Onze concerts

Onze concerts, exactament onze concert hem fet des de gener fins juny, comptant els dos que tenim pendents. Per a un grup de música clàssica és per sentir-se satisfets, i més en els temps que vivim. No tenim cap voluntat de comparar-nos amb ningú, però òbviament necessitem referències per saber com ens ha anat. Si ens fixem en altres grups de característiques semblants, alguns amb infinitament més suport institucional, i d'altres amb una situació semblant a la nostra, que són la immensa majoria, podem concloure que no ens ha anat mal. Més encara, podríem dir que ens ha anat bé.

Però altres dades, igual o més significatives que el nombre de concerts, ens encoratgen a seguir treballant en la mateixa direcció. Una d'aquestes, la més important, és el nombre d'espectadors. Al concert que oferírem a Oliva a l'abril s'ompliren 160 butaques. Cent-seixanta! Sembla qualsevol cosa, però no ho és, ni molt menys. Però no sols la quantitat de públic, sinó també l'ambient que es visqué a l'Olímpia. 

Aquest vídeo pertany al concert d'Oliva, fou enregistrat per un espectador amb un telèfon, però la qualitat del so i la imatge és acceptable.

Al concert a la Casa de Cultura de Tavernes s'aplegaren al nostre concert 111 espectadors, que tampoc està gens mal! Però com dèiem abans per al concert d'Oliva, no és el nombre sinó també l'ambient. Com no hem d'estar contents i pagats amb una reacció per part del públic com la que podeu escoltar en aquest vídeo?

Però si hi ha un lloc que per a nosaltres es diferent als demés aquest és el Teatre del Raval. Si en aquest primer semestre hem pogut experimentar un augment significatiu en nombre de concerts, en bona part és gràcies a l'experiència d'actuar al Raval. De ben segur que sense xafar el Raval la línia artística que ens caracteritza actualment seria ben diferent.

I quin és el programa que més hem interpretat? l'Entartete Musik. I segurament també serà el que més interpretarem el proper semestre, pels concerts que tenim ja tancats. Continua sorprenent-nos. Sabem que és un programa bell, tant per la música com per la poesia, però anímicament dur, molt dur. En tots els concerts hem vist a part del públic plorar. Al concert a la Casa Calba de Tavernes va ser especialment emotiu, i hem de reconèixer que en alguns moments estàvem nosaltres mateix molt commoguts.