La desproporció

No és el nostre afany posar el dit en l'ull de ningú. Tampoc volem que les següents paraules s'entenguen com menystenir un estil d'un altre. Però volem posar de manifest el següent: els catxets que es paguen per grups professionals de música clàssica són en molts casos bastant inferiors, o almenys iguals, que la major part de les orquestres de ball, i no fem referència ara a les millors, les quals superen abastament els catxets dels músics clàssics, sinó precisament el contrari. Un exemple de preus publicats per la Diputació: el trio traka rep X€ i una actuació de Marisa Esparza -una de les millors especialistes en flauta barroca d'Europa- acompanyada d'un clavicinista exactament el mateix catxet . Com diuen als poble: menja que t'unfles!

El problema és el sistema emprat de subvenció.

La música és la clau

En aquests darrers dies hem tingut una grata sorpresa. Una sèrie de joves entre 14 i 17 anys ens han demanat informació i han reservat un abonament per a cadascun d'ells per a la sèrie de concerts que farem al Teatre del Raval. Alguns d'aquests adolescents assistiren al nostre darrer concert a Oliva, altres no, però tots formen part del mateix grup d'amics.  Són aquells que van assistir al concert qui han convençut als demés.

És la música allò que fa públic! Cal ser imaginatius, treballar en diverses direccions, etc. Però la primera premissa és oferir una bona actuació de bona música. Si es fa així es podrà fidelitzar a un sector del públic i que aquest convença a més gent d'anar als concerts. Però per això ser possible es necessita continuïtat, programacions regulars, sinó tot és flor d'un dia. (Estem preparant l'entrada Qui és qui IV: les institucions, on parlarem extensament sobre les programacions)

És realment emocionant veure a adolescents interessats pel nostre treball.

Amb aquesta música, per exemple, com no és possible emocionar-se?:

Qui és qui III: les agències

Com qualsevol empresa privada l'objectiu de les agències és maximitzar els beneficis econòmics de les seues activitats. Com en qualsevol feina hi ha de tot. Qui ha tingut una mala experiència amb un mal empresari parlarà mal, qui ha tingut una bona experiència parlarà bé.

A València no tenim agències importants, vaja açò per davant. De fet, a la Safor s'està treballant amb empreses de Barcelona i Madrid. Les raons són múltiples. Un problema que vam patir fa anys i que ens va fer molt de mal, va ser la proliferació d'una sèrie d'empresari desaprensius que van "cremar" el mercat. Aquestos venien a un mateix preu un grup professional que un grup d'estudiants o d'amateurs. Clar, els diners que rebien els músics no era ni molt menys el mateix, però els diners que paga l'ajuntament sí! amb la qualcosa el benefici de l'empresari era estratosfèricament superior quan enviava a estudiants o amateurs. Resultat: no enviar grups professional per ser menor el benefici. Però la qualitat òbviament no era la mateixa i s'experimentà una ràpida pèrdua de públic i un desinterès general per part dels ajuntaments per contractar música. Clar, els havien estafat i el gat escaldat amb aigua tèbia té prou.

La situació creà una inèrcia que hui en dia encara estem pagant. Els ajuntaments tenen una visió molt més professional del mon del teatre, per exemple, que el de la música, i una de les raon és la que acabem d'explicar.

També és just dir que les agències que havien actuat correctament els van fer molt de mal aquests desaprensius, tant en diners com en prestigi.

Quina és la situació ara i ací? No tenim una xarxa d'empresaris especialitzats en la representació de  música clàssica, llavors els ajuntaments i associacions que treballen amb aquestes empreses ho fan amb agències d'altres llocs, que no solen incloure grups locals entre els representats. Llavors, com hem pogut comprovar darrerament, els músics que actuen no són locals, en detriment de l'activitat musical professional autòctona. 

A més, les agències, normalment no contracten un únic concert, sinó un paquet que incloga tota la temporada. De forma que deixen als grups locals sense opcions d'accedir al mercat. Clar està que aquestes empreses fan la seua feina, no altra, i en aquest aspecte no hi ha res que criticar-los. Si s'ha de criticar a algú per aquesta situació no és a ells precisament.

El cas és que entre uns i altres els que perden són sempre els mateixos!

 

Concert del duo de guitarres "Doce Cuerdas" a Guardamar

Hui a les 18h, al saló d'actes de l'ajuntament de Guardamar tindrà lloc el concert del duet de dues guitarres "Doce Cuerdas". El concert porta per títol "Un paseo por la historia de la guitarra"

La Unió Europea i Alemanya augmenten el pressupost de cultura, i nosaltres?

Dues notícies esperançadores ens arriben. La primera és que el govern alemany decideix augmentar en 50 milions d'euros els pressupostos dedicats a cultura, segons apareix a la premsa alemanya. Serà possible una cosa així a casa nostra? constatant la conjuntura actual la pregunta sembla més bé retòrica.

L'altra notícia, que no sabem quan ni quant però pot ser ens beneficie directament, és la que ens ve des de la Unió Europea. Segons sembla s'està desenvolupant un programa per fomentar l'art i la cultura que s'aplicarà a partir del 2014. La dotació pressupostària -respireu fort!- serà d'un 1'8 bilions d'euros. El cinema s'emportarà la meitat del pressupost. La idea és estimular l'economia mitjançant la cultura. Òbviament aquestes decisions comunitàries contradiuen les polítiques que s'estan portant a terme a casa nostra. Cal tenir esperança i que ací es rectifiquen les mesures econòmiques en el camp de la cultura?

Homenatge a Monserrat Figueres

Ahir coneixíem la notícia de la mort de Monserrat Figueres. Des d'ací enviar el nostre condol al seu marit Jordi Savall i als seus fills. Monserrat i Jordi han sigut capaços de donar a conèixer i popularitzar el repertori medieval i renaixentistes fins límits que hom no sospitava fa unes dècades. Valga aquesta anècdota. Dinant a un restaurant de Xàtiva, tres persones de taules diferents s'acostaren a saludar-los, i una d'elles anà al cotxe a per un CD de música del Cancionero de Palacio per a què el signaren. Música que els acompanyava en el cotxe durant els viatges. Parlem de repertori del segle XV! Però amb el que més es queda un és en la bonhomia, l'afecte i la discreció humil. La conversà anà des dels pebres farcits que feia el pare de Jordi Savall i de les visites quan era menut al poble de son pare, Oliva, a altres temes sobre música. I també del concert que tenien en uns dies, per a ells un dels més importants de la seua carrera, anaven per primer cop a tocar junts en un concert tota la família, Jordi, Monserrat, la seua filla Ariadna i el seu fill Ferran, que en aquell concert s'incorporava al Hesperion XXI. Un té el record de les converses disteses, d'uns acudits, de l'alegria que transmetien; també dels músics que són, de la tasca realitzada, de la valentia, dels projectes de futur. Però ara un pensa també amb el dolor de la pèrdua de la esposa, de la mare.

Pengem aquesta interpretació meravellosa de la cançò valenciana de bressol mareta no em faces plorar, on canten Monserrat i Ariadna mentre s'escolta la viola de Jordi.

No se'ns ocorre homenatge millor que escolar-la cantant.

Joan Fuster, la música, els músics

Un dia com hui fa 89 va nàixer Joan Fuster.
El 2012 es celebren dues dates al voltant de Joan Fuster, els 90 anys del seu naixement i el 50 aniversari de la publicació dels Nosaltres els Valencians. L'assagista suecà, malgrat confessar ser un amant de l'art dels sons, només escrigué sobre la música de forma tangencial. No anem a dir que les referències musicals de Fuster siguen rellevants, perquè realment no ho són. Però sí cal destacar que les referències que trobem als textos denoten un coneixement i una curiositat cap aquest art que no és limiten a un mer aficionat. El refinat paladar vers les arts també s'hi constata amb la música.

Amb la música popular, concretament en l'àmbit que anomenem "cantautors", la influència exercida ha sigut estudiada. Els lligams eren i són de sobra coneguts. Però aquestos, però, són molt menys evidents en la música clàssica, però és precisament en aquest àmbit on trobem  les referències musicals als seus llibres.
Paradoxalment són alguns fragments on no es fa referència a la música aquells que particularment més ens han impactat com a músics i amants de la música. Valga com a exemple aquest fragment del Diccionari per a Ociosos, amb la veu dedicada a la bellesa 

No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d'impotent: de vell o d'impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la "concupiscència" que ens fa desitjar-lo, no setirem més aviat la ira de no sentir-la, o l'enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l'edat en què pugui veure'm condemnat per la naturalesa a una inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben infeliç. La concupiscència -diguin els moralistes el que vulguin- és la vida.

Entre els músics i aficionats sovintegen en els comentaris jocosos fent analogies entre el sexe i la música, tema d'acudits fàcils. No és aquest els nostre objectiu. Les paraules de l'assagista serveixen per mostrar a aquells no iniciats en l'art de la interpretació i la creació musical que és allò que sent, que necessita un músics. La lectura del fragment porta immediatament a la ment del músic sensacions lligades a la necessitat de fer música. Com tothom gaudim de la contemplació de la bellesa. Però se'ns fan les dent llargues quan asseguts entre el públic en una sala de concert sentim la "concupiscència", el desig d'estar allí dalt fent música, l'enveja dels qui en aquell moment la creen. Davant d'una interpretació floreix el desig, ai mare! que donaria per estar allí dalt! Quin músic no ha pensat i dit això?!. Fer música, crear bellesa, és vida, carnalitat, és la necessita peremptòria d'art als molls dels ossos.
Com dèiem, aquest fragment de Joan Fuster, vist des d'aquest punt de vista, creiem pot ajudar als neòfits en la interpretació musical a entendre els músics i les seues "necessitats".