Per al darrer post d'aquest any, farem un repàs a les entrades més visitades. Nosaltres no fem balanç de l'any, ara estem a meitat de temporada, és a l'estiu, al voltant del dia de Sant Roc, quan ens reunim i fem un balanç de com ha anat tot.
Aquest són els posts més visitats:
Precisament el post que més ens va costar d'escriure per raons majorment afectives. Suposem que el nombre de visites es deu a l'estima i la preocupació de bona part de la ciutadania davant aquest desastre cultural ocorregut aquest any a Gandia.
2. Zappa a Tavernes.
Va ser l'estrena del programa que dediquem a Zappa. Durant aquest any hem pogut comprovar que així com en vida, malgrat el silenci dels mitjans de comunicació i la incomoditat que hui en dia encara ocasiona als polítics, hi ha un munt de seguidors de Zappa, també a les nostres comarques. No estaria mal que alguns dels grups que canten rock en valencià, adoptara algunes característiques de la música de Zappa.
Tornàvem a Gandia després del tancament del Teatre del Raval, i no sols per les visites al blog, sinó també i sobretot per veure la sala de la Casa de Cultura plena de gom a gom, que vam poder comprovar que a la comarca tenim molts amics que els interessa la música que fem i com ho presentem, i això ens encoratja. I a més, anàvem amb la nostra amiga Nina Machaveli.
Un post que vam escriure perquè hi ha coses que no es poden callar. Visca les valentes! i a vore si fem callar d'una vegada per totes a més d'un imbècil masclista.
Amb aquest post anunciàvem els programes que tenim preparats per a la present temporada.
Un repàs del nostre pas pel festival Pop al Carrer i uns pensaments sobre la conveniència d'organitzar "pop concerts" al nostre País.
Un article d'opinió sobre la possibilitat de crear un turisme musical.
Unes reflexions sobre la manca de crítica de música a nivell local. Novament encoratgem als joves musicòlegs locals a crear crítica musical mitjançant blogs, ja que sembla que la premsa local no els interessa.
Aquesta entrada no és del 2013, sinó del 2012. ôbviament la figura d'Estellés continua interessant, encara que sembla que els programadors no acaben de lligar al poeta de Burjassot amb la música clàssica. És un dels programes que menys hem interpretat des de que l'estrenàrem al Teatre del Raval amb Ximo Vidal. Una llèstima, perquè mira que és bonic! però com som cabuts, el mantenim en cartell i seguim oferint-lo als programadors.
I en desena posició l'anunci del darrer concert de l'any, amb què ens estrenàvem a la Sala Russafa de València.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada