Cada setmana un poema: elogi dels diners de Turmeda

Per desembafar un poc dediquem aquesta entrada a un estil ben diferent al que practiquem nosaltres.

Ací tenim el conegut poema d'Anselm Turmeda (1355-1423) Elogi dels diners. Quina vida més interessant i intensa la del mallorquí! Molts de vosaltres coneixeu el poema i la cançó que en va fer Raimon. Els moments que vivim, amb aquest regnat dels diners i dels "badocs" la fan ben actual. La veu de Turmeda, des dels darrers bleixos de l'Edat Mitjana, ens dibuixa un paisatge contemporani on els diners de tort fan veritat, fan cantar predicadors, fan hui al món lo joc, etc. 

Queda ben palés el gran talent de Raimon per  fer una música íntimament lligada al text, amb un ramat de recursos retòricomusicals que mariden poema i música en un estil que podem lligar amb l'humanisme renaixentista, com ja vàrem explicar en una altra entrada amb el poema bella de vos. 

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat,
pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que n'usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors Beati quorum.

 
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners magres fan tornar gords
e tornen ledesmes los bords
si diràs "jas" a hòmens sords
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans,
moros, jueus e cristians
leixant a Déu e tots los sants
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc
e fan honor a molt badoc,
a qui diu "no" fan-li dir "oc",
vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar,
si·ls pots haver no·ls leixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan
per advocat té Sent "Jo-ha'n".
Totes coses per ell se fan
en esta vida.