Ahir coneixíem la notícia de la mort de Monserrat Figueres. Des d'ací enviar el nostre condol al seu marit Jordi Savall i als seus fills. Monserrat i Jordi han sigut capaços de donar a conèixer i popularitzar el repertori medieval i renaixentistes fins límits que hom no sospitava fa unes dècades. Valga aquesta anècdota. Dinant a un restaurant de Xàtiva, tres persones de taules diferents s'acostaren a saludar-los, i una d'elles anà al cotxe a per un CD de música del Cancionero de Palacio per a què el signaren. Música que els acompanyava en el cotxe durant els viatges. Parlem de repertori del segle XV! Però amb el que més es queda un és en la bonhomia, l'afecte i la discreció humil. La conversà anà des dels pebres farcits que feia el pare de Jordi Savall i de les visites quan era menut al poble de son pare, Oliva, a altres temes sobre música. I també del concert que tenien en uns dies, per a ells un dels més importants de la seua carrera, anaven per primer cop a tocar junts en un concert tota la família, Jordi, Monserrat, la seua filla Ariadna i el seu fill Ferran, que en aquell concert s'incorporava al Hesperion XXI. Un té el record de les converses disteses, d'uns acudits, de l'alegria que transmetien; també dels músics que són, de la tasca realitzada, de la valentia, dels projectes de futur. Però ara un pensa també amb el dolor de la pèrdua de la esposa, de la mare.
Pengem aquesta interpretació meravellosa de la cançò valenciana de bressol mareta no em faces plorar, on canten Monserrat i Ariadna mentre s'escolta la viola de Jordi.
No se'ns ocorre homenatge millor que escolar-la cantant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada