G. García-Cárcel firma un article enginyós i curiós, però alhora preocupant. Esperem que cap cavalcada de cap Walkiria passe per sobre de nosaltres, i que en compte d'una òpera wagenriana, amb tot el tremendisme i fatalisme que comporta, aquesta crisi siga una òpera buffa de Mozart amb llibret de Daponte. Tot un embolic embolcallat amb hedonisme on tot camina cap el desastre, però al final tots s'enriuen de tots i els més fanfarrons es veuen ridiculitzats. Ens ve al cap Les Nozze. Quina alegria de viure transmet aquest òpera! segurament els metges la deurien de receptar.
Merkel i la caída de los dioses
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada