Fa un temps us parlàvem d'un llibre que estava tenint un èxit inesperat als EUA, Mozart in the jungle, escrit per l'oboista Blair Tindall. També us anunciàvem que s'estava preparant una sèrie sobre aquest llibre. Doncs des d'aquest desembre ja es pot veure la primera temporada completa, compta amb deu capítols. De moment no està doblada al castellà, i, per desgràcia, menys encara al valencià. Tanmateix la podeu trobar subtitulada. 
La sèrie no deixa de ser una telecomèdia-drama com altres que es poden veure. Però té el seu interés, no està mal. Entre la gent involucrada al projecte està Roman Coppola, fill del gran Francis Ford Coppola. Però per a nosaltres el que realment trobem interessant és el context en què es desenvolupa l'acció: la vida dels músics professionals. Especialment aquells aspectes secundaris que rodegen cada capítol: la preocupació per les canyes de l'oboè, Mahler, el divisme d'alguns directors, el glamour en què s'embolcalla la música i com contrasta sovint amb la inestabilitat i precarietat del músic com a treballador, les dificultats per aconseguir un treball, l'abús de betablokers o altres drogues "no legals", l'alcoholisme, l'estrés que suposa la feina de músic, etc. 
En molts aspectes ens sentim identificats amb la protagonista, Hailey. Jove qui ha acabat els estudis fa poc, i a qui no li és fàcil guanyar-se la vida. Com diu en un dels capítols "em passe el temps pensat com aconseguir diners, és la meua preocupació diària". Espera l'oportunitat que tots hem esperat per aconseguir un bon lloc de treball, quan un és jove especialment en una orquestra. Després tot es complica, i, almenys ací, l'opció de la interpretació passa a un segon terme des del punt de vista salarial. Quan nosaltres teníem l'edat de Hailey, les preocupacions professionals que teníem no eren molt diferents a les d'ella.
Però no us confongueu, l'acció descriu l'ambient laboral i dels músics dels anys 90, no pas de l'actualitat. Ara la vida d'un jove músic és bastant més complicada, ací i als EUA. En compte d'haver anat avant hem anat enrere.
Per cert, a Rodrigo, el director a la sèrie, hagueren pogut posar-li directament Gustavo Dudamel.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada