No estar on s'ha d'estar

Probablement aquest siga un dels factors que més està afectant a la música clàssica. Segurament no estem on està la gent que potencialment seria el nostre nou públic. Estem esperant-los asseguts en els auditoris, esperant que entren, mentre aquestos passen per la porta per anar a altres llocs. Molt s'ha parlat de la manca d'un maig del 68 en la música clàssica, les revolucions del 60 canviaren el cine, la literatura, la música pop, etc. Però i la música clàssica? continuàrem asseguts amb el frac. El món ha canviat, la forma d'oferir la música clàssica no, els repertoris mínimament, amb què la visió que es té de la música clàssica és cada vegada més conservadora i dirigida únicament a elits "socioeconòmiques". Aquestes reflexions a desenvolupar ens venen al cap al constatar com en actes com les Festes Estellés i d'altres, els qui ens dediquem a la música clàssica ni estem ni ens esperen. I no és culpa de qui no ens espera, en tot cas és de qui no ha estat on haguera tingut que estar i ara li resulta difícil tindre lloc.