Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 10 de març de 2014

coses que continuen passant

No cal repetir en aquest blog què ha suposat per a la cultura, i la música en concret, aquest període de crisi que sembla no tenir fi. La desfeta del sistema de subvencions públiques, augment de l'IVA al 21% i la renuncia a crear una llei de mecenatge decent ha fet del sector cultural pràcticament terra erma. Ai! aquella llei de mecenatge que anava a parir-se només guanyades les eleccions, però que es veu que no va ni passar d'un coitus interruptus d'un "polvo" a desgana i per compromís. 
Però centrem-nos. El cas és que som alguns grups els que anem tirant i capejant el temporal, gràcies sobretot a què les nostres fonts d'ingressos principals venen per altres costats, perquè si no... Però ací estem. Mentre, cal assenyalar-ho i dir-ho amb veu ben alta pel mèrit que tenen, alguns ajuntaments i associacions van fent com poden per mantenir les programacions. Perquè si no fóra per ells l'activitat seria pràcticament zero. 
http://venturevillage.eu/wp-content/uploads/2012/12/GovernmentFunding.pngDieu-nos innocents per esperar trellat, però quan unes institucions no volen saber-se de res sobre la música clàssica i de sobte creen un "grup de música propi", podreu entendre que ens quedem a quadres. I de cop i volta hi han diners per a una programació, per a fer activitats educatives, per organitzar gires que a saber quants diners consten, reportatges a la premsa, etc. I els demés mirant-ho a un pam dels nassos. Són errors del passat que es repeteixen. Perquè no ho dubteu, són errors. És lícit que es porten al davant aquests projectes, per descomptat. I no sols lícit, necessari, però fent-se bé. Però és també lícit que hagen pràcticament desaparegut les ajudes per als grups que portem 10, 15, 20 o més anys de treball? ajudes que no eren directes als grups, sinó majorment als ajuntaments, per així portar endavant les programacions culturals. És lícit el 21% d'IVA? I el retard sine die de la llei de mecenatge? Llavors sí hi han diners? no es deia que no?
Programar i gestionar diners públics de forma coherent i efectiva no és feina fàcil, però tampoc tan difícil. Com sempre, demanem una política cultural/musical justa amb tothom, coherent i amb uns objectius clars a curt, mig i llarg termini.

2 comentaris:

Tomàs Ferrandis Moscardó ha dit...

Per demanar que no quede. Però crec que si no hi apareix alguna entitat que -de forma independent- exercisca la crítica, almenys per assenyalar això dels "grups de música propi"... l'administració farà el que millor sap fer.

Llevant Ensemble ha dit...

En un principi estaria la premsa general i específica, que es suposa que hauria de fer una tasca molt més exhaustiva que la mera crítica dels concerts. Això del "grups de música propis" al cap i a la fi és parlar de nepotisme, per dir-ho clar i ras. No tinc diners per als demés, però si en tinc per als meus amics. Saps que el problema no és l'administració local, hi han ajuntaments amb més sensibilitat per a la cultura i ajuntament que menys, però no són el problema, més bé el contrari. Arribats a aquest punt, i tu que en saps de la cosa, no seria més convenint despullar de pressupostos i projectes a certes institucions, i traspassar-ho als ajuntaments? d'aquesta forma no s'obriria geogràficament el ventall d'oferta musical (i cultural en general), descentralitzant-ho, i propiciaria una major dinamització del sector? Ei! no són preguntes retòriques, així que convidem als qui ens seguiu a participar en el debat.