Aquesta setmana hem pogut llegir un parell de coses als tabloides que ens ha cridat l'atenció. Per a bé i per a mal.
Han absolt a Laia Martí. Ja vam dedicar un post a aquest tema quan encara estava sub judice, finalment el trellat s'ha imposat. Tanmateix, el problema continua per a molts músics, com podem comprovar a l'article del Levante "La dura convivencia con un músico en cada finca". Com bé diu l'article, és qüestió de tolerància i, sobre tot, sentit comú. De la sentència absolutòria destaca la següent frase, pel que té de tortura a Laia i al seua família, "han sido indebidamente sometidos a un proceso penal que se ha
prolongado durante años y a una pena de banquillo injusta e
injustificada".
I l'enèsima entrevista a Paloma O'Shea, la dona de Botín, pujada als altars per la premsa de Madrid, en especial per El País. Anem a vore, que açò ja comença a cansar una mica. Aquesta senyora treballa per al seu cercle social elitista, la classe alta engominada i monàrquica genuflexa i sense amagar quin és l'objectiu. Bé, per a nosaltres admirable és el senyor José Antonio Abreu, això sí és treballar pel bé comú amb intel·ligència, empatia amb els més necessitats, i, de retruc qui li servisca de lliçó a P. O'Shea, elevar fins l'exel·lència el nivell musical del seu país. Però no cal anar tan lluny. Mirem casa nostra. Senyora, la seua tasca no és res comparat amb la gran xarxa d'escoles de música que creixen a l'aixopluc de les nostres bandes. Si vostè a la seua acadèmia té els músics locals que té, en bona mesura és perquè llauradors, camioners, botiguers, mestres, i la resta de la gent dels pobles, han sabut organitzar-se i crear allò que vostè ni en els seus somnis més humits ha pogut imaginar. Estem esperant que en la seua "gran tasca de mecenatge" porte la música, la cultura, a pobles com Barxeta, Benifairó, Potries, Llaurí, Biar, Benimassot... Ah, no! que ahí no estan els seus, vostè disculpe.
Finalment l'article ¿Sonará mañana la música de hoy?, publicat també a El País. Un bon exemple de com està la premsa i la crítica musical a Espanya. Sols s'ha de donar un colp d'ull als comentaris per adonar-se de la feblesa dels arguments exposats a l'article. Sembla que l'autor només llig la bibliografia publicada en castellà, i que no està massa al dia sobre el tema. A més dels llibres, articles acadèmics, premsa musical, etc., li recomanem una sèries de blogs sobre el tema, algun d'ells d'allò que solem dir "autoritats en la matèria", professors d'universitats prestigioses i crítics afamats.
Mare com està el pati de la premsa musical a la premsa generalista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada