Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pop al carrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pop al carrer. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de desembre del 2013

Entrades més vistades del 2013

Per al darrer post d'aquest any, farem un repàs a les entrades més visitades. Nosaltres no fem balanç de l'any, ara estem a meitat de temporada, és a l'estiu, al voltant del dia de Sant Roc, quan ens reunim i fem un balanç de com ha anat tot.
Aquest són els posts més visitats:

Precisament el post que més ens va costar d'escriure per raons majorment afectives. Suposem que el nombre de visites es deu a l'estima i la preocupació de bona part de la ciutadania davant aquest desastre cultural ocorregut aquest any a Gandia.

Va ser l'estrena del programa que dediquem a Zappa. Durant aquest any hem pogut comprovar que així com en vida, malgrat el silenci dels mitjans de comunicació i la incomoditat que hui en dia encara ocasiona als polítics, hi ha un munt de seguidors de Zappa, també a les nostres comarques. No estaria mal que alguns dels grups que canten rock en valencià, adoptara algunes característiques de la música de Zappa.

Tornàvem a Gandia després del tancament del Teatre del Raval, i no sols per les visites al blog, sinó també i sobretot per veure la sala de la Casa de Cultura plena de gom a gom, que vam poder comprovar que a la comarca tenim molts amics que els interessa la música que fem i com ho presentem, i això ens encoratja. I a més, anàvem amb la nostra amiga Nina Machaveli.

Un post que vam escriure perquè hi ha coses que no es poden callar. Visca les valentes! i a vore si fem callar d'una vegada per totes a més d'un imbècil masclista.

Amb aquest post anunciàvem els programes que tenim preparats per a la present temporada.

Un repàs del nostre pas pel festival Pop al Carrer i uns pensaments sobre la conveniència d'organitzar "pop concerts" al nostre País.

Un article d'opinió sobre la possibilitat de crear un turisme musical.

Unes reflexions sobre la manca de crítica de música a nivell local. Novament encoratgem als joves musicòlegs locals a crear crítica musical mitjançant blogs, ja que sembla que la premsa local no els interessa.

Aquesta entrada no és del 2013, sinó del 2012. ôbviament la figura d'Estellés continua interessant, encara que sembla que els programadors no acaben de lligar al poeta de Burjassot amb la música clàssica. És un dels programes que menys hem interpretat des de que l'estrenàrem al Teatre del Raval amb Ximo Vidal. Una llèstima, perquè mira que és bonic! però com som cabuts, el mantenim en cartell i seguim oferint-lo als programadors.

I en desena posició l'anunci del darrer concert de l'any, amb què ens estrenàvem a la Sala Russafa de València.





dilluns, 22 de juliol del 2013

L'experiència del Pop al Carrer i els "pops concerts"

http://s3.amazonaws.com/cmi-niche/assets/pictures/24498/content_Hollywood-Bowl-Fireworks.jpg?1362171475Dissabte participàrem al Festival Pop al Carrer. Un entorn i un context bastant diferent del que sol ser usual per a un grup de música clàssica. Per descomptat l'experiència va ser positiva, i agraïm a la gent de la Casa Calba la invitació. Entre les diferències que trobem amb un concert ordinari a un auditori, les més remarcables són els so amplificat i el soroll.
Ja havíem actuat abans amb so amplificat, però sempre és una excepció, com la major part dels que ens dediquem a la clàssica l'ús dels micros i altaveus és excepcional, és fa estrany. 
El soroll va ser el que més ens va sorprendre. Mentre esperàvem la nostra actuació, veiem com normal tot el que estava ocorrent al festival, res remarcable. Clar, com espectadors. Però al pujar a l'escenari ens adonàrem del soroll. Això sí era nou per a nosaltres. No estava ocorrent res diferent a les actuacions anteriors. Només que u dóna per descomptat silenci. Però clar, silenci en els contextos en què normalment actuem, però no en el que estàvem dissabte. Llavors, les reflexions s'adrecen vers la diferent actitud del públic i dels músics, els valors positius i negatius dels contextos de les sales de concerts i les d'un festival com el Pop al Carrer. 
El soroll no és sinònim de distància entre els músics i el públic, com seria el primer que pensaríem en una sala de concerts. El dissabte el públic assistent era un públic participatiu i entusiasta que gaudia de la música, sense els típics estereotips que envolten la música clàssica.
I en aquest punt, cal reflexionar per què no s'organitzen "pops concerts", tan populars als Estats Units. Què seria un "pop concert"? un concert de música clàssica al aire lliure, amb un programa de música clàssica "popular", o amb partitures i músics convidats d'altres estils. Aquests concerts no són esdeveniments esporàdics, de fet les orquestres tenen la "pop season", la temporada pop, que seria la temporada de concerts d'estiu. I no peseu que són les orquestres de segona fila les que participen, també les orquestres i solistes més afamats als EUA.
Què aporten els pop concerts? acostar la música clàssica a contextos i ambients diferents dels de les sales de concerts, cercar nous públics, trencar amb la rutinària litúrgia del concerts clàssics, etc.
La més antiga i afamada orquestra d'aquesta mena d'actuacions és la Boston Pop Orchestra, composta per membres de la Boston Symphony Orchestra. 
Per què no aquesta mena de temporades d'estiu ací? Festivals com el del Pop al Carrer però adreçats majorment a la música clàssica, però amb l'esperit i l'ambient "pop", i utilitzem aquesta abreviatura de "popular" en el sentit anglosaxó.
Deixem alguns enllaços d'unes de les "pop season" dels Estats Units i alguna d'Anglaterra:

Un vídeo d'un pop concert a Anglaterra, i es nota on estan, i tant!


dilluns, 1 de juliol del 2013

El Llevant Ensemble al 9è festival "Pop al Carrer"

El Llevant Ensemble pariciparà en la novena edició del festival Pop al Carrer. Concretament el dia 20 a les 22'15h. Podria semblar un concert més, però no ho és per diverses raons. 
Per als qui no el coneixeu, Pop al carrer és un festival organitzat per la Casa Calba que es celebra des de fa nou anys a la platja de Tavernes de la Valldigna. 
Bàsicament, els participants solen ser grups de música popular (pop, rock, cantautors, etc.) Que els organitzadors hagen pensat en un grup de música clàssica, com som nosaltres, realment ens fa ben feliços. Ja fa temps que estem treballant per trencar aquesta barrera d'estereotips que tenim els que ens dediquem a la clàssica. La invitació rebuda per part de la gent de la Casa Calba, i que agraïm ben encaridament, sembla el fruit d'aquest treball que hem anat realitzant. I, per descomptat, de la mentalitat musicalment oberta dels organitzadors del festival. En altres llocs i contextos ni es plantegen que un grup de clàssica puga estar present en festivals d'aquesta mena. 
L'edició d'enguany està dedicada a la música per al cinema i el circ. Com no anava a quadrar en aquest festival la música de Nino Rota per a les pel·lícules de Fellini, començant per La Strada i acabant amb 8 i mig? Per a nosaltres, ja al marge del repertori, és tot un repte. Pel context, però també per qüestions més tècniques, com treballar amb so amplificat, per exemple. 
La programació del festival és ben interessant i diversa. Dels grups que hi participen ens ha cridat l'atenció justament el qui actuarà abans que nosaltres, el quintet belga Taxidi. Al següent vídeo els podeu escoltar.


Junt amb aquesta música, que els propi músics del grup defineixen com World Jazz Cinematic Music, podreu escoltar d'altres, de ben diverses, i entre aquestes les nostres, com per exemple les de la pel·lícula Amarcord.


Us esperem, recordeu: el 19 i el 20 de Juliol a la platja de Tavernes.