Parlar de poesia i música

Que quede clar des d'un principi que cadascú pot dir la seua. En això no hi ha cap problema. Un cop hem deixat això clar, volem fer un pensament.

La relació entre música i poesia és un tema clàssic de l'estètica, ens podem retrotraure fins a la Grècia de Plató. Tenim al nostre abast una gran i extraordinària bibliografia de tots els temps sobre aquest tema, per altra banda apassionant.
La contemporaneïtat no és aliena, i al recer dels treballs sobre estètica, semiòtica, retòrica, etc., s'ha publicat treballs excelsos. En castellà reduïm molt allò publicat, tant en treballs originals com en traduccions; i en valencià, ... millor ho deixem estar.

Vivim en un món on la cultura cada vegada sembla tractar-se de forma més banal. Darrerament, estrelles de rock que la frescor de la joventut se'ls ha fugit, i no troben espai, s'han endinsat en el terreny de l'especulació. Dos exemples, Santiago Auserón (Radio Futura) i Loquillo. No hi ha cap problema al respecte. Però deuen les universitats, les revistes i programes de televisió "culturals", fer-se ressò de treballs o arguments tan dèbils com els que exposen? Més encara, deuen les universitats o altres institucions organitzar actes, amb tota l'artilleria propagandística, mentre té especialistes de prestigi a casa als quals no se'ls fa ni cas? No poden canviar el format d'acte hagiogràfic per un debat obert entre especialistes on aquests músics també participen?

El problema, òbviament, no rau en l'àmbit musical des d'on provenen, això és una ximpleria com un cabàs. El problema és que l'especulació estètica i musicològica que intenten desenvolupar necessita d'una preparació acadèmica que o no tenen, o no tenen suficientment. Probablement, com amb la música els va anar bé així... 


 Loquillo a la Beneficència de València

Santiago Auserón a la Universitat de València