Conclusions 1ª temporada "Llevant Al Raval"

Unes primeres conclusions del que ha significat per al grup aquesta primera temporada al Raval:

1. Possiblement el més important: hem fet noves amistats, així de senzill. Això sempre va per davant dels diners i altres interessos.
2. Hem gaudit i, creiem, que hem fet gaudir al públic. Ens ho hem passat bé.
3. Els grups de música clàssica -desconeixem directament altres gèneres- tenen molt que aprendre de la gent del teatre. Malgrat els problemes actuals que pateixen les arts escèniques, la forma de treball de companyies com Pluja és el model a seguir.
4. Per a nosaltres, i per a tots, hi ha un problema de públic. Negar-ho no porta a cap lloc. De sobra n'hem parlat i hem pogut llegir textos ben interessants, especialment de Greg Sandow. És un problema "global" de la música clàssica. Deixant de banda la quantitat, podem afirmar que el públic que hem tingut al Raval és un públic compromès. Ens expliquem. És un públic que aprecia la innovació en els formats, i que accepta de bon grat l'apel·lació a què el concert siga una experiència afectiva. De sobra ho vàrem poder comprovar amb l'Entartete Musik. Açò porta com a resultat una connexió i relació amb el públic que transcendeix allò merament musical, establint lligams més forts músics/espectadors que en altres formats i contextos tradicionals.
5. Dalt l'escenari hem viscut moments especials, com el final de l'obra Brundibar, amb Sergi tocat la melodia Wiegala i Ximo recitant el text, va faltar el "canto d'un duro" per a soltar més d'una llàgrima. O en alguns moments del darrer concert amb els poemes de Vicent Andrés Estellés.
6. Decididament aquest any, i concretament el que hem fet al Raval, ha suposat un punt d'inflexió en el nostre quefer.
7. La interdisciplinaritat i la col·laboració entre els diferents agents culturals és essencial per a poder superar l'atzucac en què viu aquest moment el sector cultural d'aquest País.
8. Hi ha empresaris dispostos al mecenatge, però sense la nova llei no hi ha res a fer. La promesa era que seria una de les primeres lleis de la legislatura. Encara estem esperant. Per tant, agraïm encaridament l'ajut rebut des d'Iniciatives Culturals, Alverlamp i en el darrer concert també Ambra Llibre. Una característica comuna en tots ells: els gerents són gent jove, inquieta i imaginativa.
9. Novament la gent de Pluja. Sense la seua generositat i amistat res d'açò haguera sigut possible. En cap lloc, i ja fa onze anys que toquem junts, ens han tractat com al Teatre del Raval. Ens sentim afortunats.
10. Els mitjanç de comunicació ens han recolzat, i ho agraïm encaridament. Però també hem de dir que a Gandia, i a la comarca en general, trobem a faltar una vertadera crítica musical -no sols a la premsa escrita- i uns criteris més acurats al voltant del fet musical, tan important com és a la comarca.
11. Darrera conclusió: si no passa res hi haurà una segona temporada, ja n'estem treballant.

Vijazzlonga

Hui dissabte a les 19'30h, a l'auditori de Villalonga s'estrenen els amics de Vijazzlonga. Fa uns dies ja celebràvem la notícia de la formació d'aquesta big band de jazz a la comarca de La Safor, territori pioner al País Valencià en la formació de bandes de jazz i de R&B. Dècades després la nostra comarca torna a gaudir d'un grup especialitzat en aquest estil. Els desitgem el millor.

Una vídeo per obrir boca per a demà

Reflexions al voltant de les Meravelles

El darrer concert de la 1ª temporada Llevant Al Raval ha sigut, des d'un punt de vista intern del grup, un punt d'inflexió i ruptura amb el que havíem fet fins ara. L'anterior concert, l'Entartete Musik, ja apuntava en aquesta direcció. L'aposta per la interdisciplinarietat i fer del programa una creació en si mateix era l'objectiu. Allò que cercàvem no era superposar a unes paraules una música de fons. Això haguera sigut ben fàcil. Casar la música amb la paraula, inserir dos àmbits artístics diferents amb obres creades al marge unes de les altres era la dificultat. Des del pla teòric s'hi plantegen diverses qüestions, algunes que ho faciliten i altres que directament ho censuren. 

El següent oxímoron explica les nostres sensacions durant el procés de "creació" del programa: la certesa de la nostra incertesa era allò que planava. 

Però aplega el concert/recital i ... voilà!

Estar d'alt l'escenari es converteix en un cúmul de sensacions, emocions, una experiència fascinant de comunió entre la paraula i la música. El concert deixa de ser Un entre tants i és com un ball d'una cauta nuesa que absorbeix el temps ofegant-lo en un bassal d'experiència estètica.
Tot açò no haguera sigut possible sense el gran mestratge de Ximo Vidal. Tampoc ens oblidem de Ximet i els seus jocs de llums. Bé, de la nostra relació amb la gent de Pluja ja en parlarem extensament, que són molt grans!

Però si una cosa ens complau es haver pogut comprovar que el públic també va gaudir i es va emocionar. El poder conversar amb el públic després dels concerts és una de les coses que més ens ha satisfet en aquesta temporada. El públic, com de costum, escàs, és un signe dels temps, fruït de polítiques culturals errònies, entre altres factors. Però piano piano si va lontano. Però res més encoratjador que comptar amb un public amant de la música i la poesia i capaç d'emocionar-se ambdues.

Des del punt de vista de l'experiència afectiva personal i de grup, va ser un concert memorable.

Fotos de "Els Sons de les Meravelles"

Pengem unes fotos del concert de divendres. En una propera entrada en parlarem extensament del concert/recital. 

Sergi, que igual et corre una marató que us aborrona amb un solo de clarinet.

Rafa, concentrat abans del concert

Tomàs i Josep Antoni. Rics no ens farem, però riure i gaudir de fer música junts no ens va a faltar

Com era el darrer concert de la temporada al Raval... 

I la darrera, el staff de la MERAVELLA

Hui dia de les Meravelles

Aquesta nit és el nostre darrer concert de la 1ª temporada Llevant Al Raval, per aquesta ocasió presentem "Els Sons de les Meravelles", concert/recital al voltant de l'obra de Vicent Andrés Estelles. Els poemes seran recitats per Ximo Vidal.

Us esperem a les 22'30h al Teatre del Raval de Gandia.

Poesia i música: meravelles per a l'esperit

 

Concert a Murla ajornat

El concert que hi havia previst per al proper dissabte 21, per causes alienes a la nostra voluntat, ha sigut ajornat. Ja anunciarem novament el concert quan sapiguem la data exacta.

Però no oblideu que el divendres estarem al Raval, eh?

M'aclame a tu

Al concert del proper divendres al Teatre del Raval, entre les composicions que podreu escoltar s'inclou una transcripció feta per nosaltres de M'aclame a tu, cançó d'Ovidi Montllor amb dos sonets de Vicent Andrés Estelles com a lletra.

A Helga Schmidt li baixen el jornal

A la intendent del Palau de les Arts (per què no li van posar superintendent? haguera estat divertit, com el cap de la TIA de Mortadelo i Filemón) Helga Schmidt li han baixat el jornal un 60%, reduint-se a uns 69.000€ anuals, que tampoc està mal! 

La lectura maliciosa és aquesta: volen que se'n vaja i no saben com dir-li-ho, perquè si li ho diuen com Déu mana hauran de pagar la indemnització, que pel que sembla no és poca cosa. Valencia way of life!
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/04/14/consell-baja-sueldo-jefa-palau-les-arts-60-100000-euros/897199.html

http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20120413/54284750593/rebajan-60-por-ciento-sueldo-helga-schimdt.html

http://www.larazon.es/noticia/8768-la-intendente-de-les-arts-cobrara-un-60-por-ciento-menos

I a més, la notícia de la pèrdua de patrocinadors del Palau de les Arts, en la línia de desafecció social que en la que està immers el teatre d'òpera valencià. 

http://www.valenciaplaza.com/ver/52121/las-empresas-valencianas-desertan-del-patronato-del-palau-de-les-arts.html

Nova agrupació a La Safor

Ens arriben informacions del primer concert (el proper dia 28) d'una nova agrupació musical a la comarca de La Safor. La peculiaritat rau en què aquesta és una big band de Jazz, la Vijazzlonga, amb seu a Villalonga, com podreu esbrinar pel nom.

En aquest cas, tant se val que l'agrupació estiga formada per amateurs, estudiants o professionals. El que ens sembla realment important és l'estil de la música. No sovintegen les bandes de jazz a la comarca, malgrat que fou a La Safor on es formà una de les primeres bandes de jazz conegudes al País Valencià.

Desitgem que tinguen èxit i continuïtat. 

Per a celebrar-ho pengem un vídeo de la banda de Duke Ellington.

músics i olimpiades de Londres

Podem llegir a blog de Norman Lebrecht que el sindicat (sí sí, el sindicat!! allí tenen un sindicat per defendre els drets dels músics, igualet que ací) ha denunciat que s'està demanant a músics professionals participar en actes relacionats amb els Jocs Olímpics sense rebre cap remuneració. I resulta que hi ha un acord signat on clarament es senyala el que es feina remunerada realitzada per professionals i voluntaris. Però clar la música...

Es denuncia que altres sectors, com per exemple la seguretat, operaris, sí rebran el seu sou per treballar. El MU (Musicians Union -Sindicat de Músics-) ha donat instruccions per a què qualsevol que reba una oferta no remunerada ho denuncie a alguna de les seues oficines, i per descomptat que no s'accepten les ofertes. Tornem: igualet que ací!

El dia 21 a Murla

Que el dia 20 estem al Teatre del Raval amb els Sons de les mervelles, ja ho sabeu des de fa temps. Però us anunciem, sobretot per al amics de la Marina, que a l'endemà, el dia 21, estarem a Murla. Així que esteu tots convidats, la gent de Mural, Parcent, Llíber, Castells de Castells, Orba, Alcalalí, etc.

Cada setmana un poema: els amants

Un dels poemes més coneguts de Vicent Andrés Estellés. Pengem els versos i un vídeo amb una superba recitació d'Ovidi Montllor.

Recordeu que el dia 20 al Teatre del Raval més i més poemes d'Estellés, i més i més música. De ben segur que us sorprendrà els versos d'Estellés abraçats a música clàssica feta en directe: alguna cosa més que un recital, alguna cosa més que un concert.

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.