Aquesta darrera setmana ha circulat per la xarxa, des que fou publicada en un blog d'un afamat crític britànic, una foto d'un jove Igor Stravinsky en conill. La foto és de l'època de l'estrena de la Consagració de la Primavera, i mostra a un jove Stravinsky nu davant un llac poc abans de prendre un bany. L'entrada del blog, a més, parlava extensament sobre les inclinacions sexuals del compositor rus, arran la publicació d'un llibre de Robert Craft que porta per títol Stravinsky Discoveris and Memories.
Ens plantegem la següent pregunta: és lícit? La foto sembla ser que pertanyia a un arxiu privat, a una de les amistats del compositor. Què ens aporta aquesta imatge? Què canvia això amb la percepció que en tenim del compositor?
Hom pot objectar que per als musicòlegs pot ser interessant el conéixer amb qui va mantenir relacions íntimes Stravinsky, perquè ens explica com va aconseguir certs contractes, perquè d'algunes viratges en el seu pensament musical, etc. Però com una part més de l'entramat afectiu i social que cada persona té. El que ja no interessa a la musicologia és quina postura li agradava més al llit, perquè no aporta res saber-ho, i perquè tots tenim dret a què certes coses queden en la intimitat.
L'autor de la Consagració de la Primavera va morir l'any 75 del segle passat. Però el pas del temps no creiem que siga una excusa per a cosificar-lo, amb la conseqüent pèrdua de drets individuals tan bàsics com el no fer públiques imatges o escrits privats que no aporten res, però que invadeixen clarament la privacitat.
Els que mantenim un blog, els crítics dels periòdics i revistes -si és que en queden-, els musicòlegs, etc. hem de tenir clar quins són els límits, on es situen les fronteres d'allò que es propi del nostre treball i el que és senzillament impúdic per part nostra fer públic.
Fa temps férem una entrada dedicada Salvador Ferrando, músic homosexual valencià, de Carcaixent concretament, qui en 1764 es va haver de seure davant del tribunal de la Inquisició. Al nostre escrit també apareixia el nom d'Antonio Mayor, amb qui segons podem deduir del document, mantenia una relació sentimental. En aquest cas hi ha un interés històric, conèixer la repressió patida pels músics homosexuals, i més en ambients militars. Però sense entrar en aspectes escabrosos.
En compte de la foto d'Igor Stravinsky en conill nosaltres, per tancar aquesta entrada enllacem aquests vídeos. En el context socioeconòmic en el que estem sembla impossible, però esperem en un futur poder posar d'alt dels escenaris aquesta obra meravellosa, la missa per a cor i doble quintet de vent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada