

No és l'edifici, ni les visites esporàdiques de directors de renom que ens escuren les butxaques, ni mànagers ni directors generals que naden en el luxe. Mireu un per un els grans teatres d'òpera i les orquestres de la "champions ligue". És el dia a dia dels músics i dels directors titulars allò que marca la diferència. 

Si algun dia tot aquest projecte se'n va al blau de la mar, no haurà sigut pels músics, això que tothom ho tinga ben clar, ells han fet la feina ben feta, els altres...