Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 14 d’abril de 2014

Música de Setmana Santa

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/74/J.S._Bach_by_August_Weger.pngAhir era Diumenge de Rams. Si agafeu un missal o un diurnal, podreu veure que a la missa de Rams és quan es llig la Passió Segons Sant Mateu. La majoria de nosaltres coneixem aquesta lectura bíblica per ser precisament el text d'una de les obres cimeres de la història de la música: l'oratori de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. No anem a estendre's amb Bach. Només dir que eixa imatge pietosa i edulcorada de Bach no és exactament així, és més bé una creació interessada de la literatura musicològica de la segona meitat del segle XIX. Bach, per exemple, li va tallar l'orella a un altre home en una baralla. Són fets de la vida de Bach que solen, millor dit solien, amagar-se. 




http://www.antiwarsongs.org/img/upl/Krzysztof_Penderecki.jpg
Krzysztof Penderecki
Però sobre el text de la Passó segons Sant Mateu molts altres compositors ha posat música. Entre aquestos un dels fills de Bach, Carl Phillip Emmanuel. Entre els compositors espanyols destaca la de Tomás Luís de Victoria o la de Francisco Guerrero. Al renaixement i a les primeres dècades del barroc a les parròquies valencianes era tradicional cantar la passió composta per Jan Nasco, la partitura de la qual va ser un regal del Duc de Calàbria a la Catedral de València a mitjans del segle XVI.
http://www.juilliard.edu/sites/default/files/2014/01/paertphotouniversal-ericm.jpg
Arvo Pärt
Les passions dels altres evangelistes també han sigut posades en música. Contemporàniament dos dels compositors vius més destacats, Krzysztof Penderecki i Arvo Pärt, ha posat música a la passió, l'un a la de Sant Lluc i l'altre a la de Sant Joan.







Però junt a les passions tenim altres músiques pròpies de la Setmana Santa i la Pasqua, com per exemple els misereres o les lamentacions. A molts ens sona el nom d'Hilarión Eslava per un mètode de solfeig, però el deuríem conèixer com un dels compositors més influents de la música espanyola del segle XIX. Entre l'abundant obra sacra d'Eslava destaca el seu miserere, l'obra més coneguda de l'autor a l'època.





Però abans de totes aquestes composicions polifòniques, els cants bíblics havien estat cantat en cant pla. Ací un vídeo amb els cants mossàrabs per a les Lamentacions de Jeremies.





I si us pregunteu com sonarien els cants cristians de la passió en els primers moments del cristianisme, pregueu aquests cants maronites com exemple, són el s'acosta als càntics paleocristians. Al vídeo també apareixen càntics per al Nadal i altres festes, podeu seleccionar directament els corresponents a la Setmana Santa.