Dissabte participàrem al Festival Pop al Carrer. Un entorn i un context bastant diferent del que sol ser usual per a un grup de música clàssica. Per descomptat l'experiència va ser positiva, i agraïm a la gent de la Casa Calba la invitació. Entre les diferències que trobem amb un concert ordinari a un auditori, les més remarcables són els so amplificat i el soroll.
Ja havíem actuat abans amb so amplificat, però sempre és una excepció, com la major part dels que ens dediquem a la clàssica l'ús dels micros i altaveus és excepcional, és fa estrany.
El soroll va ser el que més ens va sorprendre. Mentre esperàvem la nostra actuació, veiem com normal tot el que estava ocorrent al festival, res remarcable. Clar, com espectadors. Però al pujar a l'escenari ens adonàrem del soroll. Això sí era nou per a nosaltres. No estava ocorrent res diferent a les actuacions anteriors. Només que u dóna per descomptat silenci. Però clar, silenci en els contextos en què normalment actuem, però no en el que estàvem dissabte. Llavors, les reflexions s'adrecen vers la diferent actitud del públic i dels músics, els valors positius i negatius dels contextos de les sales de concerts i les d'un festival com el Pop al Carrer.
El soroll no és sinònim de distància entre els músics i el públic, com seria el primer que pensaríem en una sala de concerts. El dissabte el públic assistent era un públic participatiu i entusiasta que gaudia de la música, sense els típics estereotips que envolten la música clàssica.
I en aquest punt, cal reflexionar per què no s'organitzen "pops concerts", tan populars als Estats Units. Què seria un "pop concert"? un concert de música clàssica al aire lliure, amb un programa de música clàssica "popular", o amb partitures i músics convidats d'altres estils. Aquests concerts no són esdeveniments esporàdics, de fet les orquestres tenen la "pop season", la temporada pop, que seria la temporada de concerts d'estiu. I no peseu que són les orquestres de segona fila les que participen, també les orquestres i solistes més afamats als EUA.
Què aporten els pop concerts? acostar la música clàssica a contextos i ambients diferents dels de les sales de concerts, cercar nous públics, trencar amb la rutinària litúrgia del concerts clàssics, etc.
La més antiga i afamada orquestra d'aquesta mena d'actuacions és la Boston Pop Orchestra, composta per membres de la Boston Symphony Orchestra.
Per què no aquesta mena de temporades d'estiu ací? Festivals com el del Pop al Carrer però adreçats majorment a la música clàssica, però amb l'esperit i l'ambient "pop", i utilitzem aquesta abreviatura de "popular" en el sentit anglosaxó.
Deixem alguns enllaços d'unes de les "pop season" dels Estats Units i alguna d'Anglaterra:
Un vídeo d'un pop concert a Anglaterra, i es nota on estan, i tant!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada