la música, les matemàtiques i les llengües

I va aplegar Wert i va dir:

- ja està bé de musiquetes i dibuixets, ací tots a estudiar coses serioses!

No era cap broma. Aquest senyor que passa per ser una persona culta ho deia seriosament. Així que ell i la plèiade d'assessors i ideòlegs que pul·lulen pel Ministeri d'Educació es posaren mans a la feina i pariren una llei como Dios manda (és que en castellà sona més com són ells): la LOMCE.

Amb la llei Wert, la música desapareix pràcticament de l'educació primària i de secundària. Al País Valencià, gràcies a la tossuderia dels dirigents de la Federació de Societats Musicals, i també de la predisposició de la Consellera de Cultura, ací es farà una excepció. Però els seients de les conselleries són efímers, i un futur conseller podria no tenir la mateix sensibilitat i aquesta excepcionalitat anar en orris. 

D'ençà l'anunci de per on anava la cosa per a la música en aquesta nova llei, molts ens hem posat també mans a la feina, i amb tota la bona voluntat del món, sense voler, li hem donat la raó al senyor ministre.

Supose que molts haureu llegit un bon grapat d'articles als diferents mitjans sobre les bonances dels estudis musicals. Les classes de música són oli en un cresol per a les matemàtiques, i també per a les llengües, ho diuen científics estrangers molt saberuts. Nosaltres ho creiem ferventment, no tenim cap dubte. Però argumentar que la música ha d'estar present al sistema educatiu pels beneficis que aporta a altres assignatures és tirar-nos terra als ulls. Si limitem
l'argumentació del benefici de la música a aquesta premissa, que és ben certa i que s'ha d'exposar, posem la música en un pla d'inferioritat front altres assignatures. Vist així, són els valors propedèutics de l'aprenentatge de música el que es valora. I es valora així perquè implícitament considerem les disciplines no artístiques superiors a aquestes.

Hem de reivindicar la música per ella mateix.

Perquè com bé diu Aina Santamaria, sense música, la vida és grisa. Voluntària o involuntàriament la música inunda les nostres vides. És constantment a la televisió, la ràdio, als centres comercials, al dentista, a les festes, als dols, a tot arreu; xiulem mentre conduïm, cantem sols en els llocs més insospitats, anem a concerts, veiem vídeos al youtube, CDs, etc. I ens fa feliços, ens fa humans, perquè res més humà que el gaudi de la bellesa. No cal estendre's més, seria repetir i redundar els arguments que exposa Aina. I saber fer música? com a músics us ho diem sincerament, no fareu regal millor al vostres fills. El goig de fer música i gaudir-ne de fer-ne amb amics és quelcom que difícilment es pot explicar en prosa, segurament algun poeta trobarà paraules acurades. Eliminar la música del sistema educatiu és llevar felicitat i qualitat de vida a les generacions futures. Però si el que es vol és crear, com deia Zappa, imbècils funcionals, res millor.