Tanca el Teatre del Raval

El tancament d'un teatre sempre és una cosa trista. Però si és un teatre on u ha actuat i ha notat la bonhomia de la seua gent, aquesta tristor deixa de ser un concepte intel·lectual de militància sociocultural i esdevé realment un sentiment, un afecte de pèrdua.

Tots els que ens seguiu sabeu de la nostra relació amb el Teatre del Raval i, òbviament, amb la gent de Pluja. Reiteradament, en altres post, després de Teatre del Raval, afegíem "allà on esdevenen els miracles". Perquè és així, el miracle de l'art efímer, la complicitat, el diàleg entre l'obra, els artistes i el públic. Aquells moments especials de comunió que difícilment es troben fora de l'activitat artística. Aquells que ens fan humans. Quant més art més humans, quan menys art més animals salvatges. Només l'Homo Sapiens és capaç de crear art, de crear bellesa intencionadament i gaudir-ne. Si tanquen teatres, i les altres expressions artístiques cada vegada són més esparses, a què ens acostem?

amb Ximo després de Els sons de les Meravelles

El record del primer contacte amb la gent de Pluja, en aquella ocasió amb Joan Muñoz, va ser de quedar-nos descol·locats. Els nostres interlocutors sempre havien estat representants d'alguna institució. En aquest cop era diferent. Que ningú se'ns enfade, però mai havíem sigut tractats i rebuts com llavors. En aquell moment entràrem en un procés d'aprenentatge on ens considerem deixebles. Per a què es tinga una imatge de la nostra admiració, des de llavors, al final de tots els concerts que allí hem fet, ens preguntàvem de camí a casa: xe, us imagineu que d'açò férem la nostra activitat professional principal i tinguérem un auditori propi? per als músics sona un acudit. Però collons, és que això és el que han fet durant dècades la gent de Pluja! és una utopia feta realitat!

Si el Llevant Ensemble ara és el que és des d'un punt de vista artístic és per la influència del Teatre del Raval, de tot el que hem pogut experimentar allí, del suport i consells que hem rebut de la seua gent. Memorable per a nosaltres va ser la declamació de Ximo Vidal dels versos d'Estellés en el programa Els sons de les meravelles. Mira que vam gaudir i dependre! Des del primer dia ens hem trobat allí com a casa, en un oasi acollidor, on realment l'art, l'afabilitat i la professionalitat de la gent de Pluja traspua en cada centímetre.
I no ens resignem al seu tancament, si hi ha alguna acció ciutadana per ajudar a què no siga així, allí estarem.