Els sons de les meravelles a la premsa

Com hem assenyalat en més d'una ocasió, la relació de la música clàssica amb la premsa no és precisament idíl·lica. A nivell local és un tema exasperant, la manca de periodisme musical és ben patent, i la crítica directament no existeix. Fins i tot arribem a situacions hilarants quan la setmana passada, per exemple, nosaltres teníem concert a la comarca i l'endemà actuava el magnífic quintet Frontela a una altre poble, però a un periòdic local només apareixia anunciada l'actuació d'una banda de cornetes i tambors.
Generalitzar no és just, i dins aquest context, també trobem mitjans on periodistes amb sensibilitat vers les activitats musicals informen puntualment.

Ximo Vidal i el Llevant Ensemble

Nosaltres podem afirmar que ens sentim privilegiats pel tractament que ens dispensen els mitjans locals. Bona mostra ho hem tingut al darrer concert a Tavernes amb el programa Els sons de les meravelles.

Amb aquest breu post volem agrair encaridament l'atenció rebuda, per la importància que té per a la difusió de les nostres activitats.

Així doncs, gràcies a

Radio Gandia

Levante-EMV La Safor

ressenya al Levante

La Veu del País Valencià

La Cotorra de la Vall 

Quaderns de Reflexió

La Veu de la Valldigna

Safor Informatiu

Gabriel García Marquez i la música

Ha faltat Gabriel García Márquez. Tots ho sabeu. En vida ja una de les grans figures de la literatura universal. Però nosaltres no anem a parlar de literatura, seria clavar-nos en camises d'onze vares. Però sí de la seua relació amb la música, que és un àmbit un poc desconegut de l'escriptor d'Aracataca. Segons va declarar ell mateix tengo más discos que libros. Deia que passava més temps escoltant que llegint. La música, com un mar de fons, inunda tota la seua producció literària. Hi ha una frase d'ell que va fer fortuna, i que mostra l'estima que tenia vers la música: Lo único mejor que la música es hablar de música.

Així com la seua literatura, els seus gustos musicals són un gran ventall de l'experiència biogràfica, des de la música clàssica fins els vallenatos caribenys que tant estimava. De Cien años de soledat va dir que no era més que vallenato de 450 pàgines.

No va rebre formació musical, només uns pocs rudiments que li va ensenyar el seu germà. Però cantava bé. Fins i tot, durant un breu període de temps, va guanyar-se la vida cantant en un club nocturn de París, on cantava cançons mexicanes.

No és d'estranyar, i ell mateix ho argumentava, que un dels seus compositors predilectes fóra Bela Bartók. Per què? pels fonaments en què es basa la seua música, concretament la música popular hongaresa i romanesa. Hui mateix, dilluns 21 d'abril, Mèxic retrà un homenatge al gran escriptor, i sonarà la músic de Bartok. 

Va inspirar dues òperes. Una d'elles basada en el llibre Del amor y otros demonios. Adaptada per Kornél Hamvai i composta per l'hongarès Peter Eötvös

L'altra de les òperes basades en textos de García Márquez és Florencia en el Amazonas de Daniel Catán. El libretto és de Marcela Fuentes-Berain.

Que aquesta entrada del nostre blog servisca de petit homenatge a aquest homenot que ens ha fet tan feliços amb els seus llibres.

Música de Setmana Santa

Ahir era Diumenge de Rams. Si agafeu un missal o un diurnal, podreu veure que a la missa de Rams és quan es llig la Passió Segons Sant Mateu. La majoria de nosaltres coneixem aquesta lectura bíblica per ser precisament el text d'una de les obres cimeres de la història de la música: l'oratori de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. No anem a estendre's amb Bach. Només dir que eixa imatge pietosa i edulcorada de Bach no és exactament així, és més bé una creació interessada de la literatura musicològica de la segona meitat del segle XIX. Bach, per exemple, li va tallar l'orella a un altre home en una baralla. Són fets de la vida de Bach que solen, millor dit solien, amagar-se. 

Krzysztof Penderecki

Però sobre el text de la Passó segons Sant Mateu molts altres compositors ha posat música. Entre aquestos un dels fills de Bach, Carl Phillip Emmanuel. Entre els compositors espanyols destaca la de Tomás Luís de Victoria o la de Francisco Guerrero. Al renaixement i a les primeres dècades del barroc a les parròquies valencianes era tradicional cantar la passió composta per Jan Nasco, la partitura de la qual va ser un regal del Duc de Calàbria a la Catedral de València a mitjans del segle XVI.

Arvo Pärt

Les passions dels altres evangelistes també han sigut posades en música. Contemporàniament dos dels compositors vius més destacats, Krzysztof Penderecki i Arvo Pärt, ha posat música a la passió, l'un a la de Sant Lluc i l'altre a la de Sant Joan.

Però junt a les passions tenim altres músiques pròpies de la Setmana Santa i la Pasqua, com per exemple els misereres o les lamentacions. A molts ens sona el nom d'Hilarión Eslava per un mètode de solfeig, però el deuríem conèixer com un dels compositors més influents de la música espanyola del segle XIX. Entre l'abundant obra sacra d'Eslava destaca el seu miserere, l'obra més coneguda de l'autor a l'època.





Però abans de totes aquestes composicions polifòniques, els cants bíblics havien estat cantat en cant pla. Ací un vídeo amb els cants mossàrabs per a les Lamentacions de Jeremies.





I si us pregunteu com sonarien els cants cristians de la passió en els primers moments del cristianisme, pregueu aquests cants maronites com exemple, són el s'acosta als càntics paleocristians. Al vídeo també apareixen càntics per al Nadal i altres festes, podeu seleccionar directament els corresponents a la Setmana Santa.

El nostre homenatge a V. Andrés Estellés a Tavernes

Tots els programes que tenim en cartell, per unes raons o per unes altres, són especials per a nosaltres. Però un dels que més ens estimem és ELS SONS DE LES MERAVELLES que interpretarem el proper dia 23, dia Sant Jordi, patró dels valencians abans que ho fóra Sant Vicent. El nostre particular homenatge al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés.

Comptarem amb la participació del nostre amic Ximo Vidal, que recita Estellés per aborronar-se!

Uns poemes tan sensuals com els del poeta del Forn del Sol, mariden formidablement amb la música. Si hi ha un poeta valencià que es deixa musicar aquest és Estellés.

Podeu veure el cartell que hem preparat, i us preguntareu per què el llibre que hem utilitzat està descolorit i fins i tot tacat per l'ús. Volíem utilitzar aquest i no altre. És una primera edició del Llibre de les Meravelles, regal del poeta al pare d'uns dels membres del Llevant Ensemble. El darrer poema del recital/concert, que porta per títol de País Valencià, és un inèdit d'Estellés, també regal del poeta.

Per moltes raons un programa ben especial.

Ah, entre les composicions interpretarem un arranjament del m'aclame a tu musicat per Ovidi Monllor.