Pengem tres articles, ben diferents els uns dels altres, que parlen sobre el problema del finançament de la cultura.
El més interessant és aquell que parla sobre l'autogestió. Els altres dos no diuen res nou, un fa un repàs del passat i ens diu el que els polítics del govern han promés que vindrà, però que ací estem esperant sense que aplegue. Això sí, la desaparició de la subvenció sí ha vingut, i sense perdre temps. I l'altre és una apologia del mecenatge privat.
Però bé, centre'm-nos. L'article sobre l'autogestió sembla ben interessant i és com un camí interessant per on caminar. Però si ho mirem bé... si l'autogestió és la solució, per què les sales independents no alcen el cap? això tan suggestiu de l'autogestió és el que han fet durant anys companyies de teatre amb sala pròpia, però en aquest moment ho estant passant mal, algunes d'elles tancant. Per a funcionar l'autogestió cal més que empenta d'artistes entusiastes. La cultura també necessita de la creació d'unes estructures socials, urbanístiques, educatives i econòmiques que les facen viables. O a les grans superfícies comercials no se'ls faciliten terrenys amb condicions avantatjoses, se'ls construeixen accessos,... al turismes no se'ls afavoreix el seu desenvolupament adequant les platges, els passejos marítims, promocions amb diners públics en fires... el comerç... la indústria... per què a la cultura no?
Només recordar una cosa: els països europeus que millor estan gestionant la crisi, i els de nivell de vida més alt i amb un millor i estable estat de benestar, mireu per on, són els que més cultura consumeixen. I des de fa temps el raonament no és que és així per estar econòmicament millor, sinó que possiblement ho estan, entre altres factors, pels valors que l'art han tramés a amples capes d'aquelles societats afavorint el desenvolupament social.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada