TORNEM AL TEATRE DEL RAVAL!!!!

Un 21 d'octubre del 2011 xafàvem per primera vegada l'escenari del Teatre del Raval de Gandia. En aquells mesos estàvem treballant en una espècie de quimera, la de canviar el format i l'estructura de les nostres actuacions. Volíem acabar amb el tradicional concert de música clàssica, on els músics saluden, toquen, reben aplaudiments, tornen a saludar i se'n van cap a casa. El programa que interpretàrem aquell dia va ser A la carta. Aquest suposava un avanç, però no una ruptura com la que teníem en ment i que perfilàvem per a programes successius.

Pocs mesos després, el 24 de febrer del 2012, tornàvem al Raval amb un programa que ens abellia molt portar als escenaris. Però pel tema estàvem convençuts que no anava a agradar. Era el primer programa que fèiem pensat interdisciplinarment. Poesia i música d'escriptors i músics perseguits pel nazisme, alguns d'ells morts a camps d'extermini. La música extraordinària, el poemes realment bells, però com respondria el públic? Aquella va ser una nit màgica. Les sensacions d'alt l'escenari, més allò que ens aplegava des del públic va fer que recordem aquella data com un punt d'inflexió en la carrera del grup. Hi ha un abans i un després d'aquell dia. Descobrírem que era possible despertar emocions que mai abans havíem aconseguit en els nostres concerts. La música, la poesia recitada magistralment per Ximo Vidal i el rerefons històric, havien aconseguit allò que no esperàvem. Vàrem constatar com a certa que la veritat històrica s'aprén prosaicament, però a la compassió, en el sentit estricte de la paraula, s'aplega pel contacte directe o mitjançant l'art. Havíem interpretat per primera vegada l'Entartete Musik. 

Des de llavors aquest ha sigut el programa que més hem posat dalt l'escenari i aquell que ens ha fet sentir emocions més fortes. Tenim un record molt especial també del concert que férem a La Casa Calba, a Tavernes. Pel lloc, pel públic i a saber per què les sensacions viscudes aquell dia foren bastant intenses.

Ara tornem al Teatre del Raval, i ho fem amb l'Entartete Musik. Moltes coses ens han passat i moltes coses li han passat al Raval. El fet d'anar amb aquest programa és una mena d'homenatge per tot el que hem aprés d'alt aquell escenari. Volem que torne a ser una vetlada màgica, que ens tornem a emocionar, que la música i la poesia ens facen més humans. Recordarem aquella gent que va patir el que no havia de patir.

Als amics La Casa Calba agrair-los la confiança que des de fa temps depositen amb nosaltres.

ja sabeu:

 

Ah! i recordeu que passem llista!