fotos dels darrers concerts: Entartete Musik i Zappa

El propassat dia 8, vàrem estar en Tavernes amb l'Entartete Musik. Per a nosaltres, per una sèrie de circumstàncies, una vetlada molt especial. Entre el públic molts amics, però un d'ells, Rubén Chover, excel·lent fotògraf, ens va fer unes fotos realment boniques que volem compartir amb tots vosaltres. Tots els programes que tenim o hem tingut en cartell són importants per a nosaltres, però l'Entartete Musik és especial, i sembla que per a vosaltres també, és el que més ens demanen i que desperta emocions més fortes. 

Com podeu comprovar a la imatge, en els darrers concerts hem incorporat atrezzo de l'època.

Un foto realment bonica, amb la imatge d'Ilse Weber al fons.

                     

                                                

 

 

Aquestes altres no tenen res a veure amb les anteriors. Són del concert que vàrem fer el darrer dissabte a la Sala Russafa de València. Estan preses amb els telèfons d'alguns del espectadors que ens les han passades. Valguen com a testimoni del concert homentage a Zappa en els vint anys de la seua mort. Amb nosaltres van participar Manuel de la Fuente, gran estudiós de Zappa, i Paco Mifsud "el Maltés".

Per cert, el dissabte va ser el dia de la Valldigna Power a la Sala Russafa, unes hores abans d'actuar nosaltres varen actuar els amics de la Pop.

                                                                                              

                                                                                          

    

Zappa a la Sala Russafa

El dia 4 desembre del 1993 ens deixava Frank Zappa. Aquest dissabte, a les 20'30 a la Sala Russafa de València, retrem homenatge a aquest geni de la música del segle XX. Com en el cas dels sud-africans amb Mandela, més que plorar la pèrdua, celebrarem la vida i el llegat que ens va deixar Frank.

De Zappa ens interessa la música que va crear, però també el llegat intel·lectual. Què diria Frank del panorama que tenim hui en dia?

El concert serà introduït per Manuel de la Fuente, una de les persones que més i millor coneixen l'obra de Zappa, autor del llibre Frank Zappa en el infierno. Al concert interpretarem tant composicions de música rock -arranjades per a la nostra formació- i música clàssica, obres del primer període amb els Mother of Invention, i obres de la darrera etapa, passant per clàssics com el Black Page 2.
Comptarem amb la participació del nostre Bobby Martin particular, el gran Paco Mifsud "el Maltés" que igual ens canta, que toca la bateria que ens fa un solo amb la trompeta.

Després del tancament de l'anyorat Teatre del Raval de Gandia, tornem a una sala independent. No amaguen les nostres simpaties cap aquests llocs i la gent que els porta en davant. És la primera vegada que anem a una d'aquestes sales del Cap-i-Casal.
Deixem un parell de vídeos on interpretem música de Zappa.

   

coses que porta el diari

Aquesta setmana hem pogut llegir un parell de coses als tabloides que ens ha cridat l'atenció. Per a bé i per a mal. 

Han absolt a Laia Martí. Ja vam dedicar un post a aquest tema quan encara estava sub judice, finalment el trellat s'ha imposat. Tanmateix, el problema continua per a molts músics, com podem comprovar a l'article del Levante "La dura convivencia con un músico en cada finca". Com bé diu l'article, és qüestió de tolerància i, sobre tot, sentit comú. De la sentència absolutòria destaca la següent frase, pel que té de tortura a Laia i al seua família, "han sido indebidamente sometidos a un proceso penal que se ha prolongado durante años y a una pena de banquillo injusta e injustificada".

I l'enèsima entrevista a Paloma O'Shea, la dona de Botín, pujada als altars per la premsa de Madrid, en especial per El País. Anem a vore, que açò ja comença a cansar una mica. Aquesta senyora treballa per al seu cercle social elitista, la classe alta engominada i monàrquica genuflexa i sense amagar quin és l'objectiu. Bé, per a nosaltres admirable és el senyor José Antonio Abreu, això sí és treballar pel bé comú amb intel·ligència, empatia amb els més necessitats, i, de retruc qui li servisca de lliçó a P. O'Shea, elevar fins l'exel·lència el nivell musical del seu país. Però no cal anar tan lluny. Mirem casa nostra. Senyora, la seua tasca no és res comparat amb la gran xarxa d'escoles de música que creixen a l'aixopluc de les nostres bandes. Si vostè a la seua acadèmia té els músics locals que té, en bona mesura és perquè llauradors, camioners, botiguers, mestres, i la resta de la gent dels pobles, han sabut organitzar-se i crear allò que vostè ni en els seus somnis més humits ha pogut imaginar. Estem esperant que en la seua "gran tasca de mecenatge" porte la música, la cultura, a pobles com Barxeta, Benifairó, Potries, Llaurí, Biar, Benimassot... Ah, no! que ahí no estan els seus, vostè disculpe.

Finalment l'article ¿Sonará mañana la música de hoy?, publicat també a El País. Un bon exemple de com està la premsa i la crítica musical a Espanya. Sols s'ha de donar un colp d'ull als comentaris per adonar-se de la feblesa dels arguments exposats a l'article. Sembla que l'autor només llig la bibliografia publicada en castellà, i que no està massa al dia sobre el tema. A més dels llibres, articles acadèmics, premsa musical, etc., li recomanem una sèries de blogs sobre el tema, algun d'ells d'allò que solem dir "autoritats en la matèria", professors d'universitats prestigioses i crítics afamats.

http://www.artsjournal.com/sandow/

 http://www.sequenza21.com/forum/

 http://www.newmusicbox.org/

http://www.therestisnoise.com/ 

 http://johnsonsrambler.wordpress.com/

http://www.overgrownpath.com/ 

Mare com està el pati de la premsa musical a la premsa generalista.

Vídeo del proper concert: Hitler s'entera...

Aquesta setmana un post diferent. El proper dia 8 de desembre, a les 19'30h, actuem a la Casa de Cultura de Tavernes amb el programa que tenim dedicat a l'Entartete Musik. Un concert amb una temàtica dura, on és ben difícil no commoure's davant el sofriment i la fatalitat d'aquells músics i poetes. 

Però per publicitar el concert ho hem volgut fer diferent. Hem volgut donar-li sentit de l'humor. Però amb les víctimes de la barbàrie nazi i feixista no cap la sàtira, si el filòsof Adorno deia que no era possible la poesia després de l'Holocaust... Així que hem anat allà on és factible: amb el botxins.

No sabem si us agradarà o no, però nosaltres ho hem passat pipa muntant el vídeo. També hem preparat un altre, que ja l'heu pogut veure per les xarxes, aquest més convencional, i semblant a altres que hem preparat per a altres actuacions amb L'Entartete Musik.

Tots a la presó!

O ens anem a estudiar i assajar al desert o podem acabar a la presó. Aquesta és la situació en què ens quedarem si Laia Martí és sentenciada culpable. 

Al respecte cal també tenir present la tradició musical. Als nostres pobles, casa sí casa no hi ha un músic. La major part dels xiquets dels pobles han passat per l'escola de música de la banda del poble, i tots tenim algun que altre familiar músic. Personalment mai hem tingut problemes amb els veïns per estudiar o assajar. També és ben cert que ho hem fet en uns horaris prudents, no a deshora. El cas és que l'activitat dels músics no sembla conflictiva amb el veïnat, més bé al contrari, sobretot si assaja un grup. Més d'una vegada quan hem canviat de lloc d'assaig, els veïns ens han fet comentaris com:

-Xe, que gust, estar per casa i escoltar la música que feu

o

-Ara si que me l'heu pegada! que ja no assageu ací?

PEl problema gros amb el procés a Laia és la desmesura. Demanaven set anys i mig de presó! i ara el fiscal ho rebaixa a vint mesos, com si no fóra també un desficaci. A més 1.600€ de multa i uns 20.000 d'indemnització. Però ara ve el que realment supera tots els límits: la inhabilitació d'exercir qualsevol ofici que tinga alguna cosa que veure amb el piano. Açò quina broma és! Què passa que ací s'ha perdut el trellat?! Açò és el triomf d'un sistema social en plena decadència, on aquells que enfonsen bancs, empreses, institucions i països! van cofois pel carrer mentre injustament un músic pot anar a la presó, arruïnar-lo econòmicament i prohibir-li l'exercici de la seua professió. Estem malalts. 

Ací un enllaç de La Vanguardia amb la notícia

Per nadal Llevant Ensemble al Canal 9

El títol d'aquest post és un desig. No per nosaltres com a músics, sinó com a valencians: esperem que aquestos nadals la nostra televisió encara estiga funcionant i que finalment no la tanquen.

Però per què aquest títol? perquè durant anys el Llevant Ensemble ha estat a la programació de C9, concretament en la Nit de Nadal. Que no hem fet acudits ni res! per nadal el rei, el Papa i Llevant Ensemble. Segurament no us haureu adonat que estàvem ahí, però sense falta ahí estàvem. Uns anys just després del Papa, uns altres allà a les quatre de la matinada, uns altres pel matí del Dia de Nadal, ... eixe era el cas.

Fa temps vam dir que algun dia contaríem alguna cosa sobre el programa que férem per a C9. Hui és el moment. D'entrada dir que allò va estar planificat amb el tradicional "pensat i fet". Per una sèrie de malentesos, nosaltres estàvem convençuts que el que havíem de fer era enregistrar entre tres i cinc minuts de música per a un programa sobre el monestir de Simat. Mec! En realitat el projecte era una concert sencer d'uns quaranta minuts amb imatges del monestir. Canvia molt la cosa! A més, dos dels membres del grup no estaven, així que assajàrem amb dos bons amics els tres o cinc minuts de música. Ja podeu imaginar la cara que se'ns quedà quan ens digueren que no que no, que eren uns quaranta minuts de música els que necessitaven per al programa. 

I ara una altra circumstància. S'havia d'enregistrar al monestir, que per molt que s'entesten les autoritats té una acústica demencial per a la música clàssica, i aquell dia era un diumenge de finals de novembre que feia un fred que pelava. La temperatura a la nau de l'església del monestir no superava els cinc graus. No cal dir que suposa això per als músics de vent!

Vàrem eixir del compromís com vam poder, van patir més de Sant Amaro, i per descomptat, amb aquestes condicions, l'actuació no va ser de les millors que hem fet. D'allò ja fa uns set o hui anys, i des de llavors reiteradament al nadal ho programen. Malgrat totes les circumstàncies ho recordem com una experiència divertida, i ara, en les actuals circumstàncies amb una barreja de melangia i ràbia. 

A l'endemà de conéixer-se la decisió de Fabra de tancar Canal 9, una companya de treball d'un de nosaltres ens digué "xe, enguany a nadal ja no eixiràs a la tele!". Sinó estem no passa res, però sinó estem perquè han tancat C9 serà una destrossa per a tots.

#RTVVnoestanca

Els propers tres concerts: Meeting point, Entartete musik i Zappa

En aquest post anem a parlar de nosaltres. Una de les característiques que ens defineix com a grup, es mantindre en cartell una sèrie de programes, majorment interdisciplinars. Òbviament açò suposa un esforç de treball que assumim de bon grat, ho fem perquè volem i perquè ens agrada. A més, ens permet, o ens permetia amb l'enyorat Teatre del Raval, organitzar una mini-temporada amb tres o més concerts. També sabem que facil·lita les coses amb els programadors, els quals poden triar d'un ventall de programes diferents, triant segons els interessos de programació.

Però açò també comporta un risc, que en altres ocasions ja hem afrontat. Haver d'encarar tres programes diferents en un menys d'un mes. Tres programes diferents, és com deia un amic nostre, molta música que assajar. Però no sols això, molts poemes, imatges i diferents aspectes dels nostres espectacles que coordinar. 

En poc dies hem d'encarar obres com el sextet de Poulenc, el quintet de Mozart, els quintets de Hindemith, Pavel Haas, Brundibar de Hans Krasa, el trio de Schulhoff, i les obres de Frank Zappa, que per dir-ho vulgarment "fumen amb pipa". 

Però l'aspecte més complexe amb què un es situa no és el tècnic sinó l'afectiu. Aquestos programes són molt diferents entre si, però no tant per la música, que també, sinó per allò que va més enllà, per l'afecte, pels sentiments que es mouen al voltant de la música, els poemes, les imatges, les vivències dels músics, etc. Tècnicament és fàcil passar de Hindemith a Zappa. Però no ho es tant estar immers en l'asfixiant ambient de l'Alemanya nazi i passar acte seguit a la societat americana dels setanta i huitanta.