Des del blog i des de les xarxes de tant en tant anem donant informacions de músics valencians que per alguna raó o altra són notícia. A pesar de totes les mancances, i de llacunes més que palmàries en el sistema educatiu, continuem sent un lloc on surten molts músics d'alt nivell.
Però... i de la musicologia? Institucionalment podem dir que hem perdut el tren. Va haver un temps on estàvem a l'andana per pujar-hi, però les nostres autoritats el van deixar anar. Diran que no, però el que van fer és deixar anar el tren, el qual a hores d'ara no té previsió de tornar a passar i parar a l'andana. Error històric que estem pagant. Perquè a hores d'ara no tenim un departament universitari potent des d'on formar i potenciar la investigació musicològica. Açò no vol dir que vivim en terra erma. Comptem amb gent d'un prestigi internacional ben arrelat, com per exemple Andrea Bombi, Cristina Urchueguia o Esperanza Rodríguez. Per cert, tots formats fora de València.
El passat dia 5 de maig un musicòleg valencià va marcar una fita. I és així per diversos motius. El suecà Abel Puig Gisbert va llegir la seua tesi doctoral al Pontificio Istituto di Musica Sacra. I ho va fer en una institució vaticana a Roma amb una tesi redactada en valencià. Molts renuncien al valencià en mires d'una major difusió del seu treball i projecció personal. És completament lícit. Però Abel ha anat a Roma i ha depositat una tesi en valencià, això no és només lícit sinó també admirable. Mentre a casa hem de suportar atacs a la llengua, a Roma, a Abel el felicitaren per haver-ho fet en la seua llegua autòctona, en la llengua dels papa Borja.
Però hi ha un aspecte de la tesi d'Abel que trenca amb la trajectòria tradicional de la musicologia feta per valencians des de València. No ha fet una investigació d'un tema local, valencià. Ha desenvolupat una investigació al voltant d'una institució romana, sobre la Capella de música de Santa Maria la Major. Estem més que acostumats als tradicionals hispanistes, però gens a què nosaltres investiguem més enllà del nostre àmbit geogràfic. Abel situa la seua recerca en un lloc i en una època on la musicologia internacional ha focalitzat bona part de les seues investigacions, majorment la tot poderosa musicologia anglosaxona. I ho ha fet amb una solvència extraordinària, de fet, ha merescut per part del tribunal un excel·lent cum laude per la seua tesi.
Des d'ací felicitem a Abel, i que sàpiga que estem a l'espera de la publicació de la tesi.
Un darrer pensament: a pesar dels entrebancs els musicòlegs valencians caminen, però ens ho podrien posar un poc més fàcil, no?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada