Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

Segons l'
editorial del proper més de gener de la revista Ritmo, la retirada de les subvencions a les revistes culturals suposarà la desaparició d'aquestes en un parell de mesos, incloses Ritmo i
Scherzo. Sens dubte una desfeta cultural, malgrat que no ens agradara la línia editorial d'algunes d'aquestes revistes.
Cal tenir en compte que algunes d'aquestes revistes tenen més de vuitanta anys, i que entre altres col·laboradors han comptat amb noms com Bartók.
Estem en un més dels episodis calamitosos d'aquesta crisi que està desbaratant i desmuntant en dèbil i desestructurat teixit cultural que teníem. Era responsabilitat pública (dels polítics, i, per tant, de la societat en el seu conjunt) haver bastit alguna cosa més sòlida, deixar-ho caure ara és, senzillament, una irresponsabilitat.
La revista
Ritmo ja ha tret el número de desembre, l'editorial està dedicat a allò que sembla que ocorrerà però que encara no ho sabem perquè no ens ho han dit. Com passa normalment, malgrat semblar-nos interessant i encertat, trobem la mancança de pensar únicament en els grans "contenidors", els grans projectes, les grans orquestres de les grans ciutats, etc. Però i el que ocorre a la resta de l'estat? i a cadascun dels nostres pobles? que ocorre amb la programació cultural de Simat, de Benifairó, de Pinet, de Llutxent, de Benialí o de Gandia? (Si València a penes compta, imagineu-vos Gandia). Si diuen que estem entre les 5 potències culturals del món, no ens quadra amb la música. Si tenim en compte les despeses possiblement sí, amb pous cecs com el Palau de les Arts ja fem pujar amb escreix la mitjana! En altres països l'activitat musical professional als pobles i ciutats mitjanes és incomparable amb el que tenim ací. Per allà el mes de setembre ja vam comparar l'activitat d'una sèrie de ciutats alemanyes amb Gandia i Tavernes. A Alemanya tenen la Filharmònica de Berlín, a Holanda l'orquestra del Concertgebouw, però aquestes institucions són la punta d'una piràmide, sense la resta no són res. No cal dir que ací la piràmide està mig embastada, però l'ultima peça ja la tenim, si no s'acaba la piràmide per a què la darrera pedra? Començar la casa per la teulada, en diuen. Però clar, crear una xarxa cultural arreu del país no és motiu per eixir en el
The Strad, el
Das Orchester, el
Classica Music, etc. que de fet, a penes s'ix.
Ací teniu l'enllaç