Per començar pengem aquest poema de V. Andrés Estellés, que la majoria coneixereu per haver estat musicat per Ovidi Montllor. El poema s'inclou al Mural del País Valencià, concretament al llibre dedicat a Xàtiva.
M'aclame a tu, mare de
terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera
de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada