Tot un èxit editorial als EUA el d'aquest llibre: Mozart in the jungle. De moment no hi traducció al valencià ni al castellà. Sorpresa majúscula, perquè no és cap novel·la ni un llibre d'un escriptor afamat. Ni parla de grans prohoms ni del món del glamur, ni de cap altre dels tòpics que inunden la bibliografia de temàtica centrada en la música clàssica.
Compte amb el títol secundari: sexe, drogues i música clàssica. Ui! que s'alça la manta i el que ix no és precisament la idealització burgesa tan fàtua com falsa.
El llibre no són ni més ni menys que les memòries d'una oboista, Blair Tindall, on descriu com és per dins el món de la música, concretament a la ciutat de Nova York, amb totes les seues misèries i totes les seues virtuts. Ho fa sense escapolir-se de descriure les vivències escabroses i les situacions laborals reblides de gent prepotent sense cap mena d'escrúpols on els diners, però sobretot el poder, són l'ànima que els guia en les seues decisions diàries.
L'èxit del llibre ha sigut majúscul, amb què Amazon ha decidit fer una sèrie de televisió basada en el llibre.
La sèrie, al menys en aquest capítol pilot, edulcora el llibre.
Aquest darrer any també hem vist l'estrena de la magnífica pel·lícula "the late quartet" traduïda al castellà com "el último concierto". On des d'una òptica diferent es mostra la vida d'uns músics.
A banda de totes les consideracions al voltant del retrat que fan dels músics, moltes de les quals trobem encertades i ens identifiquem, també la vàlua literària i artística, trobem interessant aquests treballs per la tasca de difusió i acostament de la música clàssica a amples capes de la societat. També un canvi de la percepció que té molta gent de "què és l'ofici de músic". Pot fer més una sèrie de televisió i un llibre best seller que moltes altres iniciatives, que per cert, moltes d'elles són ideades per aquells que al llibre podeu llegir que es mouen en el luxe desmesurat i el poder. Per a què? bàsicament per a perpetuar el seu status, amb què aquestes campanyes acaben en fracassos estrepitosos. El món ha canviat i no s'han adonat.
Aquest darrer any també hem vist l'estrena de la magnífica pel·lícula "the late quartet" traduïda al castellà com "el último concierto". On des d'una òptica diferent es mostra la vida d'uns músics.A banda de totes les consideracions al voltant del retrat que fan dels músics, moltes de les quals trobem encertades i ens identifiquem, també la vàlua literària i artística, trobem interessant aquests treballs per la tasca de difusió i acostament de la música clàssica a amples capes de la societat. També un canvi de la percepció que té molta gent de "què és l'ofici de músic". Pot fer més una sèrie de televisió i un llibre best seller que moltes altres iniciatives, que per cert, moltes d'elles són ideades per aquells que al llibre podeu llegir que es mouen en el luxe desmesurat i el poder. Per a què? bàsicament per a perpetuar el seu status, amb què aquestes campanyes acaben en fracassos estrepitosos. El món ha canviat i no s'han adonat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada