El flautista Naill O'Riordan ha publicat un article a la Flute British Society amb el títol El vestit nou de l'emperador. Aquest músic fa una sèrie de reflexions que voldríem compartir amb vosaltres. Comença amb una sèrie de preguntes d'aquesta mena:
- No has anat alguna vegada a un concert d'un music afamat i has quedat decepcionat, però davant dels elogis dels demés no t'has atrevit a dir que a tu no?
- No has relacionat la vàlua estètica d'un concert pels diners que demanen a l'entrada?
- No t'has quedat enlluernat per una orquestra sense haver-la escoltat mai, i ho has fet només per alguns dels "noms" dels membres d'aquesta?
- No has tocat mai un instrument d'uns 12.000€ i secretament penses que tal model que costa uns 3.000€ sona millor?
Provablement moltes d'aquestes qüestions se'ns plantegen per no creure en nosaltres i en el nostre judici. Els músics sabem que passen èpoques on s'estila una marca d'un instrument concret, i, pràcticament sense provar cap altra marca o model, molta gent compra aquest.
Caldria que molts dels nostres judicis no estigueren condicionats pel filtre d'elements externs a l'experiència pròpia. Hem d'eradicar pensament d'aquest estil: "Si aquest músic està on està és per alguna cosa, llavors, dec estar equivocat en el meu judici" o el contrari "açò no deu valdre res, sinó el coneix ningú! però secretament m'agrada, deu ser per la meua incultura".
El primer cop que va vindre Claudio Abbado a València no va omplir ni un terç del Palau de la Música! i per a molts crítics aquella època va ser la més interessant d'aquest gran director. Però llavors no era famós.
El posicionament i l'estatus és quelcom coaccionador -no en sentit violent o d'extorsió il·lícita- en el món de l'art, i més en concret en la música. Moltes actuacions les jutgem més pel renom i el llustre que per les interpretacions mateix. Per descomptat el juí no cal que siga en sentit negatiu, perfectament pot reafirmar la vàlua, o pensar que encara mereix més reconeixement del que ja té. Però el que importa és que siga'm independent.
No hem de tenir por a quedar-nos sols davant un judici estètic. Cal ser com nens: espontanis. O en ocasions ens quedarem aplaudint el vestit nou de l'esperador
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada